Em plau dedicar aquest capítol a Sven Mutke, que gentilment em guia, sempre, pels secs camins dels pins.
☰
Capítol lleuger i breu, un simple aplec de visions o impressions, d'una curta passejada que presentaré tot seguit.
☰
La terra parada. A l'est de Sabadell i al voltant del llogarret de Santiga hi ha un bon tall de terreny encara agrícola, destinat, principalment, als cultius herbacis.
Ara és el moment preliminar dels sembrats dels cereals d'hivern. Els camps estan llaurats.
Fan aquella fila, agradable, de la terra ben enrasada i uniforme -quasi com un vestit nou o rentat-, que sembla empassar-se els pardals, quan s'hi aturen i s'hi fan fonedissos.
☰
Fent costat a aquests llenços de terrossos, tant ben parats que tenen el vertígen de l'abstracció, hi ha els marges i els seus arbres, que puntualitzen els camins i les pinedes.
☰
Aquells pins pinyers alts, de tronc despullat completament de branques, típics d'algunes estampes, són en molts casos pins esbrancats, esporgats; potser es feia per a facilitar la recollida de les pinyes.
☰
Plantació de pi pinyer Pinus pinea L.. Els troncs solen portar, de la meitat en amunt, tot de branques mortes, que s'hi mantenen agafades durant molt de temps (com en el pi blanc, no hi ha poda natural).
Naturalment, quan hi ha molta densitat, pugen més escanyolits.
☰
☰Aquest tipus de terreny sembla un sòl agrícola ideal -franc. Les fraccions sorrenques són molt bones per a compensar la pesantor de les argiles.
En el tarteret de terrosos desmuntats s'hi veuen les cares blanques de les deposicions laminars de carbonat càlcic.
☰
Suposo que aquestes vies blanques corresponen a nivells de saturació de l'aigua que provoquen la sedimentació del carbonat càlcic.
☰
Típica forma de coliflor, o de bolet, del pi pinyer, pi que tendeix a formar, a diferència d'altres pins, una capça 'poliàrquica'.
☰
Superb exemplar de pi pinyer. L'alçada més aviat baixa i la capça ben eixamplada és força típic dels pins que surten aïllats, sense noses al voltant, als marges de camins i camps.
L'esbrancament del tronc en grans besses és un tret característic del pi pinyer.
D'altra banda, en alguns pins, per exemple en P. halepensis, és freqüent la pèrdua espontània del domini apical, quan hi ha molt desenvolupament de la ramificació.
☰
El passeig és del 6 de novembre, dia de Sant Sever: "per Sant Sever, faves a fer, per Sant Medir..." ja veurem.
☰
Plantacions de pins. A l'esquerra, pineda de pi pinyer; al mig i a la dreta, pineda de pi blanc. Possiblement els pagesos hagin imitat la natura en aquest punt, ja que el pi blanc és un colonitzador molt eficient d'espais agrícoles abandonats.
☰
Plantació de pi blanc Pinus halepensis. És un tema confús i difús: fusta, llenyes, resina, erosió (evitar), espai recreatiu, fungicultura, repoblació, restauració, reforestació...
Hi concorren massa aspectes, però la sospita és que el foc -molt barat!- és un dels elements principals: talleu en ras aquesta pineda, feu-ne la treta, després uns simples boïcs -formiguers- i tindreu feta o mig feta, possiblement, la sembradura de la propera fornada de pins (i un floriment de floridures, si no arrabasseu).
Text i fotografies: © Romà Rigol
