Les gal·les - o cecidis- són associacions curioses, establertes entre plantes i diferents classes d'invertebrats -sobretot articulats, àcars i insectes.
És prou conegut que els roures fan diferents gal·les i que algunes de les més característiques són degudes als cinípids, família de vespetes cecidògenes.
Avui veurem unes imatges setembrines d'una de les gal·les més conegudes, les anomenades boles del roure (1).
En els cinípids gal·lígens sovint hi ha diferents formes biològiques i partenogènesi, observació que convé tenir en compte, per tal d'evitar de creure que el fenomen que veurem correspon a un procés específic únic; en els Andricus hi ha generació alternant, de manera que en la seva biologia hi ha, segons el període, formes i gal·les diferents, per a cada forma.
La vespeta de la bola del roure seria, pel que sembla, la forma femenina i asexual -no reproductiva- d'aquest cinípid.
Però si la biologia d'aquest cinípid és força complexa, encara caldria relacionar-hi els estadants acampanyants -inquilins-, que poden viure a la mateixa gal·la, i els anomenats parasitoides, aquells himenòpters de figura esprimatxada que, portadors d'un fibló -oviscapte- amb beina, fi com una agulla, ponen els ous en el cos de la larva de la vespa Andricus.
El marc. Trobo boles de roure en roures del Moianès, als primers dies de setembre. En prenc imatges.
N'esmitjo alguna. Apareix la vespeta, allotjada en la cel·la central, bellugadissa, peonadora, d'aparença completament desenvolupada. En fem, també, una curta filmació.
The frame. I find oak balls in oak trees in Moianès, in the first days of September. I take pictures of them.
I break some open and the wasp appears, housed in the central cell, lively and, apparently, fully developed. We also make a short film of it.
Inicis de setembre. Moianès. Les vespes Andricus, de les boles del roure, encara allotjades al dedins de les gal·les (3), un cop descobertes, per artifici, es veu que ja tenen l'aspecte aparentment propi del desenvolupament complet.
Aquestes boles sembla que es formen a partir dels borrons. Tot i que les gal·les no solen considerar-se, crec, com una forma clàssica de parasitisme, les vespetes que agullonen els borrons fan que llur descendència visqui a costelles de l'arbre, que va amollant saba a la gal·la, com si es tractés d'un òrgan més de la seva biologia.
Arribades les vespetes a la forma adulta, la gal·la s'asseca i prèn la textura d'un suro compacte i endurit.
Un cop seques, com es veu a la imatge, les gal·les tenen les cel·les buides i amb perforacions ben perfilades -com una botana-, borades per l'insecte adult, a l'hora de l'eixida a l'exterior.
Així seques, les gal·les poden romandre molt de temps agafades als branquillons. Sembla que és la represa vegetativa primaveral, la pujada de la saba nova, la que produeix, si abans no han caigut, l'amollada general de les boles.
Imatge del març de 2019.
Andricus és un gènere de petits himenòpters cecidògens, molt importants en la biologia d'alguns roures.
Tot indicaria que aquests organismes, roures i cinípids, han evolucionat conjuntament.
Vídeo gentilesa de © Cèsar Pedrocchi Rius.
No cal afegir-hi gaire cosa més. Un cop badada la gal·la, la vespeta veu la llum per primer cop, mostrant un esquenall força prominent, que li dona un aspecte característic, geperut; tot seguit es posa a pernejar i surt de la rodona cel·la del seu clos, que ha estat, fins ara, ensems abrigall i font nodridora.
Espècies. La matèria cecidològica és cosa d'experts. La vespeta vista podria ser Andricus kollari, molt comuna, A. hispanicus o alguna altra.
De fet, A. kollari i A. hispanicus serien espècies molt properes o, fins i tot, potser, sinònims del mateix himenòpter, detall que aquí no seria rellevant; més encara considerant que la taxonomia d'aquestes vespes sembla molt complexa i potser no clarament establerta.
Notes
(1) L'entomòleg i cecidòleg Vilarrúbia diu ('Els nostres insectes', 1989) que a la plana de Vic el pastor de la casa, de jove, les anava plegant, en verd -en aquest estat són molt riques en tannins gàl·lics-, i les duia a vendre, al mercat, per a fer-ne tinta. Les boles dels roures són molt populars. El nom ballaruc es deu als petits moviments que fan les boles, posades en un lloc ben pla i anivellat, provocats per les larves allotjades a l'interior, quan són prou avivades i, en moure's, van desplaçant el centre de gravetat de la gal·la.
(2) El Quercus pubescens de Willdenow seria el roure dominant a la comarca. Però en les poblacions s'hi pot rastrejar, com arreu, l'ascendència d'altres roures, com ara el Q. subpyrenaica d'Huguet del Villar o el Q. pyrenaica de Willdenow.
(3) També dites, molt expressivament, llotges. Vegeu Vilarrúbia -1936.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol
Vídeo © Cèsar Pedrocchi Rius
