Consigno, de forma breu i convencional, la presència d'un exemplar de Ranunculus sardous Crantz, recol·lectat en la vora d'un camp. La majoria de citacions d'aquest botó d'or corresponen al territori catalanídic, dels sectors nord i central. La seva presència caldria relacionar-la amb determinades condicions ambientals, pròpies d'un petit espai, marginal, de poc abast, amb forma de planell o de clotet.
Com sia que, posteriorment, en retornar al lloc, per tal de comprovar-ne in situ la seva presència, no es va poder retrobar, no seria aconsellable, en realitat, integrar aquest tàxon en la flora de la regió.
Excepció. En aquest espai hi són abundants, els botons d'or, juntament amb d'altres plantes de tendència higròfila (1), però corresponen a alguna de les races de Ranunculus bulbosus L., dels que tenen, si més no alguns dels observats, un rizoma breu i truncat; de manera que el peu de R. sardous no el vaig reconèixer o diferenciar in situ, sinó després, en examinar diverses mostres plegades.
Cal afegir-hi, a més, que aquesta mostra no era pas completa; només en van romandre, en el feix de plantes plegades, unes parts generatives, de fruits i flors. M'he atrevit a fer-ne la determinació a partir d'alguns detalls dels poliaquenis, però caldria considerar alguna reserva, en especial la relativa a la semblança de R. sardous i R. trilobus, tàxons propers que alguns autors (2) tracten de forma unitària, considerant el segon com a subordinat del primer.
Així doncs i considerant aquesta semblança, cal acceptar que les mostres podrien ser de qualsevol d'aquests dos tàxons; per a fer-ne la discriminació m'he valgut de les claus de 'Flora Iberica' i 'Flora Europaea', però així feta, en atenció, només, d'uns detalls florals, no es podria pas donar per del tot segura. En els dos casos hi hauria, no obstant, novetat corològica, a nivell de territori fisiogràfic.
☰
L'ambient correspon al marge d'un camp de raigràs que, mancat d'un desguàs directe de l'aigua de pluja i aombrat, durant bona part del dia, per una pineda, de tant en tant i per un temps es manté entollat, possibilitant, d'aquesta manera, la presència de plantes de tendència higròfila, que seran motiu, properament, d'un nou capítol dedicat a aquest espai.
☰
Ultra les forres del raigràs de sega, hi són abundants una raça de Ranunculus bulbosus, Plantago major, Polygonun aviculare, una raça del grup de Juncus bufonius, un munt d'altres plantes arvenses, etc. L'espai agermana plantes de dues afiliacions, la arvense i la higròfila.
☰
Ranunculus sardous Crantz. Comarca del Moianès, plana del coll de Poses; prat nitro-higròfil; poblament d'herbàcies arvenses i higròfiles, en un camp de raigràs; 695 m.; UTM DG22; 22.7.2023; det. et leg. Romà Rigol; nou per al territori auso-segàrric, sector oriental.
☰
Poliaqueni petit, globós, d'uns 5-7 mm.
☰
Les cares dels aquenis són verrucoso-tuberculades; estan pigades de petites eminències, en forma de muntanyola, però només en la part externa de les cares, fent-hi un anell, força regular.
Pel que fa al cantell o revora, l'aqueni és triplement carinat, fa tres filets o rivets, dos cinglant-ne les cares i un tercer, extern o marginal, resseguint-ne el perfil o carena. A la flora dels PC es qualifica a les núcules (3) de marginades.
☰
Receptacle fructífer pilós, un dels trets del tàxon o de la parella R. sardous/R. trilobus.
Observi's la disposició, a prop del marge i força regular, dels bonys verrucosos. Cal tenir en compte, en relació a aquest punt, que, segons la bibliografia, R. sardous pot tenir aquenis de les dues fesomies, amb bonys o llisos.
A 'Flora Europaea' hi podem llegir, en l'article dedicat a R. sardous:
"..., obtuse tubercles near the margin, ..."
De manera que aquest detall sembla que el faria atribuïble o referible, més aviat, a Ranunculus sardous (4).
☰
Encara que de mal veure, perquè s'empasta amb el pètal, s'hi endevina l'esquama nectarífera -peça independent, situada a la base del pètal, pròpia del grup-, en aquest cas relativament gran, de figura obovada-espatulada. Les venetes del pètal marquen el límit de la vora d'aquesta esquama rodonenca.
☰
Notes
(1) Properament faré, en un nou capítol, un repàs a la flora d'aquest lloc, força interessant.
(2) Tant a 'Flora Iberica' com a 'Flora Europaea' aquests tàxons hi són consignats amb valor específic.
(3) Els fructículs de Ranunculus són conceptuats com aquenis o núcules, segons el gust i criteri dels autors.
(4) Va ser en esguard del detall floral consignat a les claus de 'Flora Iberica' (vol 1, claus de la pàgina 282) que, inicialment, em vaig decidir per R. trilobus, però, com ja ha estat dit, la parcialitat del material observat no permet assegurar gaire cosa, pel que fa a la puntualització específica.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
