Molts estaríem d'acord, segurament, en que en les llargues travesses -com la història natural de la figuera- es bo anar pas a pas, sense presses.Vaig recaptant-ne dades. El recapte cronològic és clau, per assajar de dibuixar, després, els capítols d'una història que té una puntualització fenomenològica tan precisa i complicada.En aquest sentit, la forma epigràfica m'ajuda força, en la puntualització d'observacions, i convida, alhora, a bandejar esbrancaments i digressions.El marc: agafo un figó -només un- de capça, una profiga d'una de les cabrafigueres de la Sagrera, unes figueres que han estat, recentment, motiu d'un capítol més d'aquesta història. Anar lligant punts té la gran qualitat de fixar-ne la fenomenologia.Hi observo els punts següents, pocs, però que em semblen destacables:
- El figó és ple. S'hi veuen, amb claredat, les gal·les globoses, típiques, de color grogós clar o falb, una mica brillants. Com sabeu, la gal·la és la flor transformada en habitacle de cria.
- Les poques que he badat han donat un resultat semblant al trobat en d'altres casos: unes gal·les són xarbotes, buides; però d'altres són plenes.
- En alguna de plena ja s'hi endevina la forma de la larva de la vespeta de la figuera, el petit himenòpter Blastophaga psenes. N'he fet unes fotos.
- Així doncs, si en les observacions de fa només uns dies, al dedins de les gal·les només s'hi veia un puré larvari mocós, ara aquest puré ja ha agafat, si més no en algun cas, una forma de cuca típica, però encara incipient, molt blana, brillant, una mica cargolada i viada, amb els solcs travessers -mitxelins- que li són característics.
- D'altra banda, destaca molt la plenitud, sorprenent, de les flors masculines, que, per això mateix, he cregut que calia fotografiar.
- Per què m'ha sorprès aquesta plenitud?. Vaig comentar, en l'anterior capítol, que les flors masculines han d'assolir la maduresa quan l'assoleixin, al seu torn, les vespetes. Com deia, no m'esbrancaré en supòsits -potser hi ha una plenitud adormida.
- Però la consulta de la ficografia reproductiva de Rallo ho aclareix de cop i positivament, un cop més. I resulta congruent amb les observacions: "A principis de juny, les flors masculines han completat el desenvolupament i comencen el període maduració". Així expressat, suggereix que hi ha força temps de maduració, entre la plenitud formal i la funcional. Suposo que una petita diferència, en el calendari, no deu tenir importància.
- Rallo comenta, de les flors masculines, que poden presentar un nombre variable d'estams, entre 3 i 6. Les reportades aquí en tenen cinc o quatre, amb les anteres d'aspecte, com podeu veure, ben botit.
La rellevància de les profigues ja va ser comentada. En aquests figons s'hi formen les vespetes que, un cop madures, n'ixen empolsades de pol·len, preparades, doncs, per entrar en figues estivals de figueres de menjar -femenines- i pol·linitzar les seves flors, que, si això s'esdevé, acaben fent el granet petit -en realitat el fruit de la figuera- que cruix quan mengem una figa; fora que, en lloc d'entrar en una figa mengívola, entrin en una de la següent lleva d'una cabrafiguera -una mamona-, possibilitat que, si seguim a Rallo, es veuria reduïda pel fet que les flors de les figueres domèstiques madurarien, o, més ben dit, assolirien la receptivitat, abans -inicis de juliol- que no les de les mamones -mitjans de juliol (1).Flors masculines. Arribades doncs, a la plenitud parençosa -si no funcional-, les flors masculines són el motiu d'aquest capítol i bé s'ho mereixen, tenint en consideració, sobretot, com en van, de cares, les flors masculines de la figuera. Ultra ser exclusives de les cabrafigueres, el seu període deu ser de poc més d'un mes.Poc a poc van desfilant, els punts que puntualitzen la complicada biologia reproductiva de la figuera.En el plec de vuit flors observades n'hi havia de 4 i de 5 estams. La flor masculina és força simple: hi ha un tàlem periàntic, amb peces hialines que en la poncella cobreixen les anteres. Anteres molt botides, brillants, suculentes, aparentment dorsifixes; filaments estaminals curts, plans, poc apreciables ni no s'aparten les anteres.Flors pedicelada dicíclica: periant de tèpals lliures i verticil d'estams epitèpals.Flors masculines de Ficus carica L., d'una profiga o figó vernal de cabrafiguera. Amb les anteres plenes -ara possiblement en la fase de la generació dels sacs i grans de pol·len-, les flors són molt engrossides; tenen forma de cabdell de coliflor. 