Coris monspeliensis és una primulàcia molt comuna, en els matolls i brolles mediterrànies del nostre entorn.
Es recullen alguns aspectes del fruit i de les llavors, de mostres hivernals, o sigui d'infructescències seques, corresponents a la florada de la temporada anterior.
Evolució. Passa com en moltes altres plantes: un cop seques les infructescències, totes les parts es van degradant, poc a poc, i van caient al terra, tant les darreres diàspores -moltes malmeses o florides- com el calzes i les rapes dels raïms fructífers.
Fruit sec dehiscent. És una càpsula seca, badadissa per cinc dents o valves. La superficie externa té un indument clarer, hispídul, aspriu, com bona part de la planta. La interna és llisa, una mica setinada, d'un color beix força destacat.
La placentació és central, lliure, ço és, amb la connexió de la placenta reabsorbida o anul·lada. Placenta alveolada, amb 2-4 llavors que, agermanades en un aplec rodonenc, ocupen quasi la totalitat de la cavitat càrpica.
Calze apendiculat. Abans de la maduració i de la dehiscència, el calze, utriculiforme, embolca completament el fruit.
El calze és un òrgan força peculiar, que té dues parts diferenciades: a dalt hi ha cinc dents confluents, amb taques negres, més o menys ròmbiques, al centre; una mica per sota hi ha un voraviu perimetral -d'aquí que algun autor consideri que el calze té dos limbes- i una corona de segments apendiculats, espinescents, subulats, patents o divergents, en nombre variable, de 10 a 14, de talla desigual, conforme a l'asimetria pròpia de la corol·la.
Estadis del fruit. Pol·linitzades les flors, les corol·les cauen i les dents calicinals es tanquen. Amb la maduració del fruit, les dents calicinals se separen, com els gallets mòvils de la cúpula d'un observatori astronòmic; finalment es produeix la dehiscència del fruit, d'una forma semblant, separant-se les cinc dents de la càpsula, però mantenint-se íntegra en gran part, en forma de copa rodona.
Com sigui que la placentació és central i lliure, en la maduració les llavors no mantenen cap vincle amb la càpsula, però en canvi sembla que tendeixen a no desaferrar-se, gaire aviat o fàcilment, dels alvèols placentaris, de manera que en alguns casos he pogut llevar-ne tot l'aplec seminal, en forma de piloteta.
Les observacions no permetrien fer cap valoració sobre l'amollada de les diàspores, perquè n'he fet l'arreplega quan molts fruits ja no tenen llavors i moltes dels que encara en duen es veuen malmeses per floridures.
Coris monspeliensis L. subsp monspeliensis. Primulaceae, subfamília corideae. Amb alguns trets diferenciats, respecte dels típics de la família, ha estat tractada per alguns autors com a família a banda: Coridaceae. És una mata llenyosa i ramosa, secardina, semblant a la farigola. Viu en els matolls i brolles basòfils -ord. Rosmarinetalia-, sobretot en les formacions clareres dels espais degradats i de sòl magre.
Aspecte hivernal. 16 de març. El Bages. Infructescències racemoses, terminals, seques, grises, amb les càpsules badades, moltes ja buides, altres encara tancades, entre aquestes moltes cobertes amb els filaments de floridures.
Mateta tofuda que arrela en llocs degradats; és un bon exemple de camèfit precursor, de sòlid ancoratge, amb arrel axonomorfa potent -clau.
Observeu-hi, en aquest peu plegat d'un terrós marger caigut, la rabassa, entera o parcialment hipogea, molt gruixuda.
S'hi veu bé l'inici de la nova brotada. Els raïms fructífers vells acabaran degradant-se i caient al terra.
Raïm fructífer vell. Dos embolcalls: les càpsules queden dins dels calzes persistents.
Mostres rebregades, per a separar-ne les parts frèvoles, llavors, càpsules, calzes, etc.
Càpsula badada i aplec seminal. La càpsula s'obre per dalt, en cinc dents; la major part es manté íntegra. Part externa laxament hispidulosa; part interna llisa, de color falb. És un fruit menut, de 2,5 mm o menys.
Per amollar la diàspora cal que s'obrin el calze i la càpsula i les llavors es desancorin de la placenta. Les observacions apuntarien a una possible amollada de mena molt gradual: unes llavors es desprenen i d'altres es mantenen molt de temps en la planta.
Aplec seminal. Llavors polièdriques acoblades en la placenta. La placentació és central i lliure. Però, quin seria el vincle de la placenta amb els carpels de l'ovari? Versemblantment, aquest vincle seria reabsorbit durant la maduració de les llavors.
"También limitan otros el uso del adjetivo central a la placentación axial del ovario unilocular, como en las primuláceas; en este caso los rudimentos seminales se insertan en una columnita suelta, sin conexión con las paredes de los carpelos, que puede ser prolongación basal o apical de los bordes carpelares concrescentes o resto de varios carpelos cerrados y soldados en un ovario, de los cuales abortaron los disepimentos en su desarrollo ulterior (placentación pseudocentral, de algunas cariofiláceas)".
Pius Font. Article placenta. 'Diccionario de botánica'. © Labor. 1993.
Rudimentos seminales... en una columnita suelta... tanmateix? Però, aleshores, com podrien formar-se les llavors? I un altre interrogant sorgeix, espontani: no es podria rastrejar la veritable natura del vincle de la placenta en l'ovari floral, abans de la fecundació, abans, per tant, de l'avortament -o la reabsorció- degut al desenvolupament ulterior?
Llavors de 1,5 mm o menys. Són irregularment polièdriques -trièdiques-, de mal descriure. Presenten una cara abaxial convexa i dues cares internes, més petites i planeres, o lleument encongides, confluents en una carena, vinculada amb l'eix placentari. La superfície és regularment granada -com una solera de picons igualats-, brillant, negra.
Són anguloses, tret que s'oposa al rodolament -antitelecòric.
La superfície granada reté partícules, brossalla. Immerses les llavors en aigua, semblen inalterables, no presenten cap alteració superficial apreciable.
Càpsula i placenta alveolada, trisperma. He vist fruits amb 2, 3 i 4 llavors. Els alvèols placentaris es formen conjuntament amb les llavors. Tot i no haver-ne trobat, sospito que puguin haver fruits pentasperms. És habitual trobar llavors de talla migrada, agermanades amb les de mida normal.
Placenta de 4 cel·les. Per poder observar els fruits en visió zenital vaig fer, amb l'ajut d'un punxó acerat, un clotell en una fusteta; les càpsules són globoses, inestables. Tot sembla indicar que la placentació seria, abans de la reabsorció, central basal.
Placenta amb tres cel·les i una quarta de molt migrada. Moltes llavors són víctimes de floridures.
Crec que amb aquest capítol, encara d'un interiorisme boirós, el son hivernal donarà pas a la puixança de la primavera. Som a mitjans d'abril i algunes espigues de cereals ja treuen el nas! Les temporades de les herbàcies de gra s'abreugen. Pugen les varietats de cicle curt. Certament, cal de totes totes evitar de caure en l'infern dels estius inflamats. Però a alguns encara els sembla que la incandescència estival és el bon temps.
