Una cullera de boix

Capítol limitat a les imatges d'una cullera de boix, que vaig fer fa temps, uns tres anys. No comentaré res de l'obrat. La fusta de boix és bona i molt adient per obrar objectes petits, com ara boixets o culleres.

Dues culleres d'arç

Les culleres obrades a ma amb prou feines entrarien, de gairell, en l'àmbit propi del títol d'aquest espai.

Però crec que pot ser d'interès veure la fila que fa la fusta d'algunes plantes ben conegudes.
Aprofito, a més, per aportar alguna nota sobre com obro les culleres.

El Moianès: prados, campos, pastizales y arbolados

Dedico este largo capítulo, con ilusión, a Garbiñe Goldaracena.

Se trata de un acopio de notas, más extenso de lo primeramente deseado, para ilustrar lo fundamental, a mi modo de ver, del paisaje de la comarca del Moianès, aún sin desconocer que, en realidad, no hay comarca que sea una unidad natural.

Notes organogràfiques de Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina

Veurem avui diversos punts d'aquesta herba de la família Plantaginaceae (1), que avanço de forma epigràfica, tenint en compte, com sempre m'agrada de recordar, que descric plantes, no tàxons; així, tots els punts són relatius, només, a les plantes trobades en aquests dies, de manera que, per exemple, l'ecologia i l'hàbit són els d'aquests peus, no els generals o teòrics, que són els propis de les flores:

• Localitat
• Ecologia
• Forma vital
• Hàbit
• Fulles
• Flors personades
• Càpsula
• Llavors alades

Notes organogràfiques de Campanula glomerata L.

Capítol dedicat a aquesta campaneta, en el format tipus fitxa sintètica de planta, no habitual en aquest espai. En el meu cas, però, no tan sintètica.

Com d'altres cops, m'agrada de fer notar que les descripcions són personals, no pas manlleus. Això sí, també hi introdueixo, ultra les organogràfiques, alguna nota fenomenològica.

Una cullera de savina

De culleres n'he fet una colla. Sobretot de boix, una fusta ideal, d'una homogeneïtat ben destacable.
En aquest capítol hi faré una breu introducció sobre la manera d'obrar una cullera.

Notes a salt de garsa d'un fenassar mesohigròfil

En aquest capítol hi veurem, del passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián per davall dels cingles de Bertí, notes de dos marcs diferenciats, un de general, el del recorregut, entre Puiggraciós i Puiggiró, dos topònims amb g doblada; i un altre més específic, d'un fenassar d'obaga, força humit i ben interessant, pel que fa a la flora i l'ecologia.

La buina, símbol d'un llegat

Em plau cloure aquest més d'octubre amb una nota breu.

La pastura d'oví i l'afaiçonat de dent (introducció)

Capítol introductori d'un tema que em sembla molt substanciós: alguns aspectes ecològics de la pastura del bestiar de llana.

Plantago media L. i alguns dubtes sobre les categories biotípiques

Capítol dedicat a aquest plantatge, copsat en flor i en fruit. Veurem, breument, el tipus de vida, l'hàbit i algunes imatges de la planta, de les flors i de les llavors.

Però el ròssec que ha dut aquest plantatge serà, possiblement, més extensiu que no els trets mateixos de la planta.

Exposaré alguns dubtes i comentaris sobre alguna categoria de la tipologia vital.

Schenkia spicata (L.) G. Mans.: proliferació

Com més va més sorprenents em semblen, alguns aspectes de les plantes. Certament, l'estil de vida dels vegetals es va revelant molt poc a poc i em sembla que tota una vida d'observacions no donaria sinó per a forjar-se, merament, una idea aproximativa.

Llavors esquamuloses de Frankenia pulverulenta L.

Presentació. El passat setembre vaig visitar l'espai anomenat Salats de Conill -no està clar que aquesta sigui una denominació autòctona-, als Plans de Sió. El teròfit Frankenia pulverulenta L. hi és molt abundant, però en aquest temps els peus estaven ressecs; fins i tot els fruits, molt ben ocults al dedins de l'embolcall calicinal, són de molt mal veure.

