Hi ha flors petites, de mal veure, i n'hi ha que a bell ull quasi no es veuen, com ara la flor femenina del càdec o ginebre Juniperus oxycedrus L. Però, a més de menudes, són extremament simples o simplificades, perquè consten únicament de dues menes de peces, unes esquametes foliiformes, de color fumós, i uns primordis seminals ampuliformes que, a més, mantenen el ventre ocult, entaforat al dedins de les esquametes que els emparen.
Així, amistançada la nuesa que expressa el nom de la superclasse, gimnospermes, amb la parcial clandestinitat i la menudesa, sense nyuc per furonejar ni font per cadellar esbarjos vagarosos, en el tema d'avui no hi haurà destorb a la brevetat i l'arreglo.
▤
Fruits (1) de Juniperus oxycedrus L. Imatge de mitjan abril de 2017. En aquest període hi concorren: el fruits en procés de maduració de l'anyada passada; els nous brots vegetatius, visibles a l'esquerra; i les flors femenines del temps corrent. Si una cosa destaca, d'aquests ginebres, és la vertiginosa producció de cons femenins. Sembla que el percentatge dels que arriben a formar fruit amb llavors fèrtils és molt baix.
▤
Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus és un arbret baix, resinós, de la família de les cupressàcies, com les savines i l'altre ginebre (2). Té força significació en tota mena de comunitats fruticoses associades a l'alzinar. Hi ha peus masculins i peus femenins (dioècia). Es reconeix força bé per les fulles en forma d'agulla, reunides en trios en cada nus, amb dues bandes estomàtiques blanques a tot el llarg, d'aspecte pulverulent si les mirem amb lupa.
▤
Brots amb flors femenines. Neixen a l'aixella de les fulles, en nombre d' 1-3 per nus. Són molt abundants i es poden trobar ja a principis d'any. Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental).
▤
En aquesta imatge hi veiem l'interior sucós dels primordis seminals.
▤
Les flors femenines són inconspícues, axil·lars, amentiformes o claviformes. L'aspecte és el d'un brotet breu, de petits fil·loides encavalcats, eixamplat i en forma de pilota a l'extrem. Aquests fil·loides tenen aspecte escatós i són, de baix a dalt, progressivament més grans. Són d'un color verdenc i esblaimat, els inferiors, més pujats els mitjans, tots amb la vora escariosa i irregular, com un full ratat.
▤
Brot femení. Un altre brot femeni florit que porta, al capdamunt, tot de brots de nous ramells laterals. Les flors semblen petites pinyes o carxofetes. Les darreres esquames, de color rogenc, són les que duen els primordis seminals.
▤
Les esquames fèrtils. Les peces del darrer verticil d'aquests fil·loides o catafil·les (3) formen una mena de cúpul·la, closa o parcialment oberta a l'àpex, que pot evocar la closca en gallets d'un observatori astronòmic. Són de color vermellenc, moradenc o vinós i presenten de vegades aspecte carnós, detall congruent amb l'evolució que experimenten, perquè, fecundats els rudiments, acreixen, es fan carnosos i segellen unes sutures a l'extrem, on conflueixen les vores de les esquames.
▤
Les esquames superiors o tectrius emparen i duen a l'interior els rudiments o primordis seminals (4) ampuliformes -en forma d'ampolla- o pistil·liformes, en forma de mà de morter, amb el ventre a la base, un coll atenuat, llarguerut o bescollut, i una boqueta rodona al capdamunt. Arribada l'hora de la reproducció, aquestes ampolles extravassen unes gotelles, una per boqueta, destinades a rebre i fixar els grans de pol·len fecundant, ultralleuger i esbarriadís (5).
▤
Nuesa i exposició. Les vores de les tres esquames fèrtils, una mica separades, permeten l'exposició a l'exterior de les boquetes dels rudiments seminals. Sense cap altre abrigall o coberta que els empari, els rudiments resten nus, com indica el nom de la superclasse: gimnospermes, llavors despullades. Sembla que els botànics que es malfiaven d'aquesta pretesa nuditat dels òvuls, van proposar, com alternativa, el nom d'arquispermes, o sigui plantes de llavors primitives.
▤
Fecundats? Tant els primordis com les fulletes primordials es veuen, en aquest cas, tan refetons i botits que suggereixen que potser aquells ja han estat fecundats. No sembla pas l'època, però...
▤
Nombre de primordis i de fulles primordials. El més habitual és que hi hagi tres esquames fèrtils monoseminals, és a dir, emparant tres primordis seminals. A la imatge hi veiem una flor o con femení amb quatre esquames primordials i, aparentment, quatre primordis seminals (donaria lloc a un carpoide tetrasperm). Segons hem llegit a 'Flora Mayor', de Ruiz de la Torre, cada esquama fèrtil pot dur 1 o 2 òvuls. De flors amb més de tres òvuls n'hem vistes diverses; amb més de tres fulles primordials no, només aquesta.
▤
Con de dos primordis. En aquest con el verticil fèrtil porta dues fulles primordials i dos rudiments seminals. L'escala mil·limètrica dona idea de la petitesa de la flor. Per fer aquest report hem observat flors de més d'una dotzena de ramells compostos, d'un pam o més, de diversos peus, plegats el 26 de gener. Com sigui que els primordis a penes traspuen el líquid aquós pol·linitzant, suposem que no són encara receptius. Les fonts consultades informen que el ginebre floreix a partir del març-abril. Ens resta pendent, doncs, veure si, efectivament, en aquesta època els primordis estan coronats de gotelles receptives del pol·len.
▤
Notes
(1) Atès que en botànica el fruit és l'ovari de les angiospermes transformat, hi ha qui prefereix considerar l'òrgan seminífer dels ginebres un pseudocarp o carpoide. Es tracta d'una arcèstida, un gàlbul carnós.
(2) Manel Casanova té, al seu blog 'Menuda natura', consignat a la nostra llista de blogs llucats, un vídeo que presenta, de forma breu i clara, l'essencial d'aquesta resinosa. El podeu consultar en aquest enllaç.
(3) Aquestes esquames fèrtils en realitat poden ser dobles. Hi ha pròpiament la que és fèrtil, portadora dels primordis, dita esquama ovulífera o seminífera. Hi ha l'esquama dita tectriu, que, si atenem al seu significat: cobridora, deu ser la visible externament. Sembla que en aquest gènere ambdues esquames o bràctees són concrescents.
(4) En la literatura clàssica, els primordis seminals s'anomenen tradicionalment òvuls.
(5) Sobre aquest punt, vegeu la pàgina 791 de la 35ena edició del Tractat de botànica d'Eduard Estrasburger, de l'editorial Omega.
▤
Sabadell
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol
