Roques d'Aguilar

Les Roques d'Aguilar és el nom d'un serradell de la riba esquerra del riu Ripoll, a llevant del veïnat de les Arenes. El puig més alt té poc més de 600 m; una línia d'alta tensió travessa el serradell camús precisament per aquest punt. Imatge del carener del Castelló, presa des de l'obaga d'aquest serradell.

☰

Report d'una passejada del 18 d'octubre que ens dugué de l'àrea d'esplai de les Arenes al serradell dit Roques d'Aguilar (633 m). El camí es despenja per l'obaga fins al torrent del Castelló, fillol del riu Ripoll, riu que ens queda a la dreta del caminoi que, tot passant pel veïnat de Les Arenes, ens porta al punt de sortida.

☰

Introducció fisiogràfica. El paisatge del parc de Sant Llorenç del Munt és ben conegut. El rocam és de conglomerats, gresos i argiles eocènics. Aquesta ossada pot donar sòls força favorables per a la vegetació, sobretot on hi ha un bon gruix d'argiles, però hi abunden els processos erosius destructors que deixen claps de roca del tot escorxada, d'extensió variable.

Aquest tema, molt interessant, el vam tractar en tres llargs capítols que el lector pot trobar a l'etiqueta de Sant Llorenç del Munt. En aquests processos hi ha tingut un paper molt important el conreu de la vinya. 

El resum seria: el rocam massiu i el modelat rodonenc de les roques no afavoreixen gens la fixació del sòl vegetal. Quan es desmantella la vegetació llenyosa es pot precipitar la ruïna del sòl, manllevadís a causa de la precarietat de l'ancoratge.

Pinedes, alzinars i codines. El poblament vegetal no és gaire complex. En l'estrat arbori hi ha una combinació molt comuna, de pinedes de pi blanc i alzinars. En els careners denudats hi ha claps de pins pinyers, mai no gaire significatius. Els roures hi fan un paper molt secundari.

En la vegetació periforestal hi ha bosquines i brolles de romaní amb bruc. A les roques planes o codines hi ha uns poblaments molt característics, amb líquens, andropogònies i crespinells.

☰

Juniperus oxycedrus L. Gàlbuls. Les tres esquames externes de l'estròbil es fonen solidàriament, arribades a la maduresa, tot deixant-hi, a l'extrem, la marca de les rebaves.

☰

Imatge del nostre arxiu per a il·lustrar l'estròbil femení en estat receptiu, en ple hivern (25 de febrer). Així doncs calen, com a mínim, 19 o 20 mesos per a completar la maduració d'aquests gàlbuls. Observeu que els primordis seminals, ampul·liformes, duen, al clotet superior, el líquid viscós que ha de retenir el polsim fecundant. També s'hi observa la crassitud de les esquames ovulíferes.

☰

Oryzopsis paradoxa (L.) Nutt.

☰

Els còdols del massís són poligènics. Els més abundants són, creiem, de calcàries, pissarres i gresos, aquests darrers rogencs, com els que coronen aquesta bonica monjoia.Són els colors del rocam del massís: gris clar, gris mitjà i roig de fetge.

☰

El riu Ripoll.

☰

Setaria pumila (Poir.) Roem.&Schult.

☰

Dipcadi serotinum (L.) Medik.

☰

Juniperus oxycedrus L. amb estròbils masculins tendres, de color vermell clar. Quan apareixen aquests primers llucs masculins encara no n'hi han dels femenins (proteràndria).

☰

Quan en Pau s'ajaça en Pere s'alça. Bona part de les terres catalanes són un nyuc biogeogràfic: mentre a les obagues, sots i riberes hi ha tot de llenyoses de fullatge caduc, en els solans i terraprims hi ha les plantes mediterrànies, molt més ajustades de fulla. Mentre les primeres deixen de vegetar a la tardor, moltes de les segones reviscolen i donen ara noves brotades.

La moderació de l'hivern mediterrani. Aquelles tenen una fenologia ben marcada. Ara van perdent la fulla. Entre les plantes mediterrànies n'hi ha algunes, com ara gatoses i brucs, que floreixen ara. Altres lluquen precisament ara, treuen nous brots a la tardor i de cara a l'hivern. Es tracta d'aprofitar al màxim les darreres romanalles de virtut del sol.

☰

Satureja montana L. encara en flor. Mata secardina de brolles i roques, de substrat carbonatat.

☰

Brot novell, tardoral, de Pistacia lentiscus L. El balanç de les variables ambientals, temperatura, llum i humitat, és ara prou favorable per a vegetar.

☰

Erica multiflora L. florit. El lector interessat pot trobar informació sobre l'equilibri que fan algunes espècies de brucs, entre la reproducció anemògama i l'entomògama. 

☰

Brotada tardoral del bruc d'hivern Erica multiflora L.

☰

Els terrenys denudats i solellosos són ideals per a l'andropogònia Heteropogon contortus (L.) Beauv. ex Roem. et Schultes. Una altra planta que ara es troba en plena floració, si bé aquesta gramínia no només és de filiació mediterrània, sinó també pantropical.

☰

Codines quasi despullades, pinedes i matolls. No sembla un terreny gaire favorable per al garric, mai no gaire abundant. El garric necessita una permeabilitat del substrat que possiblement aquí no pugui trobar.

Es tracta de pinedes de pi blanc secundàries, pròpies del domini de l'alzinar, bosc de renovació que en alguns llocs queda totalment emmascarat i a l'ombra de la pineda.

☰

A la codina hi veiem les dues andropogònies, Heteropogon contortus i Hyparrhenia sp. La primera fa motes glauques; la segona les fa dretes i clares, com un pinzell gastat. Fan un paper clau en els primers estadis de restauració de les codines, l' edafogènesi.

☰

Cecidi de la flor del bruc. Romanalles seques de la cassanella provocada pel cecidòmid Dasineura ericaescopariae Dufour. Aquests cecidis són molt comuns i abundants.

☰

L'espiga d' Heteropogon contortus és d'allò més característica. En la primera imatge del trio hi veiem un primer estadi, quan les arestes de les espiguetes, del color del rovell, estan perfectament trenades i formen un bec llarguerut i fi; més endavant es destrenen i les arestes s'estiren. Assolida ja la reproducció, es congria del tot la deshidratació i les arestes es contreuen i recargolen, fent, elles amb elles, uns bolics d'allò més embullats.

☰

La fil·loxera: Daktulosphaira vitifoliae Fitch, afectant el fullatge d'una parra de marge, la típica Vitis rupestris Scheele que tant s'havia utilitzat com a peu d'eixartar, actualment abundantíssima en els camins.

El tema de la fil·loxera l'hem tractat ja en algunes entrades, com ara en aquesta: fil·loxera, de manera que això ens descarrega de la tasca d'insistir-hi més. Aquest tema és un bon exemple del descrèdit de la realitat: hi ha un munt de literatura sobre aquest fenomen, sobretot de tipus històric i social, i, en canvi, el petit fenomen biològic que el fonamenta i que trobem a les bardisses i marges de camins és, en general, molt poc considerat.

☰

Dichanthium ischaemum (L.) Roberty, una altra gramínia en flor. Molt abundant al massís.

☰

El cecidi dels brots apicals del càdec també és molt comú i abundant. Ja vam dedicar un capítol a aquest tema: Oligotrophus panteli, on podem veure-hi el protagonista, a l'interior d'una bossella translúcida.

☰

Ferida fresca d'un pi carener llampat. Curiosament, l'impacte va començar exactament a la base de la dicotomia del tronc, visible a la primera imatge.

☰

Molt proper al lloc on vam parar per a dinar, en una codina pobrament poblada de farigoles i lliris, hi vam veure aquest plançonet de boix. Gairebé no ho podíem creure. Un bon exemple, creiem, de la conveniència de no confondre magresa amb oligotròfia.

☰

Distribució de les pinedes i els alzinars:

• L'estrat és doble: a sota dels pins hi ha l'alzinar.
• Les pinedes tenen major extensió a les parts baixes, cultivades en d'altres temps.
• Al fondal hi ha pins alts i grossos, com correspon al superior potencial edàfic.
• Hi ha una verdor general molt intensa, delatora d'un creixement una mica excepcional, per l'abundància de pluges de primavera i estiu.
• Com que el creixement de l'any depèn del de l'anyada anterior -brots preformats-, sembla previsible, per a la següent temporada, una bona brotada de primavera.
• En teoria, seria aconsellable fer-ne tretes selectives, sobretot de pins, per a regenerar l'alzinar, però en aquest tipus de terreny possiblement no hi hagi viabilitat econòmica per a fer aquestes actuacions. Només fem aquesta nota per a posar en evidència que la nostra societat no està preparada per a la gestió dels boscos (2).

☰

Saltador de roca, insecte d'aspecte arcaic. Microcorifis. Família Machilidae (maquílids).

☰

Fragment de les claus de la "Guia dels insectes dels Països Catalans", de Juli Pujade i Victor Sarto, editada per Kapel.

☰

Colonització de les roques. Amb aquesta sèrie d'imatges hi hem volgut representar el procés de colonització de les codines a càrrec de plantes vasculars precursores com ara Heteropogon contortus i Sedum album.

Hi ha desplaçament lliure de còdols; els còdols barren el pas a d'altres de menys empenta i comença la reunió de rocs; la barrera fa possible la retenció de pedres i partícules menors, sobretot en llocs topogràficament adients, replanells i clotelles. Els sediments solts són estatge adient per a la germinació de les llavors dels crespinells. Les de l'albellatge contort són de mena ancoradissa -aresta cargolada- i poden germinar en un petit i simple greny o badiu.

☰

Diverses imatges d'aquest liquen de roques calcàries. Toninia sp. (T. sedifolia?).

☰

Aquest aladern de roca ens evoca la varietat prostrada que consignava Francesc Masclans, a la seva popular guia. Sembla que actualment hi ha tendència a portar els aladerns de roca de fulla menuda -diferents del de la imatge- al tàxon de Willkomm Rhamnus myrtifolia. 

☰

Líquens i molses fan un important paper a les roques, capturant humitat i partícules remogudes. Els clotets deixats pels còdols despresos, en forma d'embosta,  també són un nínxol molt propici per a retenir sediments i acollir llavors.

Al centre, Asplenium ruta-muraria L. A l'esquerra, Asplenium trichomanes L.

☰

Una petita balmeta ofereix oportú redós a molses i a algunes plantes vasculars. Al centre, les grans i corrugades fulles de Ramonda myconi (L.) Rchb. Als costats, les fulles llargues i pinnades d'Asplenium trichomanes L.

☰

Ramonda myconi (L.) Rchb. en flor, a mitjans d'octubre.

☰

☰

Notes

(1) Les andropogònies són una tribu de les gramínies.

(2) Sense entrar en qüestions de productivitat, hi ha una gran extensió de terreny forestal esglaonat, del Vallès al Bages, amb una accessibilitat molt precària, que és un veritable polvorí, en cas de foc de massa. De precedents desgraciats n'hi ha, com sabeu. Si això importa gaire a algú, ho desconeixem.

☰

Sabadell

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol