Diversitat. Com sabeu, hi ha una tendència, sobretot en joves agricultors, per recuperar varietats agrícoles que, per diferents motius, ja no es cultiven, es cultiven poc o molt poc.
Els motius d’aquestes fluctuacions, varietats que cauen en desús i d’altres que experimenten expansió i puixança, solen ser de tipus comercial. Se sol imposar la varietat que, essent de qualitat, a més gaudeix de bona reputació. Cal comptar, també, amb el miratge que sempre produeixen les varietats de bona productivitat i rendiment.
Varietats autòctones. La recuperació de varietats tradicionals o velles se sol fer en esguard de factors com ara la seva bona adaptació a les condicions del terrer, bona resistència a períodes de sequera, bona resistència també a patògens diversos i, ben sovint, qualitats organolèptiques particulars.
Vigoria. Cal tenir en compte, igualment, que aquestes qualitats de rusteguesa i adaptació al terrer permeten evitar l’ús d’una bona part de productes diversos, fitosanitaris, fertilitzants, etc., més o menys perjudicials, tractaments complementaris que les varietats adoptades més recentment solen necessitar, per aconseguir una bona collita.
Pràctiques respectuoses. Així doncs, l’interès per les varietats tradicionals concorre en el marc de la consciència de la necessitat que l’agricultura sigui tan respectuosa amb el medi i el terrer com sigui possible.
Val a dir que diferents tràngols haurien posat en evidència una certa manca de decisió, si no volem dir-ne obertament complex d'inferioritat, a l'hora de defensar les varietats autòctones. Sembla que a l'hora de replantar les vinyes, després de la destructora plaga de la fil·loxera, algunes varietats franceses, de noms ben coneguts, gaudiren d'especial reputació, entre els vinyaters.
Posteriorment, aquesta tendència es va consolidar encara més, amb l'ingrés a la Comunitat Europea i les imposicions de reducció de la superfície conreada de vinya.
La varietat de raïm sumoll seria una d’aquestes varietats que tingueren una gran implantació en el territori, en uns temps en què no es podia pas comptar amb l’ús normal d’aquells tractaments complementaris que dèiem; és lògic que es triessin, llavors, les varietats que, per elles mateixes, solien prosperar més bé.
Diuen que el sumoll és un raïm que va tenir una gran implantació al Bages, la comarca de Catalunya que disposà, en certs períodes, de més extensions de vinyes. Aquesta varietat no s’ha perdut, però ha quedat relegada a un segon pla.
Amb la creixent tendència actual, per recuperar varietats tradicionals, alguns cellers i vinyaters tornen a plantar sumoll, en diferents comarques vitivinícoles, també o especialment al Bages. Entre d'altres motius, hi ha la voluntat de produir vins de caràcter propi i ben diferenciats dels de les grans marques.
Si la forma més estesa de plantar una nova vinya és, potser, l'empelt de mudes en peu soterrat, el que avui presentem és, però, ben diferent.
Sobreempelt, una pràctica en desús. El vam veure en una parada del celler Parés Baltà, celler menat per viticultors que són conscients de la necessitat d'introduir diversitat en el cultiu de la vinya, entre d'altres coses en esguard del fet, previsible, que el sobrescalfament planetari pot provocar importants moviments geogràfics dels cultius.
És un sobreempelt -empelt doble o reempelt- de sumoll en merlot, en cep que primer s'escapçala, a branc únic; després s'esbranca del tot, un cop el branc inicialment deixat ha tirat la saba cap amunt. Es tracta d'un empelt doble, ja que el cep de merlot ja es troba empeltat, lògicament, en peu americà.
Això no treu que aquest celler no pugui tenir sumoll en empelt simple, en mudes damunt portaempelts colgats. Cal tenir en compte que del sumoll s'aprecia, sembla que especialment, la bona resposta enfront la incidència de les malures de la vinya. Per sort, poc a poc es va estenent l'estima pels productes propis del nostre territori.
Plantació de sobreempelt de sumoll en merlot, en llates verticals, per a facilitar l'emparrat.
Com és natural, els sobreempelts són promptament productius, mentre que l'empelt de mudes en cep colgat, de brocal a terra, tarda més en donar fruita.L'abraçada que saba. Com altres lianes, la vinya silvestre és una planta molt vigorosa que es pot enfilar molt amunt, sempre a la cerca d'espais més lluminosos. La reconversió de ceps en vinyes emparrades tampoc no és una pràctica gaire estesa, però permet a la planta expressar-se amb més naturalitat, és a dir, projectar-se cap amunt mitjançant internodis molt llargs, l'hàbit natural de les enfiladisses. I, és clar, entrenusos llargs vol dir, també, grans pampes, versàtils, de poderosa articulació!Les mudes van en els braços, però també en el peu. Les tires de plàstic són un recurs fàcil per a segellar el reempelt i protegir-lo de l'activitat microbiana aèria. En aquestes operacions cal tenir molta cura en la neteja de les eines i de totes les parts afectades. Però la vinya és una planta molt vividora i, a més, el cep de la varietat de Bordeus ja ha fet el seu camí, terra endins, a la cerca de la humitat de l'aqüífer de la contrada, humitat que permet a les vinyes tramuntar els períodes deficitaris d'aigua sense gaires trasbalsos.
De fet, ja ho dèiem, treuen tot el profit del seu estil natural: estirar-se, estirar-se...Regraciament. Pel que fa a la floració, us remetem al capítol en què vam tractar-la: "Unes florelles que es descofen". Cloem el capítol regraciant als tècnics i guies del celler Parés Baltà la gentil acollida que sempre ens han dispensat. Moltes gràcies!
Sabadell
Text i fotografies: ⒸRomà Rigol