23.5.2025.Flor de 4 anteres. Són molt solcades, amb el solc de la unió de les teques i una parella més, al llarg de les teques, de la juntura dels dos sacs pol·linífers.Periant de tèpals hialins, lliures en la major part, confluents en un tàlem suculent. Sobre la suculència dels siconis i llurs flors, val la pena de destacar que ho fa possible la clausura i la gran talla del receptacle, diferenciat en pell i moll; la pell és tenaç i elàstica, de cromatisme molt variable, prou indicador, per un general, de l'estat fenomenològic de les flors que porta.En el capítol anterior vaig suggerir que l'excepcional gruix del moll -pseudoalbedo- es podria relacionar amb la necessitat de disposar d'un reservori de nutrients, per a fer possible la cria del pol·linitzador.Diversitat floral. Secció d'una profiga d'una de les cabrafigueres del barri. Flors masculines molt cabudes, en forma de cabdell, situades, sempre, en el cap del siconi, a l'entorn de l'ostíol (2).Les altres flors, femenines brevistiles (3), serien de tres menes: unes passen, sencillament, de la receptivitat al marciment; d'altres es converteixen, per acció de la femella de l'himenòpter, en gal·les plenes; d'altres serien gal·les malaguanyades, xarbotes -per cert, aquestes gal·les buides són semblants, en certa manera serien llur paral·lel, als fruits o fructículs asperms, els 'granets' buits propis de les varietats de les figues que solem menjar.Canvi de marxes. En la cabrafiguera hi ha cicles, un complex paral·lel de fornades de figons i generacions i eixides de vespetes. La impressió és que aquests cicles són de velocitat variable, molt controlada per la variabilitat tèrmica. Després del llarg cicle hivernal, d'uns figons singularment empedreïts -les mames- i de forma rodonenca (?), n'ixen madures les vespetes.Venen després les profigues, enguany, si més no, en una abundor molt sorprenent; és una lleva molt selectiva, perquè les profigues no visitades -excitades per les drogues de la vespeta-, s'encongeixen tot seguit i la figuera promptament les amolla al terra. Per contra, en les punxades, el moll dels figons prèn una gravidesa extraordinària.Seguim amb marxa llarga i cicle curt. Entre juny i juliol ja sortirien, de les profigues, les primeres vespetes verament pol·liníferes. Serà el següent pas a observar, el moment clau de la biologia reproductiva de la figuera.Fotografia: si fos encertat prendre-ho com a significatiu, en les gal·les de les profigues de les cabrafigueres del barri ara s'hi faria la transició, entre l'estat de puré larvari -estat clara d'ou semicuita- i l'inici de la definició de la forma de larva, com la recollida en aquesta fotografia.
En resum: som, a darreries de maig, en la fase de la cria de la segona fornada de vespetes; mentrestant, també van madurant els sacs pol·línics, productors del pol·len. Els figons magencs de la cabrafiguera -les profigues- són, doncs, de funció doble, de flors pol·liníferes i de flors gal·lígenes (cria del pol·linitzador).Notes(1) Si certament existís, aquest decalatge temporal, entre el moment de la receptivitat de les flors femenines de les figueres domèstiques i les de les mamones, seria, és clar, un aspecte clau, selectiu, en la pol·linització de les primeres. En relació a aquest punt, sembla que s'ha pogut comprovar que l'olor de les flors femenines de les figues domèstiques canvia, per tal de semblar-se a la de les flors de les mamones -els figons de la cabrafiguera- i fer possible, d'aquesta manera, que les vespetes, en no poder distingir unes de les altres, també se sentin atretes per les figues domèstiques o figueres femenines -així dites perquè llurs flors són verament de funcionalitat reproductiva, mentre que les de les mamones, tot i ser, també, potencialment fructíferes, són principalment de cria de la blastòfaga (desconec com la figuera ha aconseguit que només una molt petita part de flors de les mamones siguin fecundades, fora que llur receptivitat sigui, certament, tan posterior a la de les flors de les figueres domèstiques, que ja s'hagi gastat la major part del contingent de pol·len disponible, o bé, fins i tot, el contingent de vespetes transmissores).(2) La figa o siconi és una inflorescència replegada, closa. En esguard del supòsit sobre com podria haver-se arribat, a aquesta forma -vegeu-ne, sobre aquest punt, les notes de Joan Rallo, en els prolegòmens de la seva ficografia, molt suggerents-, seria versemblant que provingués d'un receptacle molt eixamplat -del tipus del capítol de les compostes- que, tot agafant una forma progressivament cada cop més còncava, arribés a tancar-se a dalt, al cap. En aquest cas les flors superiors del siconi correspondrien a les més externes d'un capítol, ço és, a les inferiors de possibles ancestres d'inflorescències cimoses o racemoses, és a dir, a les primeres en florir -si més no, crec que aquest esquema valdria per a les nostres compostes. En la figa o en el figó, doncs, les flors masculines serien les inferiors, però situades, en realitat, al cap.(3) O microstiles -vegeu aquest terme i l'oposat: macrostiles, en Strasburger, en l'article Moraceae.La Sagrera
Text i fotografies: © Romà Rigol
