18 d’octubre de 2022

L'ergasiofigòfit Pteris cretica L. al torrent de Colobrers (Vallès Occidental)

Es troben unes frondes del pteridòfit Pteris cretica L., en un torrent tributari del riu Ripoll. La fronda d’aquesta falguera, de la subfamília Pteridoideae, és força vistosa. Està dividida en segments llargs i estrets, dirigits cap a l’extrem, de manera que sembla més palmada que no pinnada, com és en realitat.
Pteris cretica L. Pteridaceae. Grup de frondes, a frec del camí del torrent de Colobrers, algunes fèrtils, esporíferes. Vallès Occidental. 15.10.2022. Quadrícula UTM DG20.
El torrent de Colobrers té el capçal a la zona de can Moragues, en territori del municipi de Castellar; vessa les aigües al riu Ripoll, a prop del vell molí de n'Oriac. La falguera es troba a frec del camí del torrent, molt popular.
Aquest camí té una vegetació eclèctica. La zona té molta història d'aprofitaments i usos diversos, sobretot, és clar, l'explotació de l'important aqüífer que l'alimenta. L'element de plantes al·lòctones, ruderals, antropòfiles, etc., hi té una especial representació.
Val a dir que aquest espai té els atributs que semblen d'allò més favorables per a l'aparició d'una planta adventícia: intensa freqüentació de persones, circulació de ciclistes, de gossos, etc.
Segments oblongolanceolats, els de l'extrem palmatipartits. Fronda ondulada; marge dentat; làmina setinada.
Els àmbits de les flores i les categories dels xenòfits. Aleshores és natural de demanar-se: quines plantes consten a les flores? Centrem-nos en el cas d'aquesta falguera.
En el BDBC (Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, del botànic Xavier Font), totes les fitxes inclouen un apartat d'especial interès: les referències de les obres i els autors de les citacions.
Pteris cretica ha motivat, en aquest apartat del BDBC, tres epígrafs. El primer es refereix a una citació històrica de Joaquim Codina. Aquest autor de la Cellera de Ter, metge, naturalista i micòleg, va trobar aquest tàxon a la riera d'Osor.
Posteriorment, Llorenç Sáez, en les dues publicacions que hem anotat, considera aquesta citació com corresponent a una planta desapareguda del lloc on va ser trobada.
Les altres referències són de dos plecs d'herbari, del 2018, corresponents a plantes 'd'un hivernacle' i 'del mur d'un hivernacle'. En un cas es qualifica com a 'espontáneo'; en l'altre cas com a 'subespontáneo'.
Els àmbits de les flores estan definits, en cada cas, pels criteris dels autors; en tot cas, ultra la flora considerada silvestre, hi ha, també, una flora d'influència humana directa -periantròpica-, de les plantes que, provinents dels nostres ambients: cultius, planters, jardins, etc., també poden viure, sense que en tinguem cura, dellà d'aquests espais. I, naturalment, formen part de la flora d'una regió.
Actualment, aquest tema, les tipologies de les plantes en esguard de com s'han integrat en un territori, s'ha estudiat força i n'han resultat uns tipus prou ben establerts (1), per bé que, efectivament, no són gaire coneguts.
Pteris cretica és una planta al·lòctona, un xenòfit (2). Concretant més, és un ergasiofigòfit -grup ergasiophygophyta-: planta adventícia (3), provinent de cultiu, que no s'ha establert permanentment.
Com passa en d'altres falgueres, Pteris cretica és cultiva força en hivernacles i planters de plantes ornamentals.
Han estat consultades les següents fonts:
'Flora Europaea'. Tutin et al. Vol. 1. Cambridge. University Press. 1964.
'Flora Iberica’: http://www.floraiberica.org/ (15.10.2022)
‘Flora dels Països Catalans’. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Barcino. 1984. Vol. 1.
‘Flora manual dels Països Catalans’ O. de Bolòs, J. Vigo, R. M. Masalles i J. M. Ninot. 3era. edició: 2005.Pòrtic.
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/
https://raco.cat/index.php/ActaBotanica/article/view/59547
https://revistas.ucm.es/index.php/MBOT/article/view/63608
https://www.gbif.org/es/species/5275404
Els registres del GBIF. En aquesta plataforma s'hi recullen 47 registres, generats en Espanya, d'aquesta falguera.
No obstant, aquest corpus de dades no és d'especial rellevància per a conèixer la corologia de les espècies silvestres, la flora d'una determinada regió, atès que hi són consignades, sense cap discriminació, tota mena de dades, incloses les de plantes domèstiques, ornamentals, de planters, floristeries, jardineries, etc.
Donat que en els registres no hi consta, molt sovint, cap informació relativa a l'ambient on va ser vista la planta, l'ajut que aquests registres poden oferir, en l'estudi de la distribució de les plantes silvestres, és més aviat escàs.
El mapa corològic del GBIF, d'abast planetari, permet l'aproximació amb el cursor i poder veure, així, a bell ull, les localitats dels diferents registres, sobretot gràcies a la representació de la xarxa hidrogràfica. El punt de la dreta de la parella del centre correspon al registre de Joan Prunera Olivé i precisament se situa al torrent de Colobrers.
© GBIF Global Biodiversity Information Facility.
Així doncs, tot sembla indicar que el registre de Prunera Olivé, d'aquest mateix any, podria correspondre a les mateixes plantes que nosaltres hem vist. Aquest biòleg, col·laborador del CREAF, va tenir el detall de consignar l'autoria i d'adjuntar una bona galeria d'imatges de la planta.
Sorus arramadats fent un vistent bordó marginal, parcialment cobert per la vora, hialina i revoluta, de la làmina de la fronda. Aparentment no hi ha indusi.
Els esporangis tenen l'anell eruciforme habitual.
Notes
(1) És molt recomanable, sobre aquestes tipologies, la lectura de la introducció de l'atles de Sanz Elorza i altres:
https://www.animalrecord.net/Atlas_Plantas_Aloctonas_Espana.pdf.
(2) Holub i Jirásek (1967) reserven el grup 'xenophyta' per a les plantes introduïdes accidentalment, amb l'inconvenient que té aquesta opció, la de matisar amb restricció l'estricte significat del mot.
(3) És adventícia la planta al·lòctona de presència merament ocasional.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol