Capítol breu, específic i epigràfic, dedicat a la il·lustració del fruit d'aquesta escrofulariàcia mollar i molt vil·losa.
L'ovari és globós i bicarpel·lar: són dos carpels tancats, concrescents, units per la part ventral. Conformen un fruit en càpsula seca, bilocular, polisperma, dehiscent per dos forats oblics, un per carpel. La inclinació dels forats, respecte de l'eix longitudinal de la càpsula, és, possiblement, el tret més característic del fruit. La línia de la dehiscència, un voraviu ben perfilat, és promptament apreciable en el fruit. La ruptura és neta i deixa els marges de les parts separades totalment íntegres, sense cap esvorell, com es pot veure a la imatge.
☰
Terminologia carpogràfica. Pot ser d'interès fer recapte i alguna valoració d'alguns dels mots implicats en aquest fruit: opecarp; foraminal (dehiscència); poricida (dehiscència); circumcisa (dehiscència); finestrella; ventallola.
Opecarp. Fruit en càpsula que s'obre per un o més forats.
Foraminal. Provinent de foramen: forat, es diu de la dehiscència per un o més forats.
Poricida. Equivalent a la dehiscència foraminal, però prenent de base, en aquest cas, el mot porus (aquesta combinació pot tenir l'inconvenient de l'associació que solem fer, potser convencional i no pas implícita, de porus amb la idea de forat petit; l'associació semblaria prou natural, sinó legítima, perquè el llatí porus equivaldria a conducte, pas).
Finestrella, ventalla, ventallola, valva. Sembla que hi ha tendència a associar aquests mots, sense gaire més puntualització, a dues idees: finestra o obertura i cadascuna de les parts que se separen o obren.
☰
Ecologia. Sobre les dades de l'ambient, remetem al lector al capítol anterior, dedicat a la flora d'un prat de raigràs. Vegeu la peculiar fila de la planta, grisenca i difusa, amb les branques arquejades, decumbents o pengívoles, les visibles, però amb moltes d'altres amagades, ajagudes o esteses pel terra, i sovint poc o molt entortolligades amb plantes veïnes, a causa del tirat, en angle molt obert o patent, de les ramificacions. ☰
Procés tapat. El tret més vistent d'aquesta escrofulariàcia és la pilositat, pròpia de totes les parts: són pèls fins i llargs, no enravenats, sinó més aviat flexuosos.
Copsar una càpsula en el moment de la dehiscència, com es pot veure en aquesta imatge, no és gaire fàcil, perquè són petites, estan cobertes pel calze, que és persistent, i, a més, versemblantment, un cop obertes es deuen desballestar ràpidament.
Cal afegir-hi, a més, que són més abundants les flors o fruits malreeixits, amb càpsules escarransides i xarbotes, que no pas les que arriben amb normalitat a la plenitud.
☰
A manera de salpàs. És destacable la llargària del pedicle floral i fructífer, així com el tirat, dreturer i patent. Aquesta forma sembla molt adient per a funcionar a la manera d'un salpasser, per a facilitar l'eixida de les llavoretes.
☰
Badar amb discreció. Cal tenir en compte que per a facilitar l'observació de la dehiscència, cal primer separar els sèpals, sempre aplicats d'amunt de la càpsula i gairebé connivents, a la part de dalt.
S'observa, en aquest cas, que la portella que se separa s'ha esquinçat.
☰
Lateralitat. És una planta en gran part prostrada, passiva, mollar, molt vil·losa. En l'estructura de la planta hi ha una lateralitat força curiosa: les fulles se situen en un costat de la tija, mentre que flors i fruits, que són axil·lars, se situen en el costat oposat.
En les branques ajagudes, decumbents, esteses, etc., les fulles estan en el costat superior; flors i fruits en l'inferior, disposició que, com ja ha estat observat, sembla propicia per a facilitar l'amollada, directament al terra, de les llavors.
☰
Visió superior d'una càpsula encara verda. S'hi endevina, lleument, la línia d'unió dels dos carpels.
