Molts fruits i moltes llavors contenen mucílags.
La presència de gels i substàncies mocoses és substancial en moltes diàspores i fora poc prudent, em sembla, relacionar-la amb un sentit o significat unívoc.
De la mixospermia ja n'he parlat, en aquest espai, en diferents capítols que el lector encuriosit podrà, si li vaga, repescar, per la pestanya corresponent: mixospermia.
El més rellevant seria tenir present que són moltes, les llavors -també fructículs- que, un cop han estat mullades -banyades, humectades o humitejades-, amollen variables quantitats de gel al seu voltant, quedant-ne, en alguns casos, enterament embolcades.
No seria la menor qualitat a tenir en compte, en aquest fenomen, la capacitat d’aquests gels per a fixar -empegar- les diàspores al substrat. S’ha parlat, en esguard d’aquest punt, del fenomen -o síndrome- del mother site: romandre al peu o al voltant de la planta mare.
Les llavors d'algunes de les plantes del gènere Alyssum són mucilaginoses. El lector curiós podrà trobar alguns documents d'estudis relatius a aquest tret, per exemple en una possible utilització en les indústries farmacològica o alimentària. També en la recuperació d'aigües residuals, donada la capacitat dels mucílags de capturar partícules -floculació.
De la mixospermia ja n'he parlat, en aquest espai, en diferents capítols que el lector encuriosit podrà, si li vaga, repescar, per la pestanya corresponent: mixospermia.
El més rellevant seria tenir present que són moltes, les llavors -també fructículs- que, un cop han estat mullades -banyades, humectades o humitejades-, amollen variables quantitats de gel al seu voltant, quedant-ne, en alguns casos, enterament embolcades.
No seria la menor qualitat a tenir en compte, en aquest fenomen, la capacitat d’aquests gels per a fixar -empegar- les diàspores al substrat. S’ha parlat, en esguard d’aquest punt, del fenomen -o síndrome- del mother site: romandre al peu o al voltant de la planta mare.
Les llavors d'algunes de les plantes del gènere Alyssum són mucilaginoses. El lector curiós podrà trobar alguns documents d'estudis relatius a aquest tret, per exemple en una possible utilització en les indústries farmacològica o alimentària. També en la recuperació d'aigües residuals, donada la capacitat dels mucílags de capturar partícules -floculació.
Brassicaceae. Meniocus linifolius (Willd.) DC. [Alyssum linifolium Willd.]. Llavors curtament rivetades -marginades-, finament espurnades, potser per les bosses de gel.
.jpg)
Llavor immersa en aigua de M. linifolius. La llavor es revolta d'una capa d'hidro-gel que forma un halo característic.
Aquest mot: sinaptospermia, és recollit en el ja clàssic diccionari de Pius Font, referenciat manta vegades en aquest espai.
Fa referència al fenomen de les diàspores compostes, els fruits que, sense obrir-se, mantenen reunides -agermanades- les seves llavors, fins i tot en el moment de la germinació, de manera que surten -o poden sortir- diverses plàntules en el mateix lloc.
Oriol de Bolòs, autor de l’article ‘sinaptospermia’ d’aquest diccionari, afegeix que el fenomen és més freqüent en plantes de països de clima àrid. És sabut que en aquestes regions algunes herbes germinen a eixam, de vegades en formacions molt serrades.
Alyssum collinum Brot. [A. simplex sensu auct., non Rudolphi]. Sements lenticulars, rivetades -pterospermes, llavors pteròferes. Embrions anàtrops -primordi capgirat, amb micròpil i funicle confluents.
Sinaptospermia secundària. Amb aquesta expressió recullo el fenomen apreciable en aquesta imatge. Quan he humitejat un grup de llavors de A. collinum, cadascuna ha amollat el seu moc embolcant.
Però el moc de cadascuna de les llavors, posat en contacte amb el de les veïnes, ha originat, de forma solidària, un únic gel col·lectiu, que després, un cop deshidratad i retret, té la notable qualitat de mantenir-les totes agermanades, en el mateix aplec.
Observeu-hi, revoltant-ne les llavors, la revora plana del mucílag, un cop retret i deshidratad, molt semblant a una fina capa de cola seca.
El lector podrà, al seu lluc, valorar quines implicacions pot -o podria- tenir, aquest fenomen, en el medi natural.
A guisa de guia només afegiré que aquesta herba és, com altres del mateix llinatge, d’aquestes herbetes de temporada, dites anuals, que, tot i la migrada talla i constitució que les caracteritza, poden pigallar el terra en formacions de notables extensions, tot exhibint, enlairats, els graciosos raïmets de les seves silícules, com petites llunetes de paper.
El lector podrà, al seu lluc, valorar quines implicacions pot -o podria- tenir, aquest fenomen, en el medi natural.
A guisa de guia només afegiré que aquesta herba és, com altres del mateix llinatge, d’aquestes herbetes de temporada, dites anuals, que, tot i la migrada talla i constitució que les caracteritza, poden pigallar el terra en formacions de notables extensions, tot exhibint, enlairats, els graciosos raïmets de les seves silícules, com petites llunetes de paper.
Les mostres són de plantes col·lectades a la clota de Vallobar (Baix Cinca). A la zona s'hi poden veure 3 tàxons, si no més, del mateix llinatge -Alyssum o Meniocus.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol
