El marc. Trobem un peu de tabac fruitat, en la tanca d'un jardí de Sant Martí Sarroca -Alt Penedès; plego mostres dels fruits capsulars.
Carpografia. Observo fruits i llavors i en faig uns apunts descriptius. Carpografia: escriptura -descripció, tractament- del fruit.
Nicotiana tabacum L. Gran herba hortícola, de la família solanaceae, originària d'Amèrica del sud i central. Cultivada en temps passats, en diferents regions de la península ibèrica, per a fer-ne tabac, actualment no és pas rar de trobar-ne alguns peus, aïllats o fent de cap de reng, en els horts, per les seves qualitats insecticides, en fresc, o bé per a preparar-ne extractes, per a tractaments fitosanitaris. Val a dir, però, que caldria considerar, també, en la implantació que té aquesta planta, en l'àmbit de la pagesia, el seu valor ornamental.
Tipus de fruit. Càpsula seca dehiscent, septicida.
Ovari. Sincàrpic, bicarpel·lar, bilocular.
Llavor. Bruna. Petita. Talla i forma variables, de vegades reniforme. Superfície rugulada, reticulada: duu una ret de filets prims, molt sinuosus (1), que formen cel·les irregulars -cal una lent potent per a veure-les bé. Sol dur un apicle hilar, característic del gènere.
Dehiscència del fruit. Apical, parcial. Es veurà i comentarà, més avall (2).
Prolífic. Només cal fer una ullada a les imatges d'aquest recull, per a veure el potencial prolífic del tabac. Són molts milers de llavors per planta; de fet, es parla que un peu pot donar més d'un milió de llavors -alguns ho allarguen encara més (3).
Hort de la sèquia de Manresa. Nicotiana sp.. Pel que fa a la puntualització específica caldria, sempre, fer-ne l'oportú examen, perquè són diverses les espècies plantades. Al catàleg crític de Sáez i Aymerich hi estan relacionades.
Algunes parts -per exemple els pedicles florals (4)- duen un indument dens, de pèls curts, glandulosos i glutinosos, que, segons es diu, fa que hi quedin atrapats nombrosos petits invertebrats.
Pati particular. Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. 14 de desembre de 2024. Primera aproximació a l'estudi d'aquesta solanàcia estimulant, industrial i tòxica.
Un dels trets característics de la família és el calze persistent en el fruit. En el cas del tabac, el calze bolca bona part de la càpsula.
Separació septicida. En aquests fruits, sense el pedicle i el calze, s'hi veu bé l'estructura, formada per dos carpels tancats i units, per la cara ventral; els dos carpels se separen una mica en el fruit sec, en el tram superior, mes encara resten o segueixen adherits en gran part, en el tram inferior. Aquesta separació dels carpels correspondria al que s'anomena dehiscència septicida -mort del septe o envà-, però aquesta separació és força irrellevant, atès que no implica cap minva o pèrdua de la integritat dels carpels i, per tant, en res no afecta a l'amollada de les llavors.
Obertura parcial. La dehiscència del fruit afecta, només, a la part superior o extrem de la càpsula. En la primera imatge d'aquest recull s'hi veu que els rams fructífers estan una mica blegats, amb càpsules que miren cap als costats i algunes encarades cap avall, de manera que, així disposades, permeten l'expulsió de les llavors, encara més propiciada, però, si l'oratge o qualsevol altre factor els fa brandar.
De fet, són molts els casos de càpsules seques que només s'obren per dalt -cerqueu-ne d'altres exemples, si us vaga, en la pestanya fitografies. Aquest estil permet una gradual expulsió de les diàspores o, dit d'una altra manera, evita l'amollada única i els seus evidents desaventatges.
Imatge que dona fe de la profusió i menudesa de les llavors.
Imatge que permet veure algun detall d'interès: cada carpel duu tres venetes principals, la dorsal i dues més en els cantells; hi ha una xarxa de venetes relligades -anastomosada; la dehiscència és apical i afecta, independentment, a cadascun dels carpels.
Càpsula que ha estat esmitjada, amb cura, per tal de poder respectar la integritat de cada carpel. Hi ha un pedicle que, a la manera d'un carpòfor (5), és la continuació del pedicle floral; queda perfectament amagat, a l'eix de la càpsula (6), a la meitat inferior, que no es gens badadissa.
Els esquemes tenen la qualitat de mostrar alguns aspectes. Hi ha dos carpels tancats i units, per la cara ventral -és, doncs, un fruit sincàrpic, o, millor, resultat d'un ovari sincàrpic. La placenta és una àmplia expansió de les vores carpel·lars, replegades. Així doncs, la placentació és marginal, però, atès que aquesta qualificació es fa en esguard de la relació amb les fulles carpel·lars, també es pot qualificar d'axial, en esguard, en aquest cas, de la posició que ocupa, en la càpsula.
La placenta és un barrusca bruna que té forma de llàgrima de cristall. La part inferior, en forma de bossa, és lliure, no adherida a les vores carpel·lars.
Diu J.-L. Guignard (Botanique, Masson, 1994) que lorsque le fruit est sec -tracta de trets de la família-, la dehiscence se fait généralment selon la ligne de sutura des carpelles par deux valves.
Exacte, dues valves, però potser serà bo de fer alguna remarca, a l'observació d'aquest botànic, que, pel que sembla, és un gran virtuós de la precisió. La primera seria que, com es pot veure a la imatge, la dehiscència afecta, de fet per un igual o gairebé, a les dues línies, la de la sutura ventral i la del nervi dorsal, provocant, d'aquesta manera, l'obertura en dues dents, simètriques o gairebé.
La segona es que cauríem en incongruència si diguéssim que aquest fruit s'obre en dues valves, perquè, com que no es desballlesta l'aplec -si ho fes donaria 2 fructículs independents-, és la meitat del fruit, el que s'obre en dues valves o segments.
Ça com lla, aquest seria, crec, el tret més característic del fruit del tabac: hi ha, certament, concrescència carpel·lar, mes cada carpel funciona o es capté independentment de l'altre.
Llavors brunes, rugulades, una mica brillants, de forma i talla molt variables, d'unes 5 dècimes de mil·límetre les més xiques i unes 9 dècimes les majors. Són un punt agafatoses: les crestes superficials les fan lleument adhesives.
Les crestes o filets sinuosos, que poden tenir tirat independent o relligat, evoquen força la forma de les peces d'un puzle.
La casuística de l'ornamentació superficial de les llavors pot ser un tema molt llaminer, però tal vegada massa llisquívol. Sembla evident que en molts casos tindrien implicacions comparables a les dels fruits -mecanismes adhesius, per exemple. Ara bé, les llavors donen un tal varietat i riquesa de formes i, sovint, d'una aparença sorprenentment tan fantàstica, que sembla raonablement inútil qualsevol pretensió per a furonejar-ne el sentit.
Crestes que en alguns casos semblen aletes de peix translúcides. Convé tenir en compte que algunes variacions superficials podrien tenir relació, per exemple, amb diferents grau d'hidratació, o qualsevol altre component intern.
(1) Le sinuositats dels filets o crestes fines tenen la forma de les peces d'un puzle.
(2) A 'Flora Iberica' la dehiscència es qualifica de valvar. Valvar equival a una obertura per segments o valves. Crec que la dehiscència valvar és més pròpia de fruits paracàrpics -carpels oberts acoblats per llurs vores.
(3) Per que fa a la reproducció, naturalment relacionada amb el caràcter prolífic, en el tabac no hi hauria fusió dels gàmetes, sinó una forma d'apogàmia (vegeu, si us vaga, Wettstein, 'Tratado..', Labor, 1944, pàgina 538).
(4) Sembla que les fulles també el tindrien, aquest tapís apegalós (vegeu-ne el detall en 'Flora Iberica'). (5) Sembla que en els ovaris de les plantes d'aquest grup no hi ha, en realitat, carpòfor; però em sembla que aquest pedicle l'evoca força, si més no, sobretot per aquesta qualitat de mantenir una integritat independent de les fulles carpel·lars.
(6) No són rars els casos en què l'adherent integritat de la columna, ben aferrada a les làmines carpel·lars, provoca, arribada la completa maduració, l'esquinçada dels carpels -en la dehiscència dita septífraga. En aquest cas, però, la columna resta íntegra i independent, no intervenint, per tant, en la mecànica de la ruptura del fruit, de manera que la dehiscència afecta, per separat, a cada carpel.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol
.jpg)
