14 de gener del 2021

Estampes d'hivern del riu Ripoll

Les plantes poden estar ensonyades o ben adormides o fins i tot mostrar una nuditat mortuòria, però sempre ens donen alguns llucs sobre la seva manera de viure, sobretot quan, ultra les formes externes, les observem amb amistós interès.
Fenomenologia. I sempre en trobarem alguna que, també en aquestes dates hivernals, porti algunes flors o poncelles. Com sabeu, l'estudi dels canvis que experimenten les plantes al llarg de les estacions s'anomena fenologia (o fenomenologia).
Rubus ulmifolius Schott. Arbust latifoli semicaducifoli. Fulles trifoliolades les de les imatges. Folíols inferiors curtament peciolulats, pedats -lòbul gros a l'hemilimbe inferior- o no. 
Són rebrots de rizoma de tardor-hivern que deixen de sabar en condicions desfavorables.
Veronica beccabunga L. en estat vegetatiu, una mica cobert de gebre. Hidròfit.
Coronopus didymus (L.) Sm. Introduït. Estat vegetatiu i generatiu. Segons 'Flora Iberica' és planta anual -raramente bienal-; segons 'Flora dels PPCC' és un hemicriptòfit escapós biennal.
Veronica polita Fr. en flor. Estat vegetatiu i generatiu. Anual que pot florir gairebé tot l'any. Ruderal i oportunista, molt competent en terres remogudes. Torna a tenir força la tendència d'adscriure Veronica a la família dels plantatges.
Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. Anual de talla grossa i limbe ample. A la primera imatge, planta seca, morta, encara portadora, però, d'alguns fruits amb gèrmens ensonyats. Estat dispersiu.
A la segona imatge, la rapa de la panícula, sense les diàspores o dissemínuls. El raquis -eix dels raïms- té una forma característica, amb ales i tres cares, i fa un típic serpejar sinuós, força habitual en moltes gramínies.
Echinochloa és una panícia Paniceae que fa moltes espiguetes monocàrpiques -però amb flòsculs vestigials- que es desprenen juntament amb les bràctees o glumes.
A la imatge de baix, algunes espiguetes encara agafades al raquis. Són breument aristades o apiculades i laciniades, amb pèls corbats d'aspecte pectinat.
Consisteix en això l'estil de les anuals, granar abundosament i, tot sovint, lliurar passivament les llavors al terra. Però al terra hi ha corrues de traginers sense brida: les formigues.
Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl. en flor. Latiperennifoli en estat vegetatiu i generatiu! Extraordinari. No sabem si resulta més xocant mantenir tot l'any aquest frondós fullatge, exhibir un limbe tan gros i tan enterc o florir en ple hivern, d'octubre a l'abril, segons 'Flora Catalana'.
Salix atrocinerea Brot. Inici de l'antesi masculina -proteràndria. És una de les plantes que hem tractat més esplaiosament en aquest espai. Emergència a l'exterior de les sedes de les flors. Aviat hi haurà una explosió de pol·len que, d'acord amb l'exposat al capítol que ara enllaçarem, serà aliment preciós per als insectes que més endavant seran els pol·linitzadors, destacant especialment els borinots Bombus. La versatilitat en la reproducció és molt notable. Gènere molt apropiat per a desbravar la curiositat.
Alyssum maritimum L. També a aquesta crucífera li vam dedicar una petita monografia que podeu trobar  en aquest enllaç
Ara bé, si es tractés de destacar algunes plantes vigoroses, aquesta mereixeria ser-hi considerada. I un cop més hi ha llucs per a sospitar que les formigues també hi tenen alguna cosa a veure. Estat vegetatiu, generatiu i dispersiu! I cap lluc de voler descansar, tampoc a la setmana dels barbuts, tal com proclama, clarament, l'explícit nom sempreenflor.
Parc Industrial del riu Ripoll nord, a prop de ca l'Amat, a Sabadell. Observeu-hi, a la riba oposada, la verdor dels hidròfits (?). Riu amb un ròssec industrial -plantes ruderals i invasores- molt difícil de rectificar, que caldria esmenar amb plantacions arbòries periòdiques, com fa l'ADENC.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol