Setembre: temps de rostollar i recossirar

L'estiu ranqueja. Inicis de setembre. Camp rostollat. Moianès. Llevar el rostoll marca una transició entre anyades, entre les herbes de l'any i la preparació del proper.

L'operació de rostollar: eliminar el rostoll llaurant la terra, segueix a la de la sega. Es fa a darreries d'estiu, a la tardor o més tard, per a preparar la terra per a la nova sembra.

Camp rostollat. Lògicament, es rostolla abans en les sembres primerenques, i més tard en les tardanes; en aquestes es poden fer, prèviament, un seguit de llaurades.

Rostoll. El rostoll són les canyes tallades que queden en el camp, després de la sega; però, per extensió, el rostoll també és tot l'eixam d'herbes que germinen i creixen després de la sega.

Hi ha també el rostollar de dent, la pastura dels rostolls, molt habitual en zones ramaderes, com ara al Moianès.

Camp rostollat. Al capdavall, en alguns llocs cal triar, en algun moment, quin és el benefici que es considera menor i s'accepta de perdre, si el pastiu per als xais o bé l'adob verd -de les herbes soterrades en llaurar- per als sembrats.

Camp rostollat. Són les primeres llaurades; a la zona, sector central del Moianès, hi ha encara molts rostolls, alguns encara verdejant, d'altres rossejant.

Mestall de llegum. En aquest camp, llaurat, hi està rebrotant l'alfals Medicago sativa. Hi ha sembres farratgeres mixtes, de gramínies amb lleguminoses. Al Moianès els rostolls es pasturen, amb oví o vaquí. L'alfals de rebrot, molt ric en proteïnes, pot causar danys per excés de fermentació digestiva; els sembrats mixtos -mestall de llegum, userda o trepadella- són habituals.

En aquestes paques -bolos- s'hi poden veure restes d'herbes espontànies -arvenses-, entre les sembrades. En els farratges que no es comercialitzen hi deu haver un cert grau de tolerància de les barreges.

Rebrot d'alfals Medicago sativa, planta molt vividora i vigorosa. La proporció de nutrients va variant, segons el desenvolupament del rebrot. La lignificació sembla que devalua el pastiu.

Primeres rosades. El sol encara té virtut i ja hi ha nits rellentoses, que deixen mullena en els camps, combinació que, juntament amb les llaurades, provoca noves germinacions, estivo-tardorals.

Les herbes, banyades de rosada, brillen nítidament, en engaltar les primeres clarors del matí.

La berbena Verbena officinalis, herba molt comuna, en general, en espais oberts una mica frescals, floreix a la segona meitat de l'any.

Moltes herbes dels camps tenen un estil de vida amb bones adaptacions per a tramuntar els perills propis de les tasques agrícoles.

Hàbit arrossegadís. Guaiteu com n'és de comuna, en aquest camp pisonat -crec que hi ha passat el tractor-, l'herba Kickxia spuria de Dumortier, que ha rebut el nom, ben escaient, de sabatetes de rostoll.

Ecologia. És força destacable l'escaiença de la nota ecològica de la flora dels PC: rostolls de sòl argilós.

La sabatetes de rostoll, actualment adscrita a la família Plantaginaceae, és una altra planta que floreix a la segona meitat de l'any. 

S'aprofita del terrer quan les herbes sembrades han fet el seu cicle.

Hi ha una flora arvense estivo-tardoral molt característica, centrada en el període estalvi ensems de les xardors estivals i de la flaca virtut del sol hivernal; en veurem una mostra en un proper capítol.

Lletuga de rostoll. En aquest rostoll hi ha una lletuga força abundant, que destaca per damunt de les altres herbes.

Sembla que es tracta de Lactuca saligna L., però cal encara veure'n la fila del fruit -a 'Flora Iberica' hi ha una interessant comparativa carpogràfica- i, a més, cal comptar, encara, que hi ha híbrids entre aquesta i L. serriola, fet que pot complicar la determinació d'aquestes lletugues.

Una altra herba de floració de la segona meitat de l'any, quan els sembrats descansen, ço és, són protegits i enriquits per les herbes arvenses.

Capítol ligulat de la lletuga que serà comentada, un cop sigui convenientment recossirada -dit sigui, això, en record del poeta de Sallagossa-, en un capítol proper, dedicat a la flora arvense estivo-tardoral.

Un rostoll per recossirar. Rostoll que, en aquesta imatge, feta a horabaixa, no dona cap lluc de la quantitat d'herbes diferents que allotja.

És l'enllaç del proper capítol, que vull bastir a partir d'aquest rostoll, per il·lustrar les herbes camperoles -arvenses- que es fan als camps després de la sega, quan l'estiu ja ranqueja i, doncs, van quedant enrera les temperatures enceses i les inclements solrajades, mot, aquest, que, com el mateix recossirar, vaig prendre en manlleu, ja fa força temps, del cerdà Jordi Pere Cerdà.

L'escriptor de Sallagossa ha aportat, al català, un bon feix de mots singulars, de la parla del seu terrer. Llàstima que aquest expressiu cabal lèxic sigui normalment oblidat o bandejat, pels autors dels diccionaris dits normatius.

La Sagrera

Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart