En d'altres ocasions ja ho vam destacar: són moltes les plantes que fan fruits en capsella, un ovari sec i més o menys endurit que, arribat a la maduresa, s'obre però només parcialment, permetent, d'aquesta manera, que l'eixida de les llavors no es faci d'un sol cop, sinó a mesura que la planta experimenta moviments, com ara el brandar provocat per l'aire o el pas o contacte d'un animal. Si els fruits en càpsula seca que s'obre parcialment, per dalt, són molt comuns, segurament sí que tenen una especial significació en la família de les cariofil·làcies Caryophyllaceae, la família de la coleta de sembrat.
Les imatges són de camps de l'espai rural de Gallecs i la planta ja va merèixer, anteriorment, una nota, en una crònica de les diverses que hem dedicat a aquest espai. Podeu rescatar aquesta nota, si us vagués, en aquests enllaços:
☰
Vaccaria hispanica (Mill.) Rauschert és una cariofil·làcia de camps i sembrats. Pertany a l'elenc de plantes que amb l'ús general d'alguns productes, de natura diversa, que s'apliquen als camps, ha anat molt a recules; ja sabeu que hi ha algunes d'aquestes plantes, arvenses -també dites segetals- o messícoles, que han anat a engreixar les llistes de plantes que, per la seva escassesa, es consideren amenaçades i mereixedores de mesures destinades a la seva protecció.
Així doncs, la seva presència en alguns camps de l'espai agrari de Gallecs es ben congruent amb els criteris que aquí se segueixen, orientats a bandejar tota mena de pràctiques que tinguin impactes o efectes negatius en el medi.
☰
Dels exàmens de fruits que hem fet en aquest espai ens queda la certesa que alguns són força complexos; el fruit de la coleta, però, ben al contrari, no sembla oferir cap mena de replec aombrat, de manera que confiem que l'exposició serà ben simple i lleugera.
☰
Sembrat força peculiar, que ja havíem vist un altre any: mestall de llenties amb civada i coleta de sembrat.
☰
Fruit embolcat i ocult pel calze, en càpsula seca, dehiscent, denticida, unilocular, pluriseminal.
Càpsula seca: superfície llisa, una mica setinada, de color beix. Capsella de consistència cartàcia, superficialment molt trencadissa.
Dehiscència denticida: arribat a la maduresa, el fruit s'obre per la part de dalt, en quatre dents o lòbuls que, per aquest motiu, ha motivat el tipus d'obertura anomenat 'denticida'.
La dehiscència denticida és comuna en moltes cariofil·làcies.
Unilocular: el pericarpi conforma un únic espai o cavitat. Pluriseminal: porta diverses llavors, al voltant d'una dotzena. Se solen trobar, també, alguns primordis seminals pansits.
☰
Calze acrescent i persistent. Els sèpals concrescents conformen una figura ventruda, utriculiforme, que en tot moment, tant en l'antesi com en la fructificació, estatja, al seu interior, la part femenina i les que no són exsertes de la resta, els filaments i les ungles dels pètals.
Però com que el calze no és pas solidari amb l'ovari, sempre presenta, tant en la flor com en el fruit, un aspecte de bossella bufada, molt característic.
Les carenes sepalines formen, a la manera de les barnilles d'un paraigua, un nervi engrossit i molt ressaltat; aquests cinc angles, tan prominents i destacats, poden evocar el costellam d'un animal descarnat.
Se sol dir que el calze de la coleta de sembrat és 'alat'.
☰
Coleta en flor, en imatge del 15 de maig d'enguany. Les imatges següents totes són preses ex situ.
☰
Aparentment, les costelles corresponen el nervi medial dels sèpals, però no hi hem trobat nord que pugui afermar aquest supòsit; tan íntimes són les juntures sepalines.
☰
De fet, les càpsules queden ocultes al dedins del calze pentagonal i ventricós.
☰
Càpsula sense el calze, badant-se per l'extrem, a l'inici de la dehiscència denticida. S'obren en quatre dents o lòbuls, tants com els carpels que formen la càpsula.
☰
El calze esqueixat i separat deixa veure la càpsula i l'obertura apical, en quatre dents obtuses.
☰
En el trànsit de la flor al fruit, el calze es va eixamplant, per a donar oportuna acollença a la càpsula que, al seu torn, també va augmentant de volum.
☰
Al centre, la barrusca de la placenta, d'implantació basal, amb dues llavors; també hi veiem part de la càpsula i, exteriorment i esqueixat, el calze.
☰
La càpsula té una part externa, l'epicarpi, llisa, fina i aparentment trencadissa; i una part interna, l'endocarpi, que és com una membrana seca, amb una trama fibril·losa tota irregular.
Les llavors poden evocar, per la forma, globulosa, i el color, gris fosc, ferrós, la munició d'artilleria d'una arma antiga.
☰
Aquestes imatges permeten veure els dos nivells d'antofil·les: la càpsula es troba una mica per damunt del verticil calicinal, sostinguda per un pedicle curt i rabassut, l'anomenat carpòfor, un element força típic de la família de les cariofil·làcies.
☰
El peduncle fructífer s'eixampla a la part superior; per damunt del primer verticil, calicinal, hi ha el de la resta d'antofil·les, l'ovari, que es transforma en la càpsula, la corol·la i androceu, naturalment caducs, reduïts, en la imatge, a unes romanalles seques.
☰
☰
Superfície de les llavors finament gravada. Vistes les llavors amb més detall, s'hi aprecia, a més, una xarxa poligonal d'arèoles, semblant a les que fan molts líquens crustacis.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