☰
Gradació dels fil·lomes. En la forma i la talla de les fulles hi ha una gradació interessant: a les parts inferiors de les rames les fulles són hastades o sagitades i són les de major talla; es van fent, al llarg de les tiges, progressivament més petites; aquests fil·lomes decreixents esdevenen bracteïformes i força petits, de tan sols uns 3-5 mm de llarg; però també canvien pel que fa a la forma, atès que les situades a les parts distals i en general les de les branques laterals, no tenen els lòbuls basals, més o menys triangulars, sinó que són simplement ovades. Certament, a l'entremig hi ha, també, fulles de figura una mica cordada.
☰
Persistència calicinal. Visions de càpsules, amb forma de pilota o carabasseta globosa, encara no del tot madures. Calze persistent que sempre cobreix la càpsula, gairebé del tot, fora de la part superior.
☰
Migradesa. Els fruits fan entre 3 i 4 mm. La petita talla explicaria que no sigui gaire habitual la iconografia relativa a aquest fruit.
☰
Obliqüitat. Il·lustració de la dehiscència foraminal, per talls oblics, nets, de revores una mica engrossides. Color beix clar; consistència entre cartàcia i cartilaginosa; indument de pèls curts, escampats, de poc recobriment, de mal veure a bell ull; estigma persistent, però neulit, a la càpsula.
☰
Casos de desigualtat. Les línies de la dehiscència, obliqües, estan clarament prefigurades, abans que es produeixi. Pel centre longitudinal de la càpsula, un lleuger i poc definit solc, més marcat a la base i al cim, marca la unió dels dos carpels. No és inhabitual que, com passa en aquest cas, els dos carpels no tinguin el mateix desenvolupament, donant lloc a un fruit lleument asimètric.
☰
Obertura que ha estat forçada, abans de madurar el fruit, com ho evidencia la discontinuïtat de la línia de dehiscència; el to bru de les llavors ens indica, emperò, que mancava poc per a la plenitud de la maduresa.
☰
Ópercülum. S'hi pot apreciar el regruix de la vora de la línia de dehiscència. En el fruit que ja ha perdut la parella de finestrelles s'hi evidencia la talla, relativament gran, dels dos forats -foramen-, com veurem aviat.
☰
Ópercülum. Dos exemples més de l'inici de l'obertura de l'ópercülum -tapa-, ambdós espontanis, sinó que en el segon hi ha l'artifici de la separació dels sèpals. Val a dir que, així, capbaixes les capselles i força tapades pels sèpals, podria ser que les llavors escapessin millor de l'impacte d'alguns animals.
☰
Óperculüm. La imatge il·lustra la superfície interna de l'ópercülum, llisa, lluent, com nacrada.
No podem, arribats a aquest punt, deixar de fer notar les notables semblances, ben apreciables, entre aquest fruit i el de Lysimachia arvensis, que recentment va merèixer un capítol en aquest espai, que el lector interessat pot trobar aquí. Fem-ne una relació, d'aquestes similituds, a rajaploma: capsella llargament pedicel·lada; rodonenca, seca i badadissa; cobertura, en el fruit madur, del conjunt sepalí, persistent; interior d'espai folgat, amb les llavors lliures quan són madures; cara interna de la capsella llisa, com nacrada; fruits polisperms; llavoretes de superfície irregular... Formen, en conjunt, un plec d'afinitats morfològiques força interessant i, a més, en dues plantes -teròfits- que concorren en el mateix espai.
☰
Llavoretes brunes, amb un dibuix laberíntic de crestes estretes, a la superfície.
☰
També en aquesta imatge s'hi veu el regruix marginal, a la vora de la càpsula, a la línia de separació. L'obliqüitat també sembla prou natural i oportuna, si es considera que, encarada la càpsula cap avall, l'obertura esbiaixada podria facilitar l'eixida de les llavors.
☰
Espai folgat. Disposició de les llavors en el fruit, amb un espai lliure a tot el volt, que permet que quedin ben lliures, quan es produeix el deseiximent en la placenta.
☰
Kickxia elatine (Linnaeus) Dumortier subsp. elatine. Scrophulariaceae. Therophyta. La profusió de llavors llevades és notable; ara bé, també ho és la de flors i fruits mal arribats.
☰
Carpografia genèrica. Aquesta publicació pot ser d'interès per a qui desitgi detalls anatòmics dels fruits de les plantes d'aquest gènere.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
