En aquest espai ja hi vam veure la flor, d'ovari ínfer, del codonyer, en dos capítols.
Amb aquest referent anterior, el codony, el fruit del codonyer, crec que quedarà ben perfilat, però el rescat dels dos capítols anteriors és recomanable, atès que, en realitat, l'estructura del fruit, les seves parts, es veu potser encara millor en la flor, més que no en el fruit.
La complexitat del pom
El pom. Curiosament, aquest mot, d'origen llatí, és equivalent a fruit. I hauria donat els mots poma, pomada, pòmul, etc. Però el pom entra en l'eclèctica categoria dels fruits complexos.És un fruit propi d'algunes rosàcies molt conegudes, com ara la pomera, la perera, la cervera i el codonyer.
Tradicionalment aquestes rosàcies s'han reunit en la subfamília Maloideae (Pomoideae), però sembla que aquest i altres grups de la família no serien prou ben fonamentats.
El codony té forma de pera ventruda. La part apical -solem dir-ne la base- és molt enfonsada, umbilicada.
La pell del codony té un borrim clar, llevadís, fàcilment depilable.
Imatges actuals, de l'octubre. Associat a les hortes, cases i cultius, de vegades el codonyer s'escampa tot sol, localment, com a naturalitzat; per això figura en les llistes d'algunes flores silvestres.
Mucílag d'aspecte cerós o gelatinós, molt visible. El mucílag manté les llavors aglutinades, detall amb implicacions ecològiques, perquè suggereix la possibilitat que, de natural, hi hagi sinaptospermia, llavors que germinen tot mantenint-se agermanades.
Tall transversal d'una de les meitats, que revela l'estructura de l'ovari.
Mixospermia. Halo mucilaginós revoltant una llavor mullada. El mucílag de les llavors del codony s'ha aprofitat per a fer productes cosmètics, tòpics cicatritzants, per alleujar irritacions i ferides, etc.
Esquema de la secció transversal del codony. És un pom pentacarpel·lar -de vegades hexacarpel·lar-, amb els carpels tancats, contigus, en disposició anul·lar; eix del fruit buit; llavors apilades en dos rengs, implantades en el costat adaxial -placentació aparentment marginal o axial.
La primera imatge és de la secció d'una flor d'eucaliptus. Sobre aquestes línies, flor esmitjada de codonyer. Tot i no haver-hi parentiu, entre mirtàcies i rosàcies, déu n'hi dó, la semblança en l'estructura. Vaig comentar-ho en aquest altre capítol:
Fruit apergaminat. En el pom hi ha diversos carpels, tancats i aplegats en una estructura apergaminada, el que en diem, en el cas de la poma, el cor, la part central que solem rebutjar.
La polpa. Però aquesta estructura va embolcada d'una part carnosa -polpa, molsa-, amb la seva pela externa. Apreciable ja en la flor, aquesta part és de natura talàmica, extracarpel·lar. Això justificaria la consideració de fruit complex.
Per aquest motiu, per no ser de natura carpel·lar -no és pròpiament part del fruit-, sembla que tampoc no seria oportú dir-ne sarcocarp, ja que aquest concepte correspondria, segons diu Pius Font en el seu 'Diccionario...', als fruits legítims amb mesocarp carnós.
De la concrescència dels carpels
Aquest punt sembla que origina, tot sovint, discrepàncies en la literatura. Sembla prou lògic, d'altra banda. No seria gaire fàcil de diferenciar, si més no aparentment, l'aplec que és simplement això, una reunió, del que resulta de l'adherència o soldadura, bé que parcial, dels carpels.
Exemples de fruits reunits, però no soldats -ovari apocàrpic-, són la móra de l'esbarzer o el poliaqueni dels ranuncles o botons d'or.
Un exemple de vacil·lació el tenim a l'hora de qualificar l'ovari del codony. En alguna font es considera que l'ovari és apocàrpic, o sigui format per carpels aplegats però independents; en d'altres fonts es considera sincàrpic, amb els carpels tancats i soldats entre ells.
Naturalment, que els carpels vagin coberts i empacats amb la polpa, contribueix a aombrar l'estructura de l'ovari.
Ça com lla, les imatges mostren el fruit tal com és; la secció del fruit permet veure que, efectivament, s'hi endevina una certa separació, entre els carpels, o simple contacte -seria ovari o gineceu apocàrpic, contràriament al que vaig escriure en el segon capítol, dels dos dedicats a la flor del codonyer.
Mixospermia. Les llavors del codony són mucilaginoses. En partir-ne un, es veu prou bé que les llavors estan en part embolcades per una mena de capa cerosa, de color grisenc, que les manté agermanades, aglutinades.
Quan he hidratat les llavors amb unes gotes d'aigua, amollen el típic halo mucilaginós, una capa mocallosa i elàstica que revolta la llavor, enterament.
El codony amolla una aroma suau, molt agradable, semblant a la de la poma. És un bon ambientador natural.
El pom. Fruit esmitjat al llarg. S'hi aprecien alguns trets típics: l'enfonsament de l'àpex, profundament umbilicat; la buidesa del cor, un tret de les anomenades pomàcies; i els carpels pluriseminats, amb les llavors negres, apilades en rengs i estotjades de tal manera que a la cara interna dels carpels s'hi fan unes canals en ventall, semblants a les d'algunes petxines.
Són 5 carpels - 6 en aquest cas, de fet no gaire excepcional- independents però aplegats, frec a frec. Observeu-hi la massa gelatinosa, damunt de les llavors.
La línia que revolta l'anell de carpels i que limita la part interna de la molsa, marca el contacte del tàlem -acrescent- amb el gineceu apocàrpic.
Aquests són els enllaços dels dos capítols dedicats a la flor del codonyer:
En aquest altre capítol hi podem veure altres fruites en pom:
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