La desconnexió del món: cal crear una escola de naturalistes

Els naturalistes clàssics eren sovint exploradors, viatgers, en certa manera aventurers, que volien saber com era el món, la fauna i la flora, en regions que eren poc o no gens conegudes.

Cydonia oblonga Mill. (3): el codony, un fruit en pom

En aquest espai ja hi vam veure la flor, d'ovari ínfer, del codonyer, en dos capítols. 

Amb aquest referent anterior, el codony, el fruit del codonyer, crec que quedarà ben perfilat, però el rescat dels dos capítols anteriors és recomanable, atès que, en realitat, l'estructura del fruit, les seves parts, es veu potser encara millor en la flor, més que no en el fruit.

Estampes autumnals dels salats de Conill (l'Urgell)

Com alguns ja sabeu, ocasionalment faig de guia de natura per a algunes associacions dites ecologistes. El recull d'avui el faig a partir de les dues visites fetes arran de l'activitat per a DEPANA.

En aquest temps, a incis de la tardor, hi ha les ensopegueres Limonium en flor. És una florada força vistent, molt bonica.

També hi ha la floració d'unes herbetes de la família de les gencianes, del gènere Schenkia, molt proper a Centaurium, que aplega plantes associades als sòls humits i, en alguns casos, salobrencs.

Uns apunts de carpografia de la lletuga vimenera Lactuca saligna L.

Aquesta lletuga prima no és una herba esponerosa. Vegeu-ne l'hàbit, el tirat molt angost -saligneus, de la natura dels salzes-, en les bones imatges del banc de dades BDBC de X. Font.

De vitalitat estival, de figura no gens cridanera i pròpia de terrenys incults i rostolls, cal comptar que és possible, o fàcil, que en alguns casos hagi pogut passar per alt, en les relacions de plantes publicades; així ho suggereix, si més no, el clapejat i els buits, una mica rars, del mapa de distribució de l'espècie, del banc de dades.

Un manat d'herbes agostenques de rostoll

Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Centelles Gavin, que abans de deixar enrera aquest rostoll es va girar, per a tornar a veure'l, un altre cop, en admirable mostra del sentiment de compartir -formar part-, l'essència mateixa de viure la natura.

Datura stramonium L.: un exemple de simpodi dicasial multiflor

El tema d'avui entra en el camp de la botànica morfològica: es tracta de l'estructura de ramificació de l'estramoni.

Com que es tracta d'una matèria amb terminologia específica -pròpia de la botànica-, procuraré seguir, almenys en part, un estil concís i concret.

Setembre: temps de rostollar i recossirar

L'estiu ranqueja. Inicis de setembre. Camp rostollat. Moianès. Llevar el rostoll marca una transició entre anyades, entre les herbes de l'any i la preparació del proper.

Del clos a la llum: la vespeta Andricus de les boles del roure

Les gal·les - o cecidis- són associacions curioses, establertes entre plantes i diferents classes d'invertebrats -sobretot articulats, àcars i insectes.

És prou conegut que els roures fan diferents gal·les i que algunes de les més característiques són degudes als cinípids, família de vespetes cecidògenes.

Setembre: temps de perellons

El perelló és el fruit del perelloner, també dit perera silvestre.

Pyrus spinosa Forssk. (Pyrus amygdaliformis Mill.) és un arbret de la familia Rosaceae, latemediterrani -també de l'oest de l'Àsia.

De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

A propòsit de la diàspora de la sanadella capil·lada Stipa capillata L.

En aquest capítol hi veurem, després d'unes consideracions prèvies, alguns trets de la diàspora de Stipa capillata L., en especial l'indument de l'aresta; es mesuren també la talla de 15 arestes.

Finalment, es recull alguna nota biogeogràfica, suggeridora del caràcter del seu llinatge.

Breu antografia del panical Eryngium campestre L.

El panical és un geòfit molt comú, en espais oberts, pastures i prats. Als fruits d'aquesta umbel·lífera umbelliferae ja li vam dedicar un capítol, que podeu rescatar aquí, si us vaga.

Les flors del panical tenen alguns punts interessants, per exemple la peculiar forma dels pètals o els estams, d'anteres ancorades.

Per Rossella, le foglie effimere

In questa foto, di alcune delle piante sulla sua terrazza, c'è un fico d'india; c'è una pianta di peperone, cresciuta da semi che ha piantato; c'era anche una liana molto comune, un temibile invasore, chiamata "mirabolà da giardino".

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth o crear problemes per gust

Foc. Dissabte 28 de juny. Calor desmesurada. Sento olor de socarrim i diverses sirenes. Baixo al carrer. Hi ha grups d'agents de la policia local i uns bombers, tirant aigua amb mànega a una zona enjardinada, plantada, no fa gaire temps, amb motes de la gramínia Nassella tenuissima.

Ficus carica L.: dehiscència de les anteres

Resum. S'il·lustra la dehiscència de les anteres de flors de figons d'una cabrafiguera (1) del meu barri, la Sagrera.

Un blat arqueològic: l'espelta bessona o pisana Triticum turgidum subsp. dicoccum (Schrank ex Schübler) Thellung

Si se'n diuen, d'arqueològics -també antics i primitius-, és perquè de vegades llurs granes apareixen en els treballs d'exhumació de jaciments arqueològics, alguns, per cert, d'èpoques d'allò més reculades.

Aquest seria un dels trets remarcables d'aquests blats: són dels primers cereals que es van cultivar. El cultiu de la pisana o espelta bessona es va mantenir fins a l'època actual o moderna; és un blat molt ric en midó -blat midoner; es diu que a mitjan del segle passat ja no es cultivava. Però durant molts segles la pisana era el blat més cultivat a Europa.

Ficus carica L.: flors masculines equatorials

Un cop més, un capítol dedicat a un punt concret de la biologia de la figuera, amb l'avantatge propi, doncs, d'estrènyer el focus: la brevetat.

Ocells amb l'ADENC i la cicatriu arreica de Conill

Participo en una activitat d’observació d’avifauna de l’ADENC, organitzada per Rosa Muntané i Mireia Calvet. La meva vista, deficient, no em permet veure gaire cosa que tingui més enllà de dos pams, però, ultra el vol dels ocells -en especial dels rapinyaires-, l’entorn és, en general, magnífic.

Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.

Ficus carica L.: inici de la maduració de les flors masculines i inici de la forma de la larva

Molts estaríem d'acord, segurament, en que en les llargues travesses -com la història natural de la figuera- es bo anar pas a pas, sense presses.

Vaig recaptant-ne dades. El recapte cronològic és clau, per assajar de dibuixar, després, els capítols d'una història que té una puntualització fenomenològica tan precisa i complicada.

En aquest sentit, la forma epigràfica m'ajuda força, en la puntualització d'observacions, i convida, alhora, a bandejar esbrancaments i digressions.

Les cabrafigueres de la Sagrera: llucs d'un llec llosc

Poc a poc vaig trobant-ne, de cabrafigueres. Certament, no són tan rares com vaig suposar. Passa que el nostre entorn està, com tots sabeu, molt i molt trinxat. Crec que es troben, sobretot, en espais marginals. Potser us demanareu què vol dir, això.

Alyssum: apunt de la mixospermia i la sinaptospermia secundària

Molts fruits i moltes llavors contenen mucílags.

La presència de gels i substàncies mocoses és substancial en moltes diàspores i fora poc prudent, em sembla, relacionar-la amb un sentit o significat unívoc.

Curs de camp de l'ADENC: com són les flors?

Com són les flors? Força desconegudes, per un general. Això sí, d'imatges, en fem muntanyes, muntanyes de gavadals. Però la vida és una cosa molt diferent. La flor és el batec vital, essencial, de la planta. La flor és el germen del germen: l'esbós primordial, vestit amb draperies més o menys acolorides, d'un embrió, molt ben acotxat i embolcat, colgat en un estat d'obscura sopitesa. La flor és l'antesala del fruit. Són caps del mateix fenomen.

