22 de novembre del 2019

Singularíssim Cap de Creus

Catalunya té paisatges i relleus que no tenen parió; són únics, tenen una combinació d'especificitats exclusiva. La península del Cap de Creus és un dels relleus de Catalunya amb més força i personalitat, pel paisatge en general, el poblament vegetal, la flora, la història geològica i la litologia, d'una plasticitat excepcional.
▤
L'hivern de l'any passat vam fer-hi una diada botànica que qualifiquem, pujant uns graons per l'escala dels adverbis admiratius, de memorable. Vam comptar amb l'experimentat guiatge de l'amic Jordi Cebrián i això ens va permetre veure un bonic manat de tàxons de distribució escassa o restringida. A més d'això, la cloenda de la diada va ser coronada, a la impensada i sense la més mínima sospita, amb una cirereta ben gustosa.
▤
Dèiem combinació d'especifitats. Doncs sí, el còctel és fort perquè els ingredients ho són: una litologia multiforme, desorbitada; un mar a voltes arrauxat, com cassola en forn; un vent tallant, el salvatge xiscle del vent entre les canyes; i la claror, la llum fulgurant, esmolada, de setí, d'acer. Caldria afegir-hi la dent, la pastura, i el foc... i el resultat és com el d'un plat modest i d'estrany aspecte que, de cop, suscita i enlaira uns gustos sublims.
▤
Baixant a una altra escala, en el poblament vegetal hi tenim especificitats realment singulars. Per exemple, la vegetació dels terraprims, amb una flora briofítica i geofítica sense parió, força ben estudiada. O la vegetació de les roques del litoral, sotmeses al modelat hidro-aerogènic.
▤
La comunitat Astragalo-Plantaginetum subulatae, descrita l'any 1934 per René Molinier, només ha estat reconeguda, en l'àmbit de la península ibèrica, a la península del Cap de Creus. Gràfic tret de:
Font, J. 2009. 5410 Matorrales de tipo frigánico del Mediterráneo occidental de cumbres de acantilado (Astragalo-Plantaginetum subulatae). En: VV.AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 36 p.
▤
El coixí de monja Astragalus tragacantha és característic del litoral del territori ruscínic -emporità i rossellonès-, citat també de Castelló, segons 'Flora Iberica'.
▤
El rocam turmentat ofereix cauets, redossos idonis per donar acollença a alguns tàxons saxícoles rars, com ara Asplenium marinum, falguera exclusiva del territori ruscínic, amb alguna citació a la Garrotxa. Observeu-hi el rocam vistosament bigarrat, per l'aflorament de roques filonianes.
▤
Oedipodiella australis var. catalaunica és una molsa rara que té, a tota Europa, només algunes localitats, al Principat i a València. Més informació al document enllaçat més avall.
▤
De la diada vam fer-ne un recull que avui traiem del desembràs (així ho sentíem dir a casa, amb la vocal jalada). Com de costum, n'avancem el contingut epigràficament:

  • Les roques
  • Modelat aplatat
  • La lletera vera
  • Bulbosa d'hivern: Romulea
  • Romanalla arcaica: Ophioglossum
  • Roques, bromes i líquens
  • Factors fantasma
  • Falguera rara d'àrea atlàntica
  • L'enigma del policarp de mar
  • Nitrògen de pèl i ploma
  • Emblema de la flora emporitana
  • Nuesa pètria i cristal·lina
  • Roques grises i falbes
  • La gran societat del silici
  • Tigmomorfogènesi i rusticitat
  • Paisatge impactant
  • L'orxella Roccella phycopsis
  • Esquistos riquerats
  • Asplenium relictual
  • Crassitud
  • L'armèria marina
  • Humitat salina
  • Pastanaga de mar
  • Una ensopeguera
  • Problemes de les estenoiques
  • La salsona, halòfit feble
  • Barrancó salabrós
  • Clivatge
  • Metamòrfiques i magmàtiques
  • El sol aplata i la sal boteix
  • Terreny molt inhòspit
  • Carxofetes de dípters cecidòmids
  • Dasineura erica-scopariae
  • Una joia encatauada: Oedipodiella
▤
▤
Podeu accedir al report complet d'aquesta diada botànica clicant en aquest document en format pdf:
▤
Sabadell
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol

Publicat per
Etiquetes: , , , ,