Em plau dedicar aquest capítol a Garbiñe Goldaracena.
Bagot és el raïm deixat en el cep, feta ja la verema. Bagotar era repassar la vinya, per a plegar-ne els bagots, deixats per verds o per oblit, a la primera passada.Però ja sabeu que l’ampelonímia és intricada; hi ha molts mots creuats.Sembla que 'bagot' també és el gotim mal arribat; és natural que en un ram de fruits -un aplec racemós o indefinit-, els del cap del ram, eixits en darrer terme, quan potser els primers ja verolen o maduren, de les substàncies necessàries per a fruitar bé no puguin rebre'n més que les escorrialles.Notem, doncs, l'amplitud de l'espectre del mot bagot, força congruent: gotim verd que no es plega; gotim malreeixit que no es plega; gotim oblidat al cep; i gotim que s'arreplega a la segona passada.El xarel·lo és una varietat clàssica del Penedès; però això també té rerefons.L’augment de la producció d’algunes marques de xampany de fama internacional –no cal dir-ne noms-, va fer que aquests cellers compressin el raïm dels vinyaters, però a condició que fossin de les varietats seleccionades.Això va provocar l'arrencada de vinyes d’altres varietats, com ara sumoll o subirat parent. A l'hora de valorar la minva de varietat en els cultivars, també cal tenir-ho en compte.Passa en tantes coses, això, que el producte genuí i millor adaptat no sigui gaire parençós...Les imatges són de Sant Joan Samora, llogarret o poblet adscrit al municipi de Sant Llorenç d'Hortons, de l'Alt Penedès, situat al sector més llevantí de la comarca, no gaire lluny de Martorell. Són del 25 d'agost.No cal dir que l'anyada és molt especial, per sequera extrema. En alguns llocs de les terres més grasses del Penedès potser la collita és o serà prou passadora; en general hi ha hagut força problemes, escassa productivitat i, pel que hem pogut veure, molts gotims amb grans malreeixits.Les fotografies són d'una vinya de la varietat xarel·lo, de ceps en vas de més de 70 anys, menada, actualment, amb criteris dits ecològics. N'hi ha alguna, les dues primeres, que no són d'aquesta vinya. Les darreres són de bagots de xarel·lo.En aquesta contrada i a frec mateix del poblet, hi ha força vinyes de ceps vells; si s'imposen els criteris imperants, de donar per caduques les vinyes de més de 7 o 8 dècades, aquestes vinyes s'aniran arrencant, en els propers anys.A més, com que el torn de renovació cada cop és més curt, en endavant d'aquestes vinyes velles costarà, cada cop més, de trobar-ne.Per això mateix cal no perdre passada i aprofitar, quan encara hi som a temps, per admirar-les.Que una vinya fruitada és una ubèrrima deu de gaubança.SabadellText i fotografies: Ⓒ Romà Rigol
