Aquesta camamilla inodora ja va ser reportada en aquest espai, però, integrada, aleshores, en un capítol genèric, d'una passejada pel sud del Moianès, aquell esment va quedar un xic esborradís i ara, en aquest nou capítol, volem donar-li una mica més de rellevància, donat que, a jutjar per les dades consultades, es tracta d'un tàxon de filiació geogràfica principalment muntanyenca (Pirineus s.l.), que fins ara no hauria estat consignat de cap punt del territori auso-segàrric (1), el territori de clotes i plataformes estructurals de l'extrem oriental de la depressió de l'Ebre.
☰
Tripleurospermum inodorum (L.) Sch. Bip.. Comarca del Moianès, plana del coll de Poses, prat nitròfil; poblament d'herbàcies arvenses, en un camp de raigràs; 695 m.; localment abundant; quadrícula DG22; 15.7.2023; det. et leg. Romà Rigol; nou per al territori auso-segàrric, sector oriental.
☰
Asteraceae; tribu Anthemideae (Anthemidinae); fa un botó de flors tubuloses, hermafrodites, en disposició molt serrada en el disc -flòsculs-, de color groc, i una corona de flors marginals -capítol radiat-, ligulades, exclusivament pistil·líferes, fèrtils, blanques.
☰
Evolució del receptacle acrescent. Quan les flors encara no s'han obert, o quan només comencen a fer-ho les més externes del capítol, el receptacle té una forma lleument convexa; aviat, però, i a mesura que l'antesi va afectant a les flors més cèntriques, el receptacle s'engrandeix, cap amunt, prenent, aleshores, una forma molt bombada, hemisfèrica, tal com diuen els autors de la FPC.
Noteu-hi, a les imatges, les diferents formes dels capítols, segons la fase de l'antesi, grossos i bombats quan és avançada -capítol central de la foto- i també en la fructificació, més petits i només convexos quan les flors encara són tancades -capítol de la dreta.
☰
Els aquenis o cípseles. Presenten un conjunt de caràcters força ben definits, per bé que, no obstant això, la bibliografia recull força variabilitat morfològica, que també aquí provarem de mostrar.
Presenten dorsiventralitat, la cara que mira a l'exterior del capítol -abaxial- és diferent de la que mira a l'interior -adaxial.
És trígon (2), té tres angles i tres costats, les cares intercostals: el costat abaxial és més o menys convex, una mica o bé clarament carenat, encara que hi manqui la costella; a les cares intercostals, la superfície és rugulada o muriculada, amb crestes fines, transversals, força denses, de tirat sinuós, com el front d'un onatge; les cares intercostals tenen color marró o d'avellana; en les vores hi ha dos caires o angles, que poden semblar ales si són molt tancats, de color blanc o blanquinós, cadascun coronat, dalt, per un lòbul o punta, integrat en la breu faixa, o coroneta, que culmina l'aqueni; el costat intern, o adaxial, l'esmitja una altra costella, central, de manera que aquesta cara presenta els tres cantells del fruit, els dos marginals i el central, i, entre aquests, dues cares intercostals, també marronoses, però, lògicament, molt més estretes que no la de la cara abaxial.
Corona l'aqueni una breu faixa, de mena escariosa, a manera de faldilló sinuós, atès que presenta, com si fos una carena de turons, quatre lòbuls, de perfil rebaixat, dos en els angles i els altres dos centrats.
Entre aquesta coroneta esquamosa, de natura possiblement sepalina, i la cara rugulada, hi ha, en el costat abaxial, dues glàndules o cavitats resiníferes, rodones, botides en grau divers, segons l'estat fenològic, del color de la mel o de la cera.
Aquestes glàndules sembla que mai no reben, si més no en les fonts consultades, la consideració de nectaris; es consideren sebàcies, oleíferes o resiníferes, però enlloc no hi hem trobat cap clarícia sobre la seva significació, de manera que deixem buit, però no pas de grat, aquest punt.
A la primeria ens va semblar que aquestes glàndules eren un caràcter del fruit, de l'aqueni; però les glàndules són encara més turgents, lluents i botides en les flors, quan l'ovari és bla i pàl·lid, de manera que no és pas gens clar, si es tracta més d'un atribut floral o d'un càrpic -del fruit-, o, potser, dels dos.
☰
Visió de la cara adaxial de l'aqueni. Tres angles clars, els marginals quasi alats, cares -zones intercostals- rugulades i un aspecte general escutiforme, pels lòbuls de la coroneta apical.
☰
Cara abaxial, amb la superfície més clarament rugulada i les dues glàndules de resina subapicals, en aparent procés de retracció o involució, si podem atribuir aquest significat, és clar, a la manca de turgència i lluentor.
☰
En aquests aquenis els angles o costelles no es veuen tan marcats, mentre que les glàndules, per contra, es veuen més grosses.
☰
Dos aquenis mostrant la cara externa o abaxial, en aquest cas només una mica convexa.
☰
Cara interna o adaxial de dos aquenis, amb escala mil·limètrica de referència.
☰
Fruits en una fase molt incipient, alguns pàl·lids encara, mostrant les glàndules subapicals, lluents i botides, suggeridores, més aviat, de que aquests òrgans podrien anar associats a les flors, més que no als fruits.
☰
Flor marginal, ligulada, unisexual, pistil·lífera, amb les dues branquetes estigmàtiques. La corol·la de les flors ligulades és tubulosa a la base i completament unilateral en la part superior, amb tres peces corol·lines concrescents -n'hi hauria altres dues d'anul·lades-, adoptant una forma de llengua -ligulada-, desplegada, sempre, en el costat abaxial -extern- del capítol, fent, el conjunt de lígules, una coroneta radiada -la pròpia de margarides i camamilles-, motiu que alguns autors qualifiquin aquests capítols de radiats.
☰
Aqueni d'una flor ligulada, exclusivament femenina, consemblant als dels flòsculs -o flors tubuloses del disc.
☰
En aquests aquenis gairebé no s'han desenvolupat les costelles; tenen un color força homogeni.
☰
Aquenis en posicions diverses. Cal comptar, no obstant, que tal vegada els fruitets podrien experimentar una ulterior maduresa i, amb això, un aspecte una mica diferent (3).
Aquestes costelles tan marcades evoquen les dels aquenis de Leucanthemum vulgare, que l'interessat pot veure en aquest capítol: 'Praderies de raigràs a Solallong'. Val a dir, a més, que aquestes margarides de flors grosses les vam veure en un ambient molt semblant, prats segadors de raigràs. Les costelles del fruit d'aquesta margarida contenen cèl·lules secretores de mucílags -mixògenes-; com que l'autor del gènere Tripleurospermum a 'Flora Iberica' diu, a propòsit del fruit, en la introducció genèrica, que de vegades duen pericarpi mixògen, constatar aquesta semblança potser sigui oportú.
☰
"...limb white, yellow or pink; tube sometimes hairy. Disc florets hermaphrodite; corolla 5-lobed, rarely 4-lobed (Nananthea), sometimes hairy (Xylanthemum); anthers with non-polarized endothecial tissue and a balusterform filament collar. Achenes obovoid to obconic, circular in cross-section, with 5–10(–15) ribs or dorsiventrally flattened with 2 lateral ribs and 3–10 ribs on each surface (Cota), sometimes triquetrous and with 3(–5) ribs (Tripleurospermum); apex with a corona or auricle, sometimes ecoronate and/or marginally rounded, sometimes (Xylanthemum) with 3–6 adaxial, elliptic scales shorter than achene body; pericarp with myxogenic cells, sometimes without (Tanacetum), usually without resin sac or ducts, in Tripleurospermum with (1 or)2(–5) abaxial-apical resin sacs. Embryo sac development tetrasporic. Base chromosome number x = 9."
En aquest fragment, d'un estudi publicat a 'Willdenowia', s'hi exposen alguns detalls de les plantes de la tribu Anthemidinae.
☰
Per tal de comprovar si els aquenis d'aquesta camamilla inodora, o llurs costelles, tenen aquestes cèl·lules mixogèniques, n'hem immers algunes en aigua, però aparentment no han desenvolupat cap aurèola mocallosa.
Com hem comentat altres cops, la capacitat dels mucílags per absorbir aigua podria tenir diverses significacions: retenen aigua per a l'embrió; fan que els fruits siguin apegalosos, permetent l'adhesió al terra, a animals -per exemple, per contacte amb els peus-, etc.; afavoririen la flotabilitat i la navegació, en processos de dispersió de fruits per l'aigua, etc.
☰
Visió de les cares abaxials dels aquenis, amb les glàndules -cavitats, bosses, etc.- resiníferes brillants, ben definides. Aquestes bosses de greixos les relacionaríem, de bell antuvi, amb la dispersió a càrrec de les formigues -mirmecocòria-, però la retracció que experimenten, en el fruit, sembla que no justificaria gaire aquest supòsit.
☰
Notes
(1) Vegeu, en relació a aquest punt, les referències corològiques o geogràfiques de Sáez y Aymerich, al seu checklist de les plantes vasculars de Catalunya, consultable en línia
(2) Trígon: de tres cantells o angles. Triquetre, mot de significació semblant, fa al·lusió, no obstant, no als angles, sinó a la figura triangular -de la secció.
(3) L'autor del gènere a 'Flora Iberica', per exemple, diu que les glàndules resiníferes són 'negrenques', observació que suggereix el que ja ha estat comentat, que els aquenis ben secs podrien presentar una fesomia diferent.
☰
Sabadell
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol Muxart
