Un camp de xereix? Ho hem vist altres cops, però pocs: una planta ruderal ocupant un camp a seny, amb l'extensió i la regularitat pròpies de les plantes sembrades. Ho havíem vist en un camp de verdolaga. Avui recollim el cas d'un camp de xereix.
Com pot ser que una planta ocupi completament un camp? No ho sabem, fora que recordem aquells condicionants que, de tan repetits, agafen, potser, un ressò excessivament grapejat: moltes llavoretes escampades pertot, capaces de deixondir-se -els embrions- ràpidament, si es donen, de cop, els factors que els són favorables, per exemple la llaurada o el rostollar, combinat, potser, amb una pluja oportuna...
Categories i estacions ecològiques. Les categories ecològiques no les hem de concebre amb caràcter d'exclusivitat. El xereix que veurem és alhora ruderal i arvense, dues categories que es troben en fronteres que, segons com, es fan completament fonedisses.
Es podria dir que en els camps més propers a les poblacions és força normal de trobar-hi moltes plantes ruderals.
☰
Setaria verticillata (l.) P. Beuav.
Fam. Poaceae. Subfam. Panicoideae. Tribu Paniceae.
Xenòfit naturalitzat. Comú i abundant. Subcosmopolita.
Nom a la FPC: xereix aferradís.
☰
Camp de xereix aferradís. Camí dels monjos, a prop de Terrassa. 18.9.2022.
☰
A aquesta gramínia ruderal li hem dedicat ja un capítol, del període del claustre. En aquell capítol hi vam considerar algun aspecte taxonòmic i sobretot les curioses particularitats de les espícules, tan reduïdes i simplificades, en aquest cas, que més semblen una sola grana que no una espigueta. ☰
Tiges vincladisses en la maduresa.
☰
Les cerres de la panícula, molt finament denticulades, permeten que s'enganxi molt fàcilment, fins i tot a la pell.
És habitual de veure panícules enganxades, amb una adherència que, afectant col·lectiva i regularment a tot el conjunt, evoca la del 'velcro'.
☰
És un teròfit cespitós, amb nombrosos fillols extravaginals, colzats o geniculats, els més externs ben escamarlats.
☰
Les inflorescències de les plantes del gènere Setaria destaquen per estar eriçades de cerres escabres que són, en realitat, ramificacions del raquis, despullades, sense flors, que, en aquest cas, depassen en talla a les espiguetes.
☰
Així enganxades, aquestes panícules cilíndriques funcionen com una mena de gran agregat de diàspores.
Les implicacions ecològiques de les cerres agafalloses semblen prou evidents. Vegem-ho tot seguit, tot aprofitant, altra volta, un fragment del llibre 'Las Gramíneas. Biologia y Diversidad', de J. A. Devesa, G. Martínez i C. Romero (UCOPress. 2022):
"Otros sistemas de dispersión, aunque de menor importancia en la familia, han propiciado también notables adaptaciones, como por ejemplo el desarrollo de aristas largas y estructuras pelosas, que facilitan el transporte de las diásporas por los animales. Cabe mencionar entre ellas las setas escábridas en las ramas secundarias de la inflorescencia (Setaria) o el involucro de setas heteromorfas inserto en el pedúnculo de las espiguillas (Cenchrus), adaptaciones que facilitan la epizoocoria por mamíferos (mamaliocoria)."
☰
Una cariopsi? Una sola cariopsi per espigueta, embolcada per dues peces finament rugulades, el lemma -esquerra- i la pàlea -dreta-, aquesta darrera amb dues venes cartilaginoses, lluents.
Aquesta cariopsi porta encara altres abrigalls, el del lemma d'una flor nul·la i la gluma superior de l'espícula.
Ara bé, hem obert una sèrie d'espiguetes, de diferents panícules, i no hi hem trobat cap, ni una cariopsi. Panícules senceres totalment xarbotes, sense fruits.
Un fenomen que, és clar, queda pendent d'aprofundir, perquè la producció d'aquestes espigues semblaria que és prou costosa i que hauria de tenir, versemblantment, alguna finalitat; un aspecte que, per ara, queda completament aombrat.
☰
En realitat els nervis de les glumes no sempre estan ben definits; se'n veuen molts que són parcials, fent només una ratlleta curta a la part superior. Això d'un lemma que cobreix la flor fèrtil sembla ser un tret de la tribu de les panícies paniceae.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
