Fins i tot els poetes n'han cantat les meravelles, de les herbes de marges i camins. Quan n'ensopeguem un de ben florit no és pas fàcil, de restar-ne indiferent. Entreviades unes amb les altres, les herbes dels vorals formen garlandes de flors multicolors que marquen el camí.
Perquè marquen el camí i sentim que aquests vorals són regals de bellesa que ens acompanyen, fidelment i de ben a prop, regals que ens són donats, com a senzilla mostra del festeig de la vida. Perquè en una flor hi ha l'exaltació de l'ordre geomètric; de la necessitat de tots els organismes d'expressar-nos; de l'alenar de prometences que ens donen buf i ens afermen la més essencial de les nostres curolles, la de projectar-nos cap endavant; de la bellesa essencial de la natura; de la mateixa necessitat de la bellesa...perquè ens podem emmirallar i aclarir en el centre del botó d'una petita margarida de marge.
Margalls i cugules. Hi ha flors fetes per al vent, no per als ulls. No solem trobar-les gaire atractives o, potser, tenen l'atracció del que és ocult.
Podria semblar que nosaltres triem temes, els recollim i els portem aquí. Però bé podria ser a l'inrevés, que els temes ens triessin a nosaltres. Així mateix passa amb els mots: creiem que els mots són la nostra expressió, però potser som nosaltres, l'expressió dels mots.
Hi ha imatges que les tenim desades, potser una mica polsoses, en l'obscur solatge de la mirada. Com ara, per exemple, aquests herbassars de marge, densos, que són caramulls de brins d'una primesa lineal, de cames elegantment corbades, oscil·lants, portadores d'espigues tallants, escabroses, minerals.
Sobretot els coneixem quan ja estan del tot abrusats per la calor; són aquells herbatges pallosos que desprenen, quan fa calor, una peculiar flaire de boll recuit. Però a la primavera ofereixen unes estampes ben verdes i fresques. Són el tema d'avui, però hem de precisar que les imatges ja tenen un temps.
Són del dissabte 23 d'abril, aquell dia de pronòstic molt indefinit i d'inestabilitat molt mudable. Vam suspendre l'activitat amb l'ADENC, però, efectivament, va sortir un dia molt adequat per a passejar!
☰
Cugules, margalls, estripa-sacs, blats de formiga... són molt diverses les denominacions que reben aquestes gramínies de marge, amb predomini dels gèneres Avena i Bromus, fidels acompanyants que termenegen camins i camps.
Si bé la calor les abrusa aviat, a la primavera mostren una ufana més que destacable. En relació a aquesta fenologia vernal i temporània, el botànic Rivas Martínez reporta una expressió força interessant, que no ens veiem amb cor de passar al català: pastizales agostantes subnitrófilos. ☰
Herbatge entreviat, d'espigues i brins, d'estripa-sacs Bromus diandrus Rothmaler i margall Hordeum murinum (Link) susp. leporinum Arcangeli.
☰
Avena barbata Pott. florida i vincladissa. La primesa de les ramificacions encara afavoreix més, afegida a la versatilitat de les anteres, l'amollada del pol·len.
☰
La ufana de l'herbatge de marge té, però, els seus requeriments: no accepta fumigacions; per un temps, si més no, l'ha de respectar el fil de segar; necessita sòls grassos i bons.
☰
Escanyacavalls Bromus hordeaceus L. en flor, un altre exemple de versatilitat de les espiguelles.
☰
Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcangeli; Bromus diandrus Rothmaler; Bromus hordeaceus Linné; i Erodium moschatum (L.) L’Héritier.
Un herbatge de marge dens, enxampat abans de passar-hi el fil. Quan hi ha teca, el veïnatge pot ser ben serrat.
☰
Escanyacavalls, estripa-sacs, romp-sac...tots són noms que expressen la qualitat clavadissa i tallant de les espícules de les gramínies de marge.
Però, en esguard de com ens deixen els mitjons, aquestes espiguelles de margalls i cugules, nosaltres ens n'empesquem un altre, de nom: boracalces.
☰
La clau de volta? Poblament de recobriment total, pauciespecífic, de tiges vincladisses i panícules colltortes.
Aquí hi ha d'haver un constructor peculiar; sospitem que són les formigues. El nom 'blat de formiga', aplicat a un altre Bromus, és prou suggerent.
☰
Bromus diandrus, de Rothmaler.
☰
Amb la silicificació de les infructescències i la possessió de meristemes intercalars, les gramínies han aconseguit conquerir estacions molt adverses i diverses, en tota mena de medis.
☰
El margall de marge també ha establert peculiars relacions amb les formigues. Qualsevol ho pot veure, quan, desballestades i aterrades les espigues, les formigues les traginen, amunt i avall.
☰
Margalls i estripa-sacs a dojo.
☰
Els poblaments herbacis tan tancats donen fe de la potencialitat del terreny; el gruix de sediments de partícules fines té una bona capacitat d'emmagatzematge d'humitat.
☰
Els herbassars espontanis que es fan en els camps sense cultivar tenen la virtut que rectificar el desequilibri de nutrients propi dels conreus.
☰
Estadi de sarró. Abans no la travessa l’espiga, la beina de la fulla superior, dita fulla bandera – a compte seva s’aconsegueix la maduració final, la formació dels gàmetes-, es veu ben inflada, gràvida de les flors que sense brida van creixent.
Al defora ja emergeix, com un pinzellet clarer, abraçat per les aurícules que li fan de virolla, el puput de les arestes, al principi mig blegades, perquè no assoleixen l’ertesa mineral fins que no s’exposen a l’aire i el sol.
Què són aquestes espigues?. No les coneixem, però sembla que podrien ser de Triticale, l'híbrid entre el blat Triticum ssp. i el sègle Secale cereale.
☰
Recuperant el mestall de lleguminosa i cereal: sembrat de llenties i cugules.
☰
Cereals i mestalls. Aquell dissabte 23 d'abril va ser, el recordeu?, un dia de típica mudança atmosfèrica: ruixats, estols de núvols estofats, la preciosa llum sedassada pels tels de l'aire....
Les espigues més avançades ja havien sortit al defora.
L'espai rural de Gallecs és un laboratori molt interessant: s'hi sembren diverses espeltes en mestall i blats forts; mestalls de lleguminosa amb cereal, com ara llenties amb civada, o, molt peculiar també, cigrons amb herbatges de camp, conreu que sembla destinat a rehabilitar el potencial nutritiu del sòl, el que s'anomena, creiem, guaret verd.
☰
La ufana primaveral és temporera i cal aprofitar-la. Les plantes han de fer-se un raconet en la roda del temps i la rigorosa mudança estacional.
Les herbes d'alguns camps d'altres zones, però, s'han sobtat -el gra no ha pogut madurar- per la calor, massa avançada i inclement.
☰
Estadi de sarró. Diu el diccionari Alcover/ F. B. Moll que aquest mot: sarró, és de Sueca i Xàtiva.
Nosaltres l'hem pouat, però, d’una obra molt singular i recomanable de Miquel Pujol Palol: Les plantes cultivades 1. Cereals.
☰
Hordeum distichon L. Aquest ordi de dos carrells, també dit ordi palmell, és el més cultivat, a casa nostra, i possiblement el cereal que ocupa una major extensió. Clara expressió de la dimensió desbridada que ha assolit la ramaderia intensiva.
☰
Les espigues capbaixes, amb les arestes desplegades en ventall, evoquen les obres de l'escultor Alfaro.
☰
Mestall de cigrons i arvenses. Aquest títol requereix, és clar, un comentari, però el farem en els termes obligats de la condicionalitat.
En aquest sembrat hi ha cigrons menuts Cicer arietinum L. barrejats amb herbes arvenses tan conegudes com el panigroc valentí Anacyclus valentinus L.
Suposem que es tracta d'una mena de combinació de rotació de lleguminosa en mestall i guaret en verd. O sigui un sembrat destinat, principalment, a rehabilitar el potencial nutritiu del sòl.
☰
Les imatges no requereixen gaires comentaris. Però fem-ne algun, ben succintament, a manera de cloenda.