Dissabte 26 d'abril: els cultius mediterranis amb DEPANA

Capítol breu per anunciar que el proper dissabte, 26 d'abril, faré, amb els amics de DEPANA, una activitat per a veure alguns dels cultius més clàssics del nostre món mediterrani: les oliveres, els ametllers, les vinyes, la figuera, etc.

Certament, les darreres pluges han provocat una esplendor excepcional, sobretot una ufana, en les herbes, que no és gens habitual.

I ensopegarem -precisament el verb ensopegar és un ampelònim, ve de topar amb el cep, encepegar- les plantes en la plena brotada primaveral. Estem de sort.

Anirem de la Beguda Alta a Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès. Els interessats podeu contactar amb l'entitat, pel mitjà que preferiu, trucada, correu, etc.

DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Història natural de la figuera. En primer terme, figó d'hivern, grisenc; al costat, figons de primavera, de color verd oliva; i els brots novells, amb les primeres pampes dels rams de l'any. Veurem la història natural de la figuera, en aquest peu de la forma masculina.

La llúcia ha estat, tradicionalment, el peu d'empeltar els cirerers.

La Sagrera

© Romà Rigol Muxart

Apunt d'espermografia de Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis

Coris monspeliensis és una primulàcia molt comuna, en els matolls i brolles mediterrànies del nostre entorn.

Es recullen alguns aspectes del fruit i de les llavors, de mostres hivernals, o sigui d'infructescències seques, corresponents a la florada de la temporada anterior.

Apunts sobre l'anemocòria: dispersió aèria

El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).

D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.

Les ombres de la taxonomia: Viola alba Besser subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

Reporto algunes discrepàncies en les fonts consultades, les més habitualment manollades per mi. Ara bé, no tinc cap intenció de posar en evidència cap mena de limitacions, no.

La intenció seria una altra. La taxonomia no és cosa de nens. Sabem que el gènere Viola té molla i afraus. Per cert, entre les signatures del tractament del gènere, a 'Flora Iberica', hi ha les de botànics tan il·lustres com M. Laínz i Pere Montserrat, veus que convé sempre escoltar.

Un camp de mostassa Brassica nigra (L.) W.D.J. Koch

Les plantes que cultivem tenen una dimensió geogràfica especial: gaudeixen de la caracterització, ben establerta, del que és profitós.

Però hi ha molts cultius, en el nostre entorn, que rarament es practiquen. Tenen unes qualitats i virtuts que potser ens són desconegudes o que en l'actualitat són poc o no gens valorades.

Noves notes antogràfiques de Juniperus phoenicea L.

Visitare. Aquest mot llatí significa veure amb freqüència. És molt escaient al procediment necessari per apropar-nos al coneixement de la natura. Per a conèixer bé un lloc, un tema qualsevol, cal revisitar-lo.

Sí, de la floració de la savina ja vaig publicar-ne un capítol, que, si us vaga, podeu consultar en aquest enllaç: "Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L."

Pinus halepensis Mill.: pinyes perdurables en el tronc

Tots haurem vist arbres amb fruits en el tronc, sobretot en imatges d'espècies exòtiques. A casa nostra, aquest fenomen, anomenat caulifloria, el podem veure, per exemple, en el cas del garrofer Ceratonia siliqua; o en el seu parent Cersis siliquastrum, de jardineria i carrers.

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Un apunt de Camphorosma monspeliaca (L.) Voss subsp. monspeliaca

"Los suelos pedregosos o concrecionados, muy pisoteados, localizados en las afueras de los pueblos, sobre taludes a los lados de las carreteras y en las cañadas, constituyen el dominio de la variante con Camphorosma monspeliaca y de sus etapas de degradación".(1)

Cereal d'hivern (Poaceae): el filloleig (2)

Aquest capítol fa joc amb el dedicat al coleòptil, que va ser el primer d'una sèrie destinada a documentar el creixent dels cereals, el seu cicle biològic. El trànsit entre la germinació i el filloleig -la ramificació- representa un canvi pregon.