Cereal d'hivern (Poaceae): el coleòptil

A Catalunya s'hi sembren cereals d'hivern. Són l'ordi, la civada, el sègol, el blat i el triticale. El primer és, amb diferència, el que ocupa una major extensió. Són plantes principalment farratgeres; en alguns casos es pleguen en verd, per a guardar -fenc. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.

Durant l'hivern, aquestes herbes de gra germinen i fan el primer creixement. El període biològic és molt variable, segons les varietats; hi ha varietats primerenques, que germinen aviat, a l'octubre o novembre. D'altres, més tardanes, ho fan a l'hivern avançat.

En el primer període vegetatiu la plàntula és força simple. El gra dona unes arreletes seminals -primàries- i les primeres fulles. Però les fulles verdes surten d'una fulleta modificada, esblaimada, a la primeria com un espàrrec blanc, de punta una mica endurida, pe a permetre'n l'avanç, dins la terra.

Aquesta fulleta té forma de beina i s'anomena coleòptil. Té per missió emparar, al seu dedins, el primer brot foliar, en el tram soterrat, o sigui l'espai de terra que hi ha entre el gra i la superfície. És de la natura, membranosa i blanquinosa, d'una fulla de ceba tendra.

Perforant el cap del coleòptil surten, al defora, les primeres fulles, concèntriques; la primera és la més externa; les següents van sorgint, sempre, del costat intern de l'anterior. És l'estil propi de les plantes de la família de les gramínies -o poàcies Poaceae.

Ara podem veure molts camps amb els primers brotets. Són els feixets de les primeres fulles; poden aparentar ser una petita tija foliosa, mes en realitat la tija -canya o canó- es troba encara en estat rudimentari. Si els feixets semblen sorgir d'un tija és perquè les beines foliars s'abracen entre elles i així, estretament sobreposades i cadascuna tancada dins de l'anterior, arriben a formar una cameta força consistent.

Dues plàntules que semblen d'ordi Hordeum -H. vulgare L. s.s.-. La de l'esquerra ha perdut les pellofes bracteiformes -lemma i pàlea-, o bé han caigut en llevar-la. Evoquen un minúscul calçotet. La part blanca és la fulla vaginant del coleòptil. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.

Imatge del sembrat. Balsareny, al Bages. 28.12.2024. Noteu-hi la diferència, en la talla de les fulles: la primera, més gran, és la més externa.

Aquestes plàntules es troben en un estadi més avançat. La imatge és del març de 2022. La talla del coleòptil és variable, atès que correspon, en cada cas, a la fondària on es troba el fruit, en germinar. El coleòptil és, per tant, un tubet que projecta cap amunt la plàntula. El fruit o gra dona les arrels seminals -primàries, punts grocs-; molt aviat surten les arrels adventícies -secundàries, punts blancs-, a l'axil·la de les beines, que han de perforar-ne llurs bases.

Aquestes arreletes adventícies són molt intensives -noteu-hi la gruixària, a la imatge, clarament superior a la de les arrels seminals. Estan eriçades de pelets fins, absorbents, que fan possible la nutrició de la planta.

D'aquesta manera, les arrels adventícies se situen a prop de la superfície del terra, molt somes, permetent que puguin aprofitar la humitat de les primeres capes de terra, sovint deguda a rosades de nit o a l'ambient rellentós, força típic, en algunes comarques, de l'hivern. Tot l'aparell originari, pellofes bracteiformes, arrels seminals i el mateix coleòptil, és caduc, temporal; més endavant mor, quan la planta ja és ben implantada.

Barcelona

Text i fotografies, si no es detalla: © Romà Rigol