Coris monspeliensis és una primulàcia molt comuna, en els matolls i brolles mediterrànies del nostre entorn.Es recullen alguns aspectes del fruit i de les llavors, de mostres hivernals, o sigui d'infructescències seques, corresponents a la florada de la temporada anterior.
14 d’abril del 2025
Apunt d'espermografia de Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis
8 d’abril del 2025
Apunts sobre l'anemocòria: dispersió aèria
El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.
Etiquetes:
Aceraceae,
anemocòria,
Asteraceae,
Leguminosae,
Plantaginaceae,
Rhamnaceae,
Salicaceae,
Ulmaceae,
Umbelliferae
3 d’abril del 2025
Les ombres de la taxonomia: Viola alba Besser subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
Reporto algunes discrepàncies en les fonts consultades, les més habitualment manollades per mi. Ara bé, no tinc cap intenció de posar en evidència cap mena de limitacions, no.La intenció seria una altra. La taxonomia no és cosa de nens. Sabem que el gènere Viola té molla i afraus. Per cert, entre les signatures del tractament del gènere, a 'Flora Iberica', hi ha les de botànics tan il·lustres com M. Laínz i Pere Montserrat, veus que convé sempre escoltar.
2 d’abril del 2025
Un camp de mostassa Brassica nigra (L.) W.D.J. Koch
Les plantes que cultivem tenen una dimensió geogràfica especial: gaudeixen de la caracterització, ben establerta, del que és profitós.Però hi ha molts cultius, en el nostre entorn, que rarament es practiquen. Tenen unes qualitats i virtuts que potser ens són desconegudes o que en l'actualitat són poc o no gens valorades.
26 de març del 2025
Noves notes antogràfiques de Juniperus phoenicea L.
Visitare. Aquest mot llatí significa veure amb freqüència. És molt escaient al procediment necessari per apropar-nos al coneixement de la natura. Per a conèixer bé un lloc, un tema qualsevol, cal revisitar-lo.Sí, de la floració de la savina ja vaig publicar-ne un capítol, que, si us vaga, podeu consultar en aquest enllaç: "Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L."
21 de març del 2025
Pinus halepensis Mill.: pinyes perdurables en el tronc
Tots haurem vist arbres amb fruits en el tronc, sobretot en imatges d'espècies exòtiques. A casa nostra, aquest fenomen, anomenat caulifloria, el podem veure, per exemple, en el cas del garrofer Ceratonia siliqua; o en el seu parent Cersis siliquastrum, de jardineria i carrers.
14 de març del 2025
Col·lecció d'escadussos d'hivern
Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.
Etiquetes:
Brassicaceae,
Cupressaceae,
Ficus carica,
geòfit,
Labiatae,
Leguminosae,
Moianès,
Oleaceae,
Poaceae,
Pteridòfits,
Quercus,
Rhamnaceae,
Sant Llorenç del Munt
2 de març del 2025
Un apunt de Camphorosma monspeliaca (L.) Voss subsp. monspeliaca
"Los suelos pedregosos o concrecionados, muy pisoteados, localizados en las afueras de los pueblos, sobre taludes a los lados de las carreteras y en las cañadas, constituyen el dominio de la variante con Camphorosma monspeliaca y de sus etapas de degradación".(1)
24 de febrer del 2025
Cereal d'hivern (Poaceae): el filloleig (2)
Aquest capítol fa joc amb el dedicat al coleòptil, que va ser el primer d'una sèrie destinada a documentar el creixent dels cereals, el seu cicle biològic. El trànsit entre la germinació i el filloleig -la ramificació- representa un canvi pregon.
12 de febrer del 2025
Unes llambregades pels volts de Civit de Segarra
Aquest capítol serà breu i possiblement poc falaguer; ja va bé, perquè es tracta d'un territori molt sobri i, certament, en el dia que vam fer aquest passeig no oferia, en general, elements gaire atractius.
Etiquetes:
arrels adventícies,
Brassicaceae,
Cupressaceae,
fasciculat,
Poaceae,
Reports,
Rhamnaceae,
teròfit
3 de febrer del 2025
Ficus carica (2): temps de mames o figons d'hivern
Introducció. Tal vegada alguns de vosaltres, els que no sabeu que la figuera presenta dues formes biològiques principals, direu: mames?, figons d'hivern?.En aquesta introducció hi voldria termenejar, de forma abreujada, l'essencial de la biologia de la figuera Ficus carica L. Provem-ho, doncs.
28 de gener del 2025
Un apunt carpogràfic de Nicotiana tabacum L.
El marc. Trobem un peu de tabac fruitat, en la tanca d'un jardí de Sant Martí Sarroca -Alt Penedès; plego mostres dels fruits capsulars.
26 de gener del 2025
Pinus pinea L.: un pi domesticat que paga tributs
Quan miràvem, fa més de dos dies, les primeres guies d'arbres, no ho sabíem, això, que hi ha pins domesticats.
25 de gener del 2025
Què és l'evolució de la vegetació? (2): un exemple didàctic
El marc. Es tracta d'un erm de la Vallençana, a la vall del torrent del mateix nom, a l'extrem ponentí de la serra de Marina, entre les carreteres de Badalona i la Roca. El substrat és de pissarres paleozoiques, però, trobant-se l'erm al repeu del vessant, és acollidor de materials trasbalsats, sobretot sorres al·luvials, força favorables per a la implantació de la vegetació.
Etiquetes:
Anacardiaceae,
Bosc i gestió forestal,
edafogènesi,
Euphorbiaceae,
formigues,
Hyparrhenia,
Leguminosae,
mirmecocòria,
Oleaceae,
Poaceae,
Quercus,
Spartium
20 de gener del 2025
De les espícules polígames de Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone
El passat desembre vam trobar, amb l'amic Cèsar, aquesta panícia, en un talús de la carretera de Cantallops, a l'emporità. Fins i tot vam aturar el cotxe, per a veure-la i retratar-la, com de vegades sentim dir.
8 de gener del 2025
Maduració seqüencial: un apunt antogràfic de Ruta angustifolia Pers.
La ruda florida que ha motivat aquest apunt és d'un exemplar de la taula de dolomies i gresos que hi ha damunt de Pallejà -Baix Llobregat-, a la zona del Puig de l'Àliga.
5 de gener del 2025
Què és l'evolució de la vegetació? (1): introducció
Aquest tema, molt interessant, l’he tractat poc en aquest espai. Per això em plau d’aprofitar aquesta avinentesa, la de l’exposició, en una segona part, d’un exemple d'evolució vegetal força didàctic, per a fer-ne, prèviament, unes consideracions de caràcter general, exposades de forma epigràfica, amb la intenció de perfilar de forma resumida algunes idees.
Ça com lla, és un tema complex que, a més, sol suscitar polèmiques d’interpretació; per això mateix, evitaré decididament d’amagar quin és el meu parer, en relació a aspectes que semblen penjats en un estat permanent de controvèrsia (1).
Etiquetes:
Bosc i gestió forestal,
edafogènesi,
Ericaceae,
Erosió,
hipernitròfila,
Leguminosae,
Pinaceae,
Quercus,
riu Ripoll
4 de gener del 2025
Cereal d'hivern (Poaceae): el coleòptil (1)
A Catalunya s'hi sembren cereals d'hivern. Són l'ordi, la civada, el sègol, el blat i el triticale. El primer és, amb diferència, el que ocupa una major extensió. Són plantes principalment farratgeres; en alguns casos es pleguen en verd, per a guardar -fenc. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)