Capítol dedicat a alguns punts, sobretot detalls de l'aparell vegetatiu, d'una labiada de muntanya, pròpia de la regió irano-turaniana. La distribució de Dracocephalum és molt limitada. Només viu en algunes serres pirinenques, calcàries, però sobre aquest punt no aportem, per raons de discrecionalitat, més dades.
De manera que, per tal de poder sostenir un capítol amb alguna informació que pugui ser d'interès, ens limitem a algunes observacions sobre les fulles, que presenten, per cert, unes variacions interessants.
L'aspecte d'aquesta labiada és, si anem de passada i no ens hi fixem expressament, força semblant a d'altres mates d'espais oberts, per exemple el romaní o la sajolida. També té, com aquestes, les fulles molt estretes, linears i tibades, formes que, com diem, són tan habituals en moltes mates que, en el cas que no es trobi aquesta labiada en el període de la floració, pot passar fàcilment desapercebuda.
Les imatges són del 9 de juliol, moment en què aquestes mates estan en plena floració i, degut a això, són més trobadisses.
☰
Tipus de fulles. Se n'han observat quatre, però val a dir que, en les plantes observades, eren dues les formes predominants, mentre que les altres dues, sense ser excepcionals, eren escasses o clarament menys abundants.
Els quatre tipus són: enteres o simples (figura 1); pedades (figura 2); trisectes (figura 3); i pentasectes o pinnatisectes (figura 4).
Les fulletes pedades observades tenien el segment àfleb, sense nervi. La bibliografia reporta, també, fulles amb 7 segments.
Els tipus més comuns són la fulla entera i la trisecta. Aquests tipus, però, no es distribueixen per la planta de forma aleatòria, sinó que, ben al contrari, tenen posicions en part diferents, en part comunes.
Les fulles trisectes són dominants als nusos de les tiges principals i les que, essent de segon ordre, també tenen un cert desenvolupament; les fulles enteres, en canvi, són les habituals en les aixelles de les primeres i en les ramificacions secundàries, que són molt primetes i tenen un aire peculiarment flac, com mancat de tremp, respecte de les principals.
Com sia que és molt comú que les gemmes axil·lars no experimentin altra expressió que la de la primera parella de fulletes, amb la corresponent gèmmula, arraulida al seu entreforc, resulta que en molt nusos s'hi apleguen tres parelles de fulles: les fulles de la parella caulinar principal, normalment trisectes, i, a cadascuna de les seves aixelles, dues més, principalment enteres, simples.
Així concentrades, fent feixets en els nusos, unes fulles dividides i les altres simples, però totes força semblants, al capdavall, degut precisament a la profunda divisió pròpia de les primeres, cal una observació una mica atenta per a fer-ne l'oportuna diferenciació, que permeti separar o destriar la fulleta simple, per un costat, dels segments, molt semblants, de les dividides, per l'altre.
Els tres nusos foliosos donen feixos de fulletes o segments de fulletes arramadats, però divergents, que li donen, a la mata, un aspecte força característic.
Segments angulinervis. Les pinnes o segments, quan n'hi ha, són angulinervis: primer el nervi arrenca fent un angle, respecte del central, força tancat, i es dirigeix a la base del costat abaxial del segment central o, quan hi ha més de tres divisions, a la base del costat abaxial del segment contigu, el situat per sobre.
En aquest punt fa un angle i el nervi s'obre més, fins i tot fent una mica de curvatura, situant-se, més o menys, d'aquesta manera, al centre del limbe del segment.
☰
Fulles angulinèrvies. Imatge que il·lustra el tret que hem comentat. El forc dels nervis principal i secundari fa un angle tancat, agut; els nervis dels segments o pinnes són colzats, primer se situen entre el nervi principal i el tirat del segment; després giren i van perdent, més o menys progressivament, aquesta excentricitat inicial o basal.
Això té, naturalment, importància en la forma de la làmina, perquè, com es pot veure, en el conflent dels segments o pinnes la fulla té una forma de tascó, molt característica. Dit d'una altra manera, la base del costat abaxial de les pinnes o segments és subdecurrent. Aquest detall fa que la fulla no sigui ni perfectament pinnada ni tampoc palmada, sinó d'una forma intermèdia entre aquests dos tipus.
A la imatge s'hi veu un brotet, al costat inferior, portador de les típiques fulles de les ramificacions, simples i aparionades.
Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius. 9.7.2023.
☰
Tendència pedatiforme. També aquí es veu bé aquesta curiosa forma de la nervació: els nervis secundaris són, inicialment, a la base, molt excèntrics respecte del seu segment laminar.
Noteu-hi, en els nusos superiors, que les fulles són totes simples, enteres.
