Resum. S'il·lustra la dehiscència de les anteres de flors de figons d'una cabrafiguera (1) del meu barri, la Sagrera.
En les flors gal·lígenes (2) de les profigues (3) s'hi aprecien, a més, algunes anomalies: les vespetes observades són malreeixides.
Abstract: The dehiscence of the anthers of prophigus flowers is illustrated.
In flowers that have become galls, the wasps remain motionless, dry, like mummies. It seems they will not develop normally.
In flowers that have become galls, the wasps remain motionless, dry, like mummies. It seems they will not develop normally.
Seguiré l'estil sintètic i empíric dels capítols recents, dels relatius a la figuera, per mor d'intentar evitar, tan com sigui possible, qualsevol error dels que fàcilment podem cometre, en la complexa biologia de la figuera, una matèria molt llisquívola.
La fenomenologia està puntualitzada per moments destacats, com ara, en aquest cas, la dehiscència de les anteres.
La fenomenologia està puntualitzada per moments destacats, com ara, en aquest cas, la dehiscència de les anteres.
Els passos llisquívols -aquell vidre de glaç, o aquella rossolera imprevista...- poden aparèixer quan encadenem dos punts destacats introduïnt-hi un sentit, una intenció d'interpretació, no del tot comprovat.
Com en tot, hem de cercar, si el desig és copsar la riquesa dels fenòmens naturals, l'anul·lació i la discrepància, més que no l'afirmació i la conformitat.
No creixem quan ens afirmem. Creixem quan ens anul·lem. Dit d'una altra manera, sense la lleugeresa necessària -el tresor de les criatures-, no ens podem expressar de forma genuïna.
Quan hem pogut establir un patró o categoria, podem saber quan hi ha desviament o anomalia, i, si n'hi ha, de quin grau d'anomalia es tractaria.
Les imatges i els fenòmens observats són del 22 de juny. Les cròniques d'aquest blog han sofert, darrerament, un endarreriment.
El marc. Certament, les cabrafigueres de la Sagrera em semblen especials. Per què? Doncs... per ara només hi ha determinats llucs -senyals!- i caldrà, encara, que aquests senyals, per ara esborradissos, prenguin una o altra forma, més definida o, potser, en algun moment, definitiva.
Centrant-nos en els fets, de forma epigràfica i seguint el nord del preciós lema del crèdit de la realitat:
- Torna a haver-hi una amollada de profigues al terra -seria la segona, de les vistes enguany.
- Són de bona talla, carnoses -no enterques!-, però no suculentes.
- La profiga plegada no exsuda llet en el peçó -aixeta tancada!.
- Guardada al detall, s'hi veu una florada masculina espectacular.
- Les flors masculines, molt ben desplegades i abundants, tenen les anteres obertes i van empolsades dels grans de pol·len, uns granets molt brillants.
- Moltes anteres, ja exhaurides, ja estan pansides i tenen un color rovellat, quasi granatós.
- Hi ha, també, moltes gal·les, amb les cloves cartilaginoses i amb tots els llucs d'estar plenes, sobretot perquè, donat un determinat grau de translucidesa -aquest tret de la clova de les gal·les sembla molt variable-, una grisor esfumada suggereix la presència de blastòfagues, ja cuirassades.
- Les gal·les obertes suggereixen la possibilitat d'algun tràngol general.
- En les tres cloves badades hi ha dues mòmies seques de blastòfagues, una masculina i l'altra femenina; i una tercera d'atuïda, una blastòfaga de moviments molt malaptes, aparentment completada, però que, en lloc de les ales perfectes, porta una mena de petites romanalles, corrugades i poc definides, com de pergamí.
Una lleva accidentada? Tot plegat suggereix que aquesta lleva no ha estat del tot reeixida, pel motiu que sigui.
D'una banda ja hi ha la dehiscència de les anteres; però les blastòfagues resten en un estat de clausura estrany; no mostren llucs d'una vitalitat normal.
La presència d'una mòmia seca de mascle també suggereix anomalia -els mascles són els primers en sortir.
El patró impossible. Efectivament, calen uns bons plecs de mostres per assajar l'intent d'algunes conclusions. En aquest cas es tractaria de plegar moltes profigues i fer-ne una destria, de les diferents classes; i valorar, després, quin possible èxit o rendiment podria donar un arbre determinat, pel que fa a mares de blastòfagues fèrtils -gràvides-, que podrien sortir carregades de pol·len.
Una tasca així ja es veu que no és pas possible. Només una part de la figuera queda a l'abast. I, a més, un recapte exhaustiu podria provocar la paradoxa de delmar, precisament, l'arbre estudiat.
Hi planen masses incerteses: l'efecte de la calor, la possibilitat que fos un arbre empeltat, etc. Qui sap!
Caldrà visitar altres cabrafigueres més ben definides, ara que ja fa algun temps que les blastòfagues femelles de les primeres tandes hauran viscut l'aventura de deixar la clausura de la criança i de sentir la llum, la calor i l'aire.
L'obertura de les anteres i la conseqüent amollada del pol·len hauria de coincidir, en condicions normals, amb l'eixida dels insectes.
Però en aquest cas hi ha pol·len però no insectes avivats, sinó estemordits. Sense cap guia orientativa que pugui servir-me, prescindeixo de voler saber-ne els motius.
El perigoni és l'embolcall extern de la flor que no està diferenciada en corol·la i calze. En aquest cas consta de 5 tèpals -nom alternatiu, entre pètal i sèpal, per a designar les peces que no són clarament de natura corol·lina ni calicinal; el nombre d'estams per flor varia entre 3 i 5 -fins a 6.
En l'antesi la flor assoleix la màxima expressió de la maduresa: s'allarga el pedicel, assoleix la màxima talla cadascun dels filaments estaminals i les anteres, molt botides i ben pigmentades, s'esquincen, al llarg, amollant, al defora, una massa, ben espessa, de petits i brillants grànuls de pol·len.
Lleva que, com sabeu, és la principal en la biologia reproductiva de la figuera. Efectivament, són les vespetes criades en les profigues vernals les que, volant i entrant dins de les figues d'estiu, en estadi floral, poden pol·linitzar les flors de les figueres domèstiques. La flor pol·linitzada i fecundada forma el petit fructícul rodó que, esclafat per les dents, cruix lleument, quan mengem figues.
Notes
(1) La cabrafiguera és la forma masculina de la figuera. No dona figues comestibles, sinó uns figons per a la cria de l'himenòpter pol·linitzador; figons portadors, també, de flors estaminíferes.
(2) Gal·lígen, literalment generador de gal·les.
(3) Les profigues són els figons de primavera de la cabrafiguera, que fan flors masculines i forneixen, doncs, el pol·len que, transportat per les blastòfagues, pot pol·linitzar les flors de les figues d'estiu, de les figueres domèstiques.
(4) Sarcòfag, literalment que menja carn. Contenidores de vespetes mortes, les cloves d'aquestes gal·les són, doncs, més taüts que no estatges vitals.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol
