El perelló és el fruit del perelloner, també dit perera silvestre.
Pyrus spinosa Forssk. (Pyrus amygdaliformis Mill.) és un arbret de la familia Rosaceae, latemediterrani -també de l'oest de l'Àsia.
Va associat a bardisses, vores de bosc, marges de camins, rebolledes, rouredes i alzinars aclarits i pasturats.
En la comarca del Moianès hi és molt abundant (1). Utilitzat tradicionalment com a patró d'empelt de pereres i d'altres fruiters de pepita, cal tenir en compte que ha estat molt plantat, al voltant de camps i masos, on hi sol tenir una especial significació; fins i tot com a reclam de l'avifauna, perquè les perutxes (2) del perelloner són molt festejades pels ocells.
Enfront de les varietats de fruiters cultivades, sensibles a sofrir els danys de tota mena de patògens, el perelloner és un arbre resistent que sol lluir un aspecte ben sanitós, inequívoc senyal d'una implantació ben natural en el terrer.
Marginalitat ocellívola. Com també passa en l'esbarzer, l'arç i en tantes altres llenyoses de bardissa, els ocells en són uns difussors -ornitocòria- molt eficaços, de manera que el temperament marginal -l'estil de viure en marges i vorals- d'aquestes plantes té directa relació amb el capteniment dels ocells, que constantment van passant, típicament, dels espais oberts a les plantes que els guarden i cinglen.
El perelloner té un brancatge tenaç, enterc, molt espinós, disposat en angles força oberts, una mica pengívol en les branques inferiors dels peus més desenvolupats; una mica tirades cap amunt -vegeu-les a la foto- en les de dalt de la capça.
Pecíol i peduncle llargueruts. És llei en les plantes del gènere, la notable llargària dels pecíols de les fulles; els peduncles dels perellons, també llargueruts, són tibats, rígids, un tret ben vistent.
Flor inferovàrica. En el perelló hi és molt característic, també, la coroneta apical, formada pels segments dels 5 sèpals -de vegades 6-, que poden formar una figura de polígon ben regular.
L'ovari és ínfer, de manera que el fruit s'infla i es desenvolupa per davall del nivell dels sèpals. Això és típic de les rosàcies de fruit en pom (3), com ara pomeres, codonyers, cerveres o corneres, de la subfamília Maloideae (Pomoideae).
Els perellons s'apleguen en bonics feixets o pomells. Són petits, de carn molt compacta i de gust molt aspre. No hi ha, lògicament, tradició de menjar-ne; però, en canvi, la pagesia hi ha tingut una gran vinculació, possiblement per l'ús com a portaempelt, de pereres, codonyers, nesplers, etc.
(1) El mapa corològic del BDBC és interessant, en especial perquè resulta d'allò més difícil de veure-hi, en la distribució, cap component geogràfic o ecològic; eclèctica dispersió que pot excitar la imaginació.
(2) Aquest mot: perutxa, no seria normatiu, però té alguna implantació, en especial en la toponímia.
(3) El mot pom -i els agermanats poma, pomelo, pomada, pòmul, etc.- ve del llatí pomum, nom que significa fruit de pinyol o de pepita; així, la pomologia és l'estudi dels arbres cultivats que fan aquests fruits. Aquí se sol anomenar fruita dolça, de pinyol o de llavor.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol
