Trobem una mata de Jarava plumosa (Stipa papposa Nees) en un prat de pastura del Moianès. En fem la citació de forma convencional. Hi afegim unes observacions generals, sobre la difusió de plantes ruderals com aquesta. Abans, però, convidem al lector interessat en aquesta poàcia a fer les consultes dels capítols que li hem dedicat, a l'etiqueta 'Stipa', on el tarannà ecològic d'aquesta estipa queda, confiem, prou ben il·lustrat.
☰
Jarava plumosa (Spreng.) S.W.L. Jacobs & Everett. Moianès. Prat de pastura. 23.10.2022. Leg. et det. Romà Rigol. Quadrícula UTM DG22 (Castellterçol, Granera). Nou per a la quadrícula i per a la comarca.
☰
Aquesta estipa fa una diàspora agafallosa, per la seva qualitat escabrosa, però també per les sedes del plomalló -pseudovil·là-. Aquestes sedes es fixen fàcilment en superfícies humides, tal com passa amb els fructículs voleiadissos dels pollancres Populus.
No cal dir que el fanget dels camins, juntament amb les diàspores que engloba, s'adhereix fàcilment als peus dels animals i a les rodes dels vehicles.
La gran extensió i intensificació de la circulació de bicicletes és un vector de difusió de diàspores de tota mena, també de plantes silvestres, però molt especialment de les plantes ruderals de les zones habitades, d'on provenen la majoria de practicants d'aquesta activitat.
La circulació de bicicletes, juntament amb les activitats esportives col·lectives i sobretot les multitudinàries, no són compatibles amb els objectius dels parcs naturals, el respecte i la preservació de la flora silvestre i la fauna salvatge.
Lamentablement, la majoria de gestors administratius creuen que la promoció dels espais considerats parcs naturals consisteix, precisament, en el foment de les activitats turístiques i esportives. D'aquesta manera, hem pretès convertir unes pràctiques agressives per a la natura com a 'bones per al territori'.
En realitat, les activitats esportives massives i la circulació de bicicletes en el medi natural posen en perill de manera sistemàtica la conservació de la biodiversitat biològica.
La circulació de bicicletes, socialment considerada com emblemàtica de salut i estima per la natura, en termes d'ecologia és una plaga que erosiona intensament el sòl del territori, perjudica directament la fauna, singularment l'entomofauna i altres invertebrats -baluards de la diversitat biològica-, i els cicles vitals de les plantes silvestres.
☰
Corologia. La zona metropolitana nord i en especial el Vallès concentra les poblacions més grans d'aquesta estipa americana, sobretot en espais descurats i suburbials, on hi forma alguns prats, localment de notable extensió (Castellar del Vallès, Terrassa).
Hem marcat amb punt groc la zona on va ser vista (UTM DG22).
Arnau Mercadé la cita, localment, de la Garriga; però és versemblant que, actualment, per aquesta zona nord de la conca del Besòs es trobi en fase d'expansió. Mercadé va estendre el seu estudi florístic dellà dels límits naturals i administratius del Moianès, en una gran franja meridional de filiació vallesenca.
Creiem que actualment les diàspores d'aquesta estipa es difonen, en els espais ruderals de les poblacions, principalment mitjançant els gossos i les rodes de les bicicletes.
Mapa: © BDBC
Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Xavier Font Castell.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
