Fecunditat clandestina (clistogàmia) en Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth

Vam tractar aquest tema en un article dedicat a aquesta poàcia neotropical: 'Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth a la ribera del Besòs i del Mogent', publicat a la revista 'Miconia', editada per l'amic Josep Nuet.

Ens decidim a tornar sobre aquest punt perquè és molt bonic, no gaire conegut i, sobretot, no gens documentat, precisament degut a la clandestinitat del fenomen. I això que de poàcies clistògames n'hi ha un cabàs; però cal furonejar una mica per a veure-ho.

☰

Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth. Neotropical allochtonous. Cleistogamy. Clandestine fertility. Abundant hidden seeds. Cauline axillary seeds. Basilar axillary seeds. Spikelets fitted.

☰

Hem tingut l'oportunitat, a més, de trobar algun exemple de notable fecunditat -tres panícules en un peu- i per això ho hem titulat així, en comptes de titular 'reproducció clandestina', que és pròpiament el que significa la clistogàmia, reproducció d'una flor tancada o oculta. De manera que, pel que fa a imatges, no hem fet cap manlleu d'enlloc i totes les d'aquesta entrada són inèdites.

D'altra banda, aquesta estipa forruda ja ha merescut abans algunes notes en aquest espai, de manera que convidem al lector amistós a comprovar-ho, mitjançant el cercador o les etiquetes.

☰

©️ Romà Rigol 

Nomenclatura. Aquest punt, un xic carregós, l'hem vist ja altres cops, però el refresquem per a qui no estigui al cas. Si reportem aquesta estipa amb el nom Amelichloa no és res més que una pura convenció, com qualsevol altra. I potser perquè sembla que ja és general, o gairebé, el criteri que és prou admesa i fonamentada la segregació del gènere Stipa; Aymerich i Sáez també recullen el nom de les agrostòlogues americanes, en el seu actualitzat i valuós catàleg de plantes al·lòctones (vegeu-ne l'enllaç al capítol 'Marginalitat i documentació').

Finalment, també C. Romero li dona prioritat a aquest nom, en el seu magnífic catàleg sistemàtic 'Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares'.

☰

El lloc. Marge de camí, molt a prop del torrent de Can Salvi i de Can Jaume Magre, a l'espai rural de Gallecs (el Vallès Occidental). Marginalitat clarament suggeridora. Vegeu-ne detalls al nostre article.

☰

Fenologia. Les mates d'aquesta tofuda estipa es troben ara en plena represa de l'activitat vegetativa, quan algunes encara duen les restes de les inflorescències de l'any i, tot i que molt escasses, algunes cariopsis encara pengen de les panícules seques.

El filloleig ara és molt intens i es percep molt bé en l'entreviat de colors, pallós en les tiges verno-estivals, traspostades, molt verd en les que ara van sortint. Precisament ara, quan la fulla és tendra i no duu encara l'empedreït -silicificat- marge denticulat, és quan les mates poden ser brostejades per les ovelles.

Però actualment, quan de les granes aèries no hi ha, com dèiem, sinó alguna rara i escadussera presència, es pot dir que les mates són ben fruitades, gràvides de llavors clandestines, mantingudes ben a resguard, enclaustrades al dedins dels cartutxos de les beines cargolades de la part baixa de les tiges, sobretot molt a prop de la base, on les primàries donen una o dues rames laterals.

Per a trobar-les va bé, a més de sotjar-les amb una mica d'atenció, passar les tiges pel moll dels dits, de baix a dalt, a la cerca dels nusos engrossits, ben inflats, que delaten la plenitud de la fructificació.

☰

©️ Romà Rigol

Situació de les panolles ocultes. Resumint, es pot observar que les panícules fruitades ocultes es poden trobar en tres situacions: a l'interior de la beina en una tija simple; a l'interior d'una beina a la base d'una rama aèria; a l'interior de les beines basals i de les rames basals. Amb diferència, és en aquesta darrera situació, a la base de la planta, on s'hi troben més panícules fruitades.

A la imatge, tija esbrancada amb tres panícules clandestines fruitades (punts blancs).

☰

Indicant la situació d'una panícula. Es reconeixen perquè els nusos es veuen més inflats, però no pas molt.

☰

©️ Romà Rigol

☰

©️ Romà Rigol

☰

Estat actual de les infructescències aèries. Ja sense cariopsis, tota la resta, glumes, raquidis, etc, es va desarticulant i caient al terra.

☰

Indicant la posició d'una panícula clistògama. Noteu-hi la serrada densitat de fillols. Aquesta estipa fa forres molt grosses i atapeïdes. Perfectament individualitzades, formen praderies tipus tussock.

☰

©️ Romà Rigol

Espiguetes perfectament estotjades i encaixades. Tot i que alguna autora indica que les espiguelles ocultes són toselles, el que veiem  és que duen arestes breus o molt breus.

☰

©️ Romà Rigol

☰

©️ Romà Rigol

Les llavors ocultes són més gruixudes i més curtes que les aèries. Vegeu-ne més dades al nostre article publicat a 'Miconia'. Sempre protegits a l'interior dels estoigs foliars, aquí els antofil·les no tenen cap lluc de l'enterquesa dels aeris; són blans i molt tènues.

☰

Dues llavors aèries, actualment ja difícils de trobar, una d'elles vestida. L'indument del lemma és molt característic: porta sedes a la base, al  llarg del nervi i algunes laxament escampades per la làmina. Cariopsi bombada, amb peuet estilar truncat, excèntric. El nom específic caudata, present també en d'altres combinacions genèriques, fa referència a aquesta cua de la cariopsi. Noteu la diferència respecte de les cariopsis ocultes.

☰

Sabadell

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol