Possiblement també us hi hagueu trobat algun cop. Potser haureu comprat - o bé el teniu d'algun arbre de jardí- un ram d'eucaliptus en flor i, de tant en tant, haureu sentit el so característic que fa un petit objecte, poc pesat, com ara un botó, en caure al terra: sentim primer el so de l'impacte i tot seguit el del curt ròssec, el del petit moviment que fa, abans no s'atura.
L'eucaliptus fa la flor amb tapadora llevadissa. Un fenomen semblant el vam descriure de la flor de la vinya, però no el coneixem de cap altra planta. I entre la família de l'eucaliptus -Myrtaceae- i la de la vinya -Vitaceae- no hi ha parentiu, si no és molt llunyà. Si en la flor de la vinya la part llevadissa és la corol·la, de pètals parcialment concrescents, en l'eucaliptus no són pas visibles ni aparentment destriables els elements que la conformen; pel que hem llegit es tractaria dels dos verticils d'antofil·les típics, és a dir, els sèpals i els pètals. Sinó que, seria tal la solidaritat dels antofil·les i de la parella de verticils, que la natura floral d'aquest casquet no és pas apreciable, en res.
Dehiscència floral. El fenomen. En la poncella la flor és característica i força curiosa. És endurida o suberosa, coriàcia, molt corrugada o grollerament verrucosa, amb bonys i solcs per tota la superfície, tota ella entelada per un vel de cera d'aspecte i color cendrós.
Consta de dues parts, la inferior, el tàlem, i la superior, la caliptra llevadissa. La inferior és cònica -infundibuliforme-, mentre que la superior fa com una gorra de cop, amb el centre més sobresortint -umbonat-. Un tall net perfila i separa les dues parts, com l'ajustat encaix d'una cassola amb la seva tapa.
A l'interior de la poncella hi ha una gran abundor d'estams -poliàndria-, disposats fent un ample anell, a tot el volt del receptacle. Els filaments estaminals estan completament blegats cap endins. El desenvolupament i l'empenta col·lectiva dels estams, anterior al del gineceu -proteràndria-, és el responsable de l'alçament de la tapa floral (1).
Hem vist que a aquesta tapadora floral alguns l'anomenen caliptra o opercle (2).
☰
La lleva de la caliptra. Recorda una mica una gorra de cop, umbonada o mamiforme. La cera pot agafar tons blavissos. Les parts sense cera són verdenques.
☰
Així com vam poder veure en la flor de la vinya, també la caliptra de la flor de l'eucaliptus es decanta cap a un costat, abans no cau, i sovint queda, per un temps, molt feblement agafada.
Estams molt nombrosos, de filaments prims i acolorits, que possiblement també facin, en aquest cas, la funció vexil·lar -reclam o atracció visual dels pol·linitzadors- de la flor.
Un altre moment de la lleva de la caliptra, quan els estams estan encara tan ben pentinats i replegats cap a l'interior que els filaments es mantenen ben junts i de mal destriar, així com passa en un ble de pèls molls.
☰
Poncella que ha estat expressament descofada, per tal de poder veure l'ajustada disposició dels estams, connivents i introrsos.
☰
Ovari ínfer. Poncella badant-se i caliptra. Tots els antofil·les se situen per damunt de l'ovari i aquest és concrescent amb el tàlem, d'estructura molt angulosa i una mica troncocònica o obpiramidal. L'ovari és, doncs, ínfer.
☰
Tàlem i vasos oleífers. Tal com vam veure en el capítol dedicat a la flor del codonyer, amb la qual la de l'eucaliptus hi té, per cert, alguna retirada, l'ovari està íntimament embolcat per una estructura talàmica -axial- molt suculenta, esponjosa o cavernosa.
En les plantes de la família de les mirtàcies Myrtaceae sol ser norma la possessió de nombroses cavitats o vasos glandulars oleífers, escampats pels diferents òrgans florals, però també dels vegetatius.
Els olis essencials extrets de l'eucaliptus i d'altres plantes de la família tenen una acreditada reputació de salutífers, balsàmics, antisèptics, etc.
☰
Podeu comprovar aquesta relativa semblança, entre les flors de Cydonia i Eucalyptus, en aquests capítols:
☰
L'interior de la caliptra és vermell i, d'acord amb Ruiz de la Torre (3), podria correspondre al verticil corol·lí. Observeu-hi el conspicu pigallat dels vasos oleífers.
☰
Sucs a pressió. Superfície suculenta i mamil·liforme de l'interior de la caliptra, amb els vasos d'olis relluents, botits.
☰
Ovari tetracarpel·lar. Secció transversal del tàlem i l'ovari. L'ovari és tetracarpel·lar, amb els carpels tancats i concrescents. Placentes força engrossides, a l'entorn de les juntures carpel·lars. Tàlem gruixut, cavernós, força suculent, amb abundants vasos oleífers, de natura aparentment suberosa.
☰
Fragment de placenta eruciforme, amb un pigat alineat de petits vasos oleífers.
☰
Notes
(1) El mateix fenomen el vam veure en la flor de la vinya. D'altra banda, que l'emersió i el desplegament dels estams provoquin l'antesi, l'obertura de la poncella, podria ser habitual en moltes flors.
(2) "Caliptra. Cáliz caliptriforme de algunas plantas, como el de las vides, del eucalipto, de la Eschscholtzia, etc." Pius Font, 'Diccionario...'
(3) 'Flora Mayor', 2006, pàg. 740.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
