Visitare. Aquest mot llatí significa veure amb freqüència. És molt escaient al procediment necessari per apropar-nos al coneixement de la natura. Per a conèixer bé un lloc, un tema qualsevol, cal revisitar-lo.
Feta en aquest capítol, doncs, la presentació general del tema, el d'avui no serà sinó un aplec de noves imatges d'aquesta floració, amb els seus comentaris. D'aquesta manera, tal vegada resulti més passador, perquè si presentar qualsevol tema de la biologia vegetal exigeix espai i un bon tall de consideracions prèvies, les notes esparses, en canvi, poden gaudir del notable benefici de la lleugeresa.
Contingents reproductius desiguals. Igual com passa en els pins, en les quercínees, en els salzes o en d'altres faneròfits monoics -amb peus de flors unisexuals, unes masculines i les altres femenines-, la floració masculina de la savina és força més vistent i visible que no la femenina. Són plantes anemòfiles, que fan gran abundor d'òrgans productors de grans de pol·len, molt petits i esbarriadissos.
Òrgans femenins aombrats. En certa manera, la mateixa profusió dels òrgans pol·linífers fa que les flors femenines, més aviat discretes, sinó de mal veure, quedin aombrades. Possiblement no serien pocs, els naturalistes que, preguntats sobre la flor femenina de l'avellaner, de l'alzina o de la savina, restarien sense trobar resposta.
I això no seria del tot anecdòtic, perquè no és gaire dubtós que la menudesa i la discrecío d'aquestes flors deu tenir dimensió biològica - per exemple, en l'evolució dels llinatges vegetals s'hi nota una tendència clara, bé que no necessàriament dominant, a enfondir i protegir l'ovari, l'òrgan portador dels gèrmens de la descendència, en dependències florals diferenciades.
El capgirell. És clar, després es capgira la diferenciació, perquè un cop fruitats aquests arbres fan fruits tan vistents com ho són les ginebrines i boles de ginebres i xipressos; les avellanes; les pinyes o les glans -certament, salzes i pollancres, igualment anemòfils i monoics, fan, en canvi, fruits col·lectius, aplecs de fruitets menuts.
Carpoide: una titlla innecessària? El fruit de la savina i dels ginebres s'anomena gàlbul o arcèstida. Però els botànics no l'inclouen en la categoria de fruit, senzillament perquè les gimnospermes no tenen ovari, no fan capsella o bossica protectora dels rudiments seminals. És evident, igualment, que, siguin anomenats fruits o pseudocarps -o carpoides-, fan el mateix paper, el propi dels fruits de les angiospermes: generació d'embrions revoltats d'un dispositiu protector i dispersiu, i, per tant, en esguard d'això, el relleu i l'oportunitat d'aquesta distinció quedarien força rebaixats.
En aquesta imatge, gentilesa del botànic i professor © Xavier Font Castell, hi estan afrontats els cons de cada sexe, a l'esquerra el masculí i a la dreta el femení, aparellament molt indicat per a veure'n llurs diferències, prou evidents per a permetre'm l'estalvi de puntualitzacions, llevat la de fer notar que és de bon copsar, en els dos casos, la diferència entre les fulles normals i les esquames fèrtils. Si el con femení ha de sofrir, en cas de fecundació, una trasmudança essencial, el masculí, en canvi, aviat es buida, es mustiga i, finalment, però força aviat, es desprèn i cau a terra.
Floració masculina, força vistent, en una foto del 8 de febrer de 2024. Crec que hi ha proteràndria parcial, fenomen que sembla força comú: primer s'avançarien les flors masculines i més tard vindrien les femenines, de manera que per un temps unes i altres coexisteixen.
Monoècia parcial? Per ara es tractaria d'una hipòtesi, més que no d'un fenomen observat, mes algunes observacions fetes suggeririen la següent possibilitat: els peus certament duen cons dels dos tipus, masculins i femenins, mes en diversos peus m'ha semblat veure un clar domini dels cons d'un tipus, en uns casos masculins, femenins en d'altres. Així doncs i si fos prou fonamentada aquesta hipòtesi, tot i haver monoècia efectiva, uns peus tendirien a captenir-se com a preferentment mascles, ço és, orientats a produir cons pol·linífers, i d'altres com a femelles, més orientats a fruitar.
El fenomen suggeriria una versemblant tendència a la dioècia; mes, ça com lla, també podria ser a l'inrevés, que l'actual estil provingués d'antecedents dioics. Val la pena recordar que en el gènere hi ha plantes de les dues menes.
Noteu-hi l'abundor de cons masculins.
Cons femenins, amb les esquames ovulíferes botides, de color vi, bordeus.
Donada la proteràndria parcial, part de la floració femenina s'expressa quan els cons masculins ja han caigut. Aquest detall es revela bé si es veuen brots truncats -o motxos-, delators de llur recent presència; com que no és el cas de la imatge, aquest peu podria ser predominantment femení.
Imatges del 25 de febrer d'enguany. Massís de Sant Llorenç del Munt. Esquames fèrtils botides, emparant, cadascuna, un o dos primordis seminals. Cal tenir en compte que bona part dels primordis no reïxen, no esdeven llavors; això no resultarà gaire sorprenent si considerem que les esquames basals, ovulíferes com les altres, tenen per missió acréixer en gran manera, revoltar les llavors i finalment confluir i soldar-se entre elles, al pol superior, tot deixant-hi, en el gàlbul, una típica cicatriu, en forma d'ics -o aspa-, indicadora de llur coalescència.
Asincronia i separació sexual. En aquest recull hi ha flaixos d'òrgans reproductius. Un recull complet hauria de documentar l'evolució dels cons, d'un i altre sexe, així com l'afrontament dels seus moments de plenitud, per a poder comprovar-ne llur possible decalatge.
En aquesta imatge s'hi veuen els cons masculins neulits, buidats -no pol·linífers-, secs, enrogits, i, en alguns brots, els senyals motxos deixats per llur caiguda. Com sigui que, efectivament, no se'n veuen de femenins, és un bon exemple d'indicis que acreditarien la sospita que uns peus es captenen com a predominantment masculins i d'altres de femenins.
La separació de les esquames indica la plenitud dels sacs pol·linífers, llestos, en aquest moment, per amollar a l'ambient els grans de pol·len esbarriadissos, sollevats per l'oratge.
Les esquames es disposen de forma decussada: encarades i oposades les de cada nivell i amb un tirat travesser, cada parella, respecte de les dels nivells contigus.
Con masculí.
Els primordis seminals secreten gotes pol·linitzants pel micròpil, brillants, com gotes de nèctar, per a capturar els grans de pol·len voleiadissos. Tenen el valor, doncs, d'indicar-ne l'estat de receptivitat.
Cons femenins. Esquames carnoses, inflades. Efectivament, els darrers mesos han estat singularment propicis, per les pluges abundants, que podrien haver propiciat una florada ufanosa. L'asimetria podria fer semblar que els verticils són trímers. L'aparença dels primordis varia força. En les imatges d'aquest recull són curtament troncocònics; en canvi, en les del capítol enllaçat a l'inici -de l'any passat- són visiblement ampul·liformes.
Juniperus phoenicea L. Cupressaceae. Con femení receptiu. Es tracta d'un procés notablement llarguer: receptivitat; pol·linització; fecundació postergada; fructificació ultraanual... quan es completa ja fa temps que han arribat les noves lleves de flors.
La Sagrera
Text i fotografies, si no s'especifica autoria: © Romà Rigol Muxart
