Avui mateix l'hem trobada i no és la primera vegada. Ja l'havíem vist, en manifestacions molt més severes, en una riera del Parc Agrari de Gallecs.
En aquest titular hi hem utilitzat intencionadament la forma del present, per tal de remarcar que la fil·loxera és un element més de les nostres bardisses. Dit en termes més propis de les ciències de l’agre, els sòls europeus són fil·loxèrics.
No volem multiplicar estolons d’una temàtica, la biologia de l’homòpter de la fil·loxera, que ens resulta del tot desconeguda. Tampoc no hi ha cap motiu per aprofundir la història d’aquesta plaga agrícola, molt ben coneguda i documentada. Sobre aquest punt, recomanem la consulta d'un article sobre les vinyes naturalitzades d'Emili Laguna, reportat i enllaçat més endavant.
 |
| Figura 1 |
Figura 1. Ceps ferals. Són molt comuns i estan molt estesos pels marges dels camps i les bardisses. Els ceps americans que es van importar per empeltar s’han estès a pleret per l’entorn agrícola, a partir de fragments de tiges o bé de rabassoles descolgades, tal com apunta Laguna. Vitis rupestris és la varietat de cep americà d'eixartar més estesa, en condició de planta agrícola naturalitzada. És una planta fàcilment distingible per la mida de la fulla, més aviat petita; làmina glabèrrima; l'amplitud de les dents ogivals; la forma general, més o menys reniforme; els mucrons obtusos de les dents; la dent central més allargada, juntament amb les centrals dels hemilimbes, també poc o molt sobresortints; i la manca de sinus basal. Comenta Laguna que aquestes plantes no solen fruitar, que corresponen a peus masculins. Pel que hem pogut observar, la brotada d'aquestes vinyes margeneres és força anterior a la de les varietats cultivades. Podeu trobar els brots d'aquesta vinya eixint de les rabasses de les cultivades, si el pagès no els ha eliminat encara. La fotografia és d'un barrancó proper al parc periurbà de la Salut (Sabadell). 9.8.2019.
Laguna ha estudiat a fons el tema de les varietats de vinya que trobem al medi natural i n'ha publicat diversos articles que destaquen, entre d'altres coses, per l'exhaustiva documentació, l'aportació d'un corpus de dades morfològiques precís i complet i l'elaboració d'unes claus dicotòmiques originals que permeten la navegació per aquest escullós complex taxonòmic.
Nosaltres ens limitarem a fer-ne un breu resum i, sobretot, a documentar-ne la forma foliar o galícola de la fil·loxera, que hem trobat avui en el marge d’una bardissa.
UN PUGÓ CECIDÒGEN
N’hem sentit a parlar tant, d’aquesta devastadora plaga agrícola, que poder veure’n el protagonista i les seves espectaculars alteracions, en els brots i fulles d’unes parres americanes assilvestrades, en el bosc d’una riera, va ser del tot sorprenent i inesperat.
Com sabeu, la fil·loxera la causa un petit àfid, un pugó entre verdenc i groguenc; o, més ben dit, fil·loxera Phylloxera és el nom mateix d’aquest pugó, nom avui ja considerat caduc, però que és el que consignà l’insigne cecidiòleg Antoni Vilarrúbia, en el seu clàssic treball ‘Les zoocecídies de les plantes de Catalunya’ (accessible en pdf), com podem veure en aquest retall:
LA FIL·LOXERA
El cicle reproductiu de la fil·loxera és complex. Pot ser d'interès la visita a l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana, que podeu veure en aquest enllaç. Ens limitem a recollir que uns pugons són cecidògens (o galícoles) i d’altres, els més temibles, són radicícoles, o sigui que viuen a les arrels. Els pugons radicícoles són els responsables de la mort dels ceps europeus, per destrucció del sistema d’arrels. Curiosament (de fet és molt singular), els ceps americans no són atacats a les arrels, sinó pels pugons galícoles que produeixen aquests cecidis que veiem a la fulla de la imatge. Els ceps americans són molt resistents. Els trobem amb caràcter subespontani a les vores de molts camps i camins, força abundants. Quan els ceps de les vinyes es mustiguen i s’esgoten, el peu americà d’eixartar se sol mantenir encara viu i fort i lluca abundosament de rabassa.
 |
| Figura 2 |
Figura 2. Cecidis foliars de la Fil·loxera Daktulosphaira vitifoliae afectant a Vitis sp. naturalitzat (possiblement Vitis riparia). Parc Agrari de Gallecs. 8.7.2018.
FIL·LOXERA GALÍCOLA
Les gales del pugó són bosselles boterudes eriçades de cerres clares, semblants a petits cactus, que es fan al revers de les fulles i a les vores, produint-ne el cargolament. En els brots nous i tendres les gales s’hi aglomeren tant que els cobreixen completament. A la figura 5 hi veiem una bossella seccionada curulla d’ouets allargats i de pugons, probablement femelles. Fa feredat, veure tanta fecunditat, i no és d’estranyar que aquest pugó hagi merescut l’espantós nom específic, ara ja caduc pel que fa a la nomenclatura, de vastatrix.
 |
| Figura 3 |
Figura 3. Una altra imatge de fulla atacada per la Fil·loxera. Observem-hi que la fulla té les dents llargues, agudes i una mica corbades. Tenien sinus basal (palier), no gaire profund. S'assemblen a Vitis riparia, una altra vinya americana d'empeltar que podem trobar infiltrada al medi natural. Impressiona veure com s'acarnissen els pugons en determinades fulles.
 |
| Figura 4 |
Figura 4. Retall de l'article "Sobre las Vitis naturalizadas en la Comunidad Valenciana", d' Emili Laguna.
 |
| Figura 5 |
Figura 5. Cecidi seccionat que permet veure-hi el caramull d'ouets de pugó i alguns adults. Les bosselles són elàstiques i una mica glutinoses.
 |
| Figura 6 |
Figura 6. Daktulosphaira en una fulla blegada de Vitis rupestris. Voltants de la Salut. 9.8.2019.
 |
| Figura 7 |
Figura 7. L'ostíol o porta de pas. A l'anvers de la fulla s'hi veuen els ostíols (Vilarrúbia utilitza el gènere femení per a aquest mot) dels boterets pilosos, envoltats d'un anell de pèls blancs. 8.7.2018.
 |
| Figura 8 |
Figura 8. Trasbalsos dels transvassaments. Vitis rupestris és un element important de la vegetació de marge i bardissa. D'Amèrica del Nord en vingué, incorporat en vinyes importades, l'homòpter devastador que trobà unes vinyes europees que no ofereixen resistència al nivell de les arrels. I d'Amèrica en vingué la radical esmena del mal, l'ús de rabasses americanes, com aquesta, que ofereixen resistència al pugó xuclador. Si hi pensem: arrabassar totes les vinyes i suplantar-les amb altres peus...
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
