El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).
D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.
Anemocòria. Dispersió que fa el vent de les diàspores vegetals.
Diàspora. Unitat de disseminació d'una planta. Pot ser la llavor; la llavor inclosa en els seus bolcalls càrpics -el fruit-; o el fruit acompanyat d'altres parts complementàries, com ara els involucres setosos d'alguns pennisets Cenchrus o els calzes de moltes labiades.
Mecanismes. Són fonamentalment dos.
Tenuïtat: la producció de diàspores molt lleugeres. Com els fruits amb plomall -angelets- de les compostes o les llavors sedoses del seder -Gomphocarpus- o del mirabolà -Araujia.
Làmines membranoses o cartàcies. Són molt comunes les làmines primes, més o menys membranoses.
N'hi ha en els fruits -càrpiques- i en les llavors -seminals.
Tenen fruits alats els oms Ulmus, els freixes Fraxinus o els aurons Acer.
Tenen llavors alades els pins Pinus, els epilobis Epilobium o el baladre Nerium.
Formes de navegació aèria: paracaigudes. La cípsela d'una Coniza és un fruit molt petit i molt lleuger. Recordo, un cop, a la meva habitació, quan observaba aquests fruits. Totes les portes estaven tancades i no s'hi podia percebre ni el més lleu corrent d'aire. Però si obria la porta de la cambra, per molt suaument que ho fes, aquests fruitets volaven. Com? Flotant lleument en l'aire, empesos d'una forma aparentment aleatòria.
D'aquesta mena, com els paracaigudes, és el vol de molts fruitets i llavors sedosos. Fruits com ara les cípseles de les compostes; llavors com ara les dels salzes, les dels epilobis, de les bogues o del baladre.
Remolinar o rotar com un helicòpter. Hi ha força casos de fruits en forma de pinyol que tenen expansions alars unilaterals. En fan els aurons, els freixes, el vernís del Japó o la tipuana.
Punt, doncs, a tenir molt en compte: són fruits que volen en caure d'una certa alçada.
Com les aspes de l'helicòpter, aquestes ales són de costats desiguals o bé tenen un costat una mica girat.
En caure, els fruits de la tipuana giren sobre si mateixos, amb el pla de l'ala en horitzontal, però si en la caiguda els engalta una gropada de vent, es desplaçen de costat. Naturalment, la mateixa desaferrada del fruit sec és propiciada pel vent fort, de manera que el deseiximent es fa en les condicions favorables per a la navegació. Un cop al terra, també el vent els fa rodar, fàcilment. Encara que menys aparent, el deambular terrestre dels fruits alats és important.
Per arribar a la terrassa, aquest fruits de la tipuana hauran d'haver ascendit uns 10 o 12 m, pel cap baix.
En aquest temps -març o abril- els oms estan carregats de fruits alats; els de l'om tenen l'ala a tot el volt, com un barret.
Salzes i pollancres -Salicaceae- fan llavors cotonoses, molt tènues i voleiadisses. Si cauen en el sòl fangós hi queden enganxades.
Combinació: tenuïtat fribil·losa i rengs asprius. La petitesa de la talla de les diàspores és molt favorable per a la dispersió aèria. És habitual que les diàspores tinguin atributs diferents, complementaris i fins i tot oposats, uns favorables per a la flotabilitat: dispositius de sedes tènues, i d'altres per a la fixació: rastelleres d'eminències escabroses, denticles, etc.
Trobem fruits amb expansions laminars en les oleàcies -Fraxinus-, les ulmàcies -Ulmus-, les lleguminoses -Tipuana-, les ramnàcies -Paliurus-, les simarubàcies -Ailanthus- o les aceràcies, com l'auró Acer de la fotografia.
Fruits alats de Paliurus spina-christi Mill., vistos per la cara inferior. Ala estriada i ondulada, evocadora d'una tela prisada.
Acer negundo L. Samaridis, sàmares aparionades, típiques del gènere.
Llavors plurialades de Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud. Ales argentines, membranoses, setinades, prisades i ondulades, com farbalans.
Ala, vela i barca. Sèpals flotadors, amb aspecte d'ala de mosca, de Plantago major L.. Potser un dels més notables exemples de fruit de doble funcionament: anemocor-hidrocor, és el que ens ofereix la càpsula en forma de bufeta de Koelreuteria paniculata. Ho vaig veure en una filmació extraordinària: els fruits volaven per l'aire com un paper i, en caure a l'aigua d'un regall, tot seguit s'hi escolaven dolçament, navegant de forma dreturera, talment com una barca. Això és jugar a diferents cartes.
Llavors sedoses d'epilobi Epilobium hirsutum, de fibril·les tan tènues que s'estufen tant bon punt es bada la capsella linear que les estatja.
Del fruit de Tipuana tipu (Benth.) Kuntze. Els llegums trobats a la terrassa han estat el germen d'aquest capítol, que en realitat s'ha engreixat més que no hagués suposat, a la primeria.
La intenció inicial era clara: a despit de la impressió que ens poden donar, d'una aptesa per al vol tal vegada dubtosa, els fruits de pinyol alat poden, en les condicions adequades, ser transportats a distàncies notables.
Vegem-ne tot seguit quatre llucs.
Imatges d'aquest abril. Els llegums samaroides de la tipuana són perdurants: madurats després de l'estiu, poden romandre en capça un any o més. Els solleven les gropades de vent fort, com les que hi ha hagut darrerament.
Natural de Bolívia i Argentina, és un dels arbres més plantats en els carrers i jardins.
Els carrers ara en van plens. Un cop aterrats, el vent els remou i escampa.
Per aterrar en una segona planta cal que una gropada de vent engalti i projecti cap amunt els fruits. La perdurabilitat del fruit sec, en capça, seria força congruent amb la dispersió ocasional per vent fort.
El llegum de les lleguminoses Leguminosae (2) no és un fruit de trets constants. N'hi ha de dehiscents i d'indehiscents; secs, secallosos i polposos; putrescibles i empudegats; llargueruts i plans, estufats i dringadissos, disciformes, ceratiformes, moniliformes, torulosos, cargolats, helicoïdals, espinescents...
Llegum samaroide (3). En la tipuana el fruit és sec, indehiscent, amb làmina unilateral -ala. El plec del carpel dona un nervi marginal a l'ala; el conjunt evoca força l'ala d'un ocell o l'aspa d'un helicòpter.
Llarg de 60-80 mm; ample de 25-30 mm.
Noteu-hi les ondulacions de la vora posterior de l'ala. No tots els fruits les presenten -potser depengui del temps que té cada fruit-, o, més ben dit, en alguns casos són molt lleus.
Ça com lla, si entreguardem el fruit observant l'ala de pla, veurem que, a l'aixella, la vora posterior té un caient, cau una mica per sota del pla longitudinal del fruit. Aquesta inclinació, característica de les ales dels helicòpters, deu tenir força importància, en la sustentació, rotació i caiguda lenta del fruit.
Notes
(1) Titulat així, aquest capítol, de forma genèrica: anemocòria, podria suggerir que hi són considerats tots els aspectes que concorren en aquest tema; però no, és un tema vastíssim - a casa nostra, per exemple, hi ha un munt de diàspores anemocores- que avui només toco de passada, però assajant-ne, això sí, un estil sintètic.
(2) En la gran família Leguminosae s'hi han encabit famílies i subfamílies que han merescut diferent valor taxonòmic, segons el criteri dels autors: Fabaceae, Caesalpiniaceae, Mimosaceae.
(3) Samaroide: semblant a la sàmara. Es tendeix a considerar sàmares, en sentit restrictiu, els fruits que són aquenis amb ala, com són els fruits de Fraxinus, Ailanthus i Ulmus.
La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
.jpg)