També segueixen el patró típic de les labiades: les fulles són aparionades i decussades - les de cada nus s'alineen en un pla que és transversal respecte del dels nusos contigus-.
Els nervis són força enfondits a l'anvers; i molt ressaltats o sobresortints al revers. La parella de cada nus s'implanta d'amunt d'un anell o brevíssima beina que revolta la tija, de manera que la base sembla abraçadora o amplexicaule. Les fulles són sèssils o subsèssils.
La tendència pedatiforme la veuríem en els segments angulinervis: els nervis dels segments semblen laterals respecte del trosset de nervi de la base, és a dir, semblen ramificacions unilaterals -pedades- del trosset basal, unit al nervi central.
Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius. 9.7.2023.
☰
A l'esquerra, brotet de fulles simples però properes, per la curtedat dels internodis; al centre, una parella de fulles trisectes; per damunt, bràctees pentasectes, de talla menor.
Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius. 9.7.2023.
☰
Indument heteròtric. La pilositat presenta força variacions. La planta és molt pilosa a la base i part inferior. Pèls abundants, flexuosos, embulladissos. Revers de la fulla molt pilós i anvers també, en les fulles dels nusos inferiors.
Més amunt la pilositat es redueix, però es mantenen molt pilosos els nusos i les bases de les fulles. A la tija els pèls llargs són més escampats, però hi ha rastelleres, sobretot al llarg dels eixos vasculars, de pelets curts, uncinats, retrorsos. Els cantells són escabriúsculs.
També ho són les fulles dels nivells mitjans i superiors, però aquestes dentetes foliars són antrorses, dirigides cap amunt, de tirat oposat, doncs, al de les dentetes caulinars.
Fulles curtament aristades -arestes d'1 mm-, ocasionalment toselles. Finament esquamoses o farinoses, amb petites partícules, rodonenques, blanquinoses, molt abundants a la part inferior. Superfície foliar brillant, finament rugulada, vesiculosa, oleífera.
☰
Hàbitat. Vessants força inclinats, molt rocallosos però aglevats, amb esbaldregalls consolidats, no gaire inestables, en el marc de boixedes clares o molt obertes. El marc general és de pinedes de muntanya (de P. sylvestris i P. uncinata).
Algunes plantes de l'entorn són Allium senescens subsp. montanum -sembla característic de l'estació-, Buxus sempervirens, Arrhenatherum elatius i Satureja montana, aquesta molt abundant.
☰
Flors grosses, de color blau violeta. L'activitat: desplaçament als Pirineus, per observar i examinar punts de la morfologia externa de Dracocephalum, labiada calcícola, saxícola i muntanyenca, de zones de clima continental o subcontinental, escassa a l'àmbit de la península de l'Ebre.
☰
Fulles linears o lanceolato-linears, breument aristades, rarament toselles, decussades, molt revolutes, de pubescents a escabriúscules, tibades, de vegades una mica corbades o subfalciformes.
☰
Els feixos de fulles heteromètriques i divergents -en part concentracions de brots no desenrotllats- són habituals en moltes labiades. A la meitat inferior, brotet secundari, de gruix molt inferior al de la tija principal.
☰
Les fulles simples, no dividides, són abundants, sovint majoritàries. És possible que en l'hàbit i la tendència a ramar hi tingui a veure el tipus d'estació, per exemple si el peu es troba en espai ben obert o si, per contra, es troba poc o molt aombrat, entre arbustos.
☰
Certament, l'evolució de la boixeda podria, si es fes molt espessa, cobrir els espais oberts, propis d'aquestes labiades. Això, però, només és especulatiu, perquè alguns vessants podrien, també, anar a tenir un major dinamisme, que fos advers a la boixeda. Les poblacions pirinenques han estat força estudiades; no sembla que hi hagi, sobre la seva possible evolució, un dictamen gaire definit, si bé sí que s'han pogut documentar anyades d'escassa fructificació.
☰
Dracocephalum austriacum L. Chamaephyta suffrutescentia. Chamaephyta, camèfit, literalment, planta arranada o propera al terra, en al·lusió, en aquest cas, a la situació de les gemmes de renovació pròpia dels camèfits, a un o dos pams per sobre del terra. La planta que és només llenyosa a la base es diu que és sufrutescent o sufruticosa (aquests mots es poden considerar equivalents). Labiatae (Lamiaceae). Distribució: regió irano-turaniana; latepòntic muntanyenc; alpino-latesarmàtic.
Fotografia d'un peu de flors pàl·lides, hipocromàtiques. 9.7.2023.
☰
Sabadell
Text i fotografies -quan no s'indica l'autoria: © Romà Rigol Muxart
.JPG)
