I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment. ☰
Rhamnus sp. Les espines cervines són arbustos de branques rígides, ramificació oberta i fortes espines que, com en el cas de l'aranyoner, són branques de creixent abreujat, afuades i acabades en punta fina i molt dura.
Ara bé, des que el gènere es va revisar a fons, entre d'altres per S. Rivas Martínez, la determinació de les espines cervines pot resultar, en força casos, no gaire segura (1).
☰
Les fulles són oposades o gairebé -suboposades-, però no en totes les parts; en les inferiors poden ser disperses. El color de les tiges s'ha reconegut, o simplement empunyat, com un tret diferenciador de les espines cervines, però sovint veiem tiges de tons intermedis, entre els bruns, els verdencs, els ocracis i els grisos.
☰
El Llobregat queda amagat, una mica arraulit entre els grans espais de terra campa. Important nucli fabril en d'altres temps, el Pont de Cabrianes actualment és un petit veïnat, adscrit a Sant Fruitós.
☰
El Bages és una conca sedimentària que presenta, visibles fins i tot per al llec, capes de roques d'aparença i color variat. Destaquen els gresos, les calcàries i les margues. Les imatges, semblants a fangs empedreïts, suggereixen sedimentació en medi aquàtic.
☰
Aquests sediments presenten uns cops aspecte massiu; en d'altres taulejat, o irregularment clivellat, etc. Les diferents pulsions sedimentàries generen roques que varien força, en relació al seu comport en el medi atmosfèric.
☰
Un tern relligat: vinyes-pinedes-argiles. Pinedes secundàries o de substitució, amb conspicu rebrot dels elements de l'alzinar, en especial de Rhamnus alaternus.
Com ja hem dit en d'altres llocs, el paisatge vegetal del Bages duu l'empremta de l'extraordinari abast que va tenir-hi el cultiu de la vinya. Hi ha un clar paral·lelisme de la vinya amb el pi blanc; ho evidencia força, d'altra banda, l'excepcional difusió de les pinedes, en la comarca del Bages.
En aquest paral·lel caldria afegir-hi un element que completa un tern molt ben relligat: les argiles, de gran extensió, també, a la comarca.
☰
Un altre peu, de rebrot, d'espina cervina Rhamnus saxatilis o R. infectoria.
☰
Ram de carrasca que presenta dues mogudes de l'any, la primera afil·le o subafil·le. Vam veure aquest tema recentment: les mogudes de l'alzina. ☰
Espina cervina. Fulles tetràstiques, en 4 rengs, a la manera de les labiades, disposició que, s'assegura, és molt adient per a una òptima engaltada de la llum (2).
☰
Poàcies cespitoses, hemicriptòfits, labiades... La vegetació de les clarianes forestals és, en aquesta zona, d'una variabilitat apassionant; no hi busquem, aquí, els elements característics de les brolles calcícoles, que hi tenen una presència escampada o poc distintiva.
Són fenassars de Bothriochloa i Brachypodium, joncedes, amb lluqueta, escabiosa i orella de llebre, timonedes amb sajolida i botja d'escombres i tot un reguitzell de combinacions singulars que sovint hi assoleixen un complet recobriment del sòl, implantades en un terreny argilós, d'escassa permeabilitat.
☰
Al centre, florit, Salvia verbenaca L., tàxon linneà que presenta un notable grau de variabilitat en les formes, que ha suscitat força literatura, així com una extensa sinonímia associada.
☰
Salvia verbenaca L., exemplar de fulles caulinars força retallades, amb dues flors.
☰
La composició arbòria inclou les alzines de les dues races, roures submediterranis, pins mediterranis i pins submediterranis; diversitat afavorida per factors ambientals tals com ara el sòl argilós i un clima força sever, d'hiverns freds.
☰
Ramell autumnal de Q. ilex, de la segona moguda de l'any, encara desplegant-se.
☰
Ordi de renadiu en un any de sequera greu, on moltes plantes han tingut una lleu reviscolada tardoral. Eixit després de rostollar, aquest ordi de renadiu presumiblement serà colgat de nou, en la clàssica llaurada preparatòria (3).
☰
Rebollar d'alzines, tractament clàssic que ha marcat definitivament bona part dels alzinars de Catalunya, que van haver de comportar, durant llargs períodes de la industrialització, una gran demanadissa de combustible i fusta menuda, per a les drassanes, entre d'altres destinacions.
