Un cop més, un capítol dedicat a un punt concret de la biologia de la figuera, amb l'avantatge propi, doncs, d'estrènyer el focus: la brevetat.
Un punt força concret: documento flors masculines d'una profiga situades a la meitat inferior del siconi, força lluny, doncs, de la situació habitual.
El normal és que se situïn al cap del siconi, agrupades a l'entorn de l'ostíol (ja hem vist que aquesta posició és rellevant, no gens accidental, en la biologia reproductiva de la figuera).
Aquest capítol forma part d'una sèrie centrada en la puntualització fenomenològica de la figuera, sobretot de la figuera mascle o cabrafiguera.
Resum del moment actual de la cabrafiguera. La majoria de profigues que no han estat visitades per vespetes Blastophaga ja van caure al terra; les profigues de capça porten flors gal·lígenes; en les gal·les s'hi desenvolupen les larves de les vespetes, que es troben, actualment, en una fase encara molt inicial; menstrestant, les flors masculines van madurant i s'expressen visiblement, traient els estams al defora i per damunt de la coberta dels tèpals confluents.
Aquest darrer punt: expressió de les flors masculines, seria, al meu lluc, el més significatiu del moment actual. És el tema recollit en el lliurament anterior, però en aquest en documento unes, per excepció, situades més ençà de l'ostíol.
Esquema simple que situa, en els llocs corresponents, els tres tipus de flors. Les flors masculines es fan només en els figons de les cabrafigueres i se situen sempre a l'entorn del l'ostíol, ço és, al tram superior del figó.
La Sagrera
Text i fotografia: © Romà Rigol