☰
El cereal de secà potser hauria de deixar de passar per ser un cultiu de baix cost, si tenim presents quines nefastes conseqüències no té (4), per al medi natural, en general, l'ús massiu d'herbicides molt agressius, tal com ho evidencia la mortal neteja d'aquests vorals.
☰
La masia de les Tàpies, agregat de diferents cossos, més o menys mantinguda i arranjada, però aparentment tancada.
☰
Us proposo, ara, un seguit d'imatges de la famosa roureda de les Tàpies. És un clap de roures aglaners, de minvada vitalitat, d'arbres que presumiblement devien fornir el pastiu d'hivern dels animals de la casa, essent, en l'actualitat, una bona font de llavors de roures, donat que, tenint capces tan grans, en donen moltes, de glans.
Els interessats en aquesta roureda trobareu informació interessant en els textos de Jordi Badia i d'altres col·laboradors de la pàgina web 'El medi natural del Bages'. Sotmesa, abans de la relativament recent restauració, a l'impacte del trànsit de cotxes, ara es troba exposada a l'impacte de la plaga actual de ciclistes que, massa sovint, circulen per viaranys estrets i espais oberts, llocs que, si més no si són vulnerables, com aquest -i que a més ja ha estat objecte d'inversions i treballs realitzats-, només haurien de ser transitables pels vianants.
☰
☰
Domini compartit. Sembla, per les observacions que s'hi poden fer, que tant els roures com les alzines tindrien un paper significatiu en aquesta àrea; els caients obacs i els sòls argilosos serien, presumiblement, més favorables per als primers.
I cal no oblidar que on hi havia aquesta combinació i s'hi feia l'aprofitament de l'alzina, es procurava arrabassar els roures, tinguts per menys valuosos si el que es volia era carbonar, o, contràriament, perquè els bons fustals de peu de llavor de roure eren molt festejats. Així doncs, sigui per bé o per mal, els roures sempre han rebut clatellades.
☰
La font de les Tàpies és una surgència calcària que deu nodrir-se del contacte d'una cobertora calcària permeable amb una capa argilosa saturada.
Situat el barranc al nord de la casa, el passejant aviat s'adona, quan s'hi encamina, tot fent baixada per un caminoi trencat, que canvia de substrat i entra en un terreny de típica roca calcària.
Les cadolles i les basses artificials s'aprofitaven com a rentadors; en el buc frescal hi ha, plantats, un clap de plàtans d'ombra, com era costum en d'altres temps.
☰
Algunes plantes llenyoses s'avenen d'allò més bé a arrelar en espais escanyats, petites esberles que no semblen, a la primeria, un estatge gaire adient. En expressió d'aquest temperament entaforadís hi tenim, a la foto, una sajolida i un boixet, ambdós de vocació calcòfila.
☰
És curiós que l'aigua adormida a la solera de roca acabi obrant aquestes cadolles que, com les de la imatge, tot creixent es fan coalescents. S'observa una manca o absència de còdols i fragments de roca.
☰
Vincetoxicum nigrum (L.) Moench. Aquesta asclepiadàcia no és gaire abundant. Arrelada en la roca amb tosca, a prop d'un clotell de precipitació de carbonat, al barranc de les Tàpies.
☰
És sabut que els sistemes sofisticats tenen efectes negatius. I en la família Asclepiadaceae s'ha arribat a un grau de notable complexitat floral.
En la família hi ha els curiosos mecanismes dels aparells ‘translator’.
Si agrupes els grans de pol·len en masses aglomerades, necessites una bona pega per a subjectar-les; però passa sovint que el que queda subjecte és el transportista -com en Araujia, de la mateixa família- i, senzillament, no convindria gaire, en principi, perjudicar al teu propi agent postal.
Corol·lari: si pots, millor evita les sofisticacions.
Una altra curiositat: les Ophrys també fan pol·linis, també tenen aquest color negrenc -atropurpuri- i el mateix vestit de pèls hirsuts! Quins misteris...
☰
Allà on l'aigua, per un temps, s'hi estatja i s'hi adorm, s'hi forma, a la solera, una capa de tosca que vista amb una lent és un agregat de partícules incrustades, irregulars.
☰
Vegeu-hi els vernissos del Japó, oportunistes avançats. Aquest és el llindar que hi ha damunt del nivell del gorg i safareig de les Tàpies. S'hi accedeix per un caminoi germà del de la font, però que arrenca una mica més amunt, del mateix camí de carro.
☰
Retornant a les Tàpies, pel costat llevantí, es troben unes bones alzines aglaneres.
☰
Al pati de la casa, un gat amb un ocell que sembla un novell, o una femella, de bitxac.
☰
Rebollar de carrasques, més competents que els roures si els sòls magregen i la llosa de pedra és propera a la superfície.
☰
La botana del temps. Badar ens permet ser al lloc de forma natural, sense la peremptorietat de l'indeturable deler d'anar passant, que sembla talment una forma més de consumir, d'aquesta patològica voracitat de l'esperit que tant ens tenalla.
☰
De la patologia en el creixement de Chondrilla juncea L. en vam parlar en aquest capítol: Màstic de caçaires. Val a dir, no obstant, que pot ser que prenguem per responsables als invertebrats cecidògens i en realitat ho siguin, més aviat, alguns microorganismes transmesos per ells. No sempre deu ser fàcil fer la destria: el carter et porta la carta; ell no l'ha escrita, però només ell fa possible que la rebis. ☰
A les clivelles de l'escorça dels grans roures hi trobem glans encastades; semblen talment obra d'algun ocell fustaire, possiblement del pica-soques, del gènere Sitta, ocell que se sent sovint, en zones de bosc.
☰
Clap de plàtans coronats, a la font de les Tàpies. Curiosament, els mateixos arbres han fet una selecció de tanys, visible en els que, de color fosc, han deixat de tenir vitalitat. Observeu que els tanys de corona tenen un tirat molt dreturer, ben diferent de les besses del ramar natural de l'arbre.
☰
Fenassar amb orella de llebre. Observeu-hi, al centre de la foto, una mata de Teucrium sp. fruitada.
Aquesta mateta haurà de ser motiu, en d'altres ocasions, d'observacions de detall, perquè és un gènere que presenta espècies de delimitació una mica complicada.
☰
Teucrium polium s.l. ha estat tractat, en uns casos, com tot un col·lectiu d'entitats infraespecífiques; en d'altres, però, per exemple a 'Flora Iberica', a aquestes entitats se les considera amb categoria d'espècie.
Segons Arnau Mercadé -vegeu la seva flora latecomarcal-, en aquest regió hi ha els límits llevantins de la dispersió de T. capitatum, tàxon que ell considera propi d'espais secs de la clota bagenca.
Així doncs, deixem per a una altra ocasió assajar d'aclarir si els límits dels dos tàxons són prou clars o bé hi ha exemplars de morfologia transicional.
☰
Thymus vulgaris L. exhibeix una plasticitat ecològica formidable; adaptada a terraprims i roques, també es fa en aquestes argiles, on arriba a bastir-hi, localment, claps o baixos matolls que es poden considerar timonedes.
☰
Capselles seminíferes i bulbils aeris de l'all Allium vineale L.
☰
Tot i l'hàbit escardalenc, l'orella de llebre Bupleurum rigidum L. destaca per l'abundor de peus i l'elevat i ramós esquelet fructífer. Planta típica de fenassars i joncedes, de tendència argil·lícola, en aquesta zona hi té un protagonisme força destacat.
☰
L'aspecte d'aquestes venes de pedra és com el del quars. Potser es tracta d'infiltracions difuses de sílice dissolta.
☰
Notes
(1) La mida de les fulles i el color de les branques suggereixen que podria tractar-se de R. infectoria L. Vegeu els comentaris que en fa Arnau Mercadé, al seu estudi latecomarcal de la flora del Moianès.
(2) Sobre aquest punt, observeu -per ex. en Lamiaceae- que en la disposició tetràstica els entrenusos no solen ser curts.
(3) Potser enguany molts grans no van germinar quan s'esperava que ho fessin i s'han mantingut latents fins que, ja a la tardor, el temps s'ha alleujat una mica; ignoro si del renadiu se'n fa cap ús, però bé sembla que podria aprofitar-se, com a pastiu fresc, per exemple.
(4) El veí de Facebook Jordi Roca em va fer notar l'ús d'herbicides en aquests marges o vorals, ben rostits.
☰
Sabadell
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol
