Presentació. El passat setembre vaig visitar l'espai anomenat Salats de Conill -no està clar que aquesta sigui una denominació autòctona-, als Plans de Sió. El teròfit Frankenia pulverulenta L. hi és molt abundant, però en aquest temps els peus estaven ressecs; fins i tot els fruits, molt ben ocults al dedins de l'embolcall calicinal, són de molt mal veure.
Les llavors, de poc més de 0,6 mm, porten un indument peculiar, que a la primeria, vistes amb la lupa de butxaca, amb prou feines s'endevina.
L'observació amb el microscopi revela la forma, força curiosa, d'aquest indument.
En aquest capítol veurem les llavors d'aquest teròfit.
En la imatge, tapís esborradís de Frankenia pulverulenta, herbetes seques que, això no obstant, porten, encara ben acotxats, estols de gèrmens de la descendència, petites capselles farcides de petites llavors, de testa molt finament papil·losa, preparades per a l'absorció de la humitat que les pot mantenir vives.
He recuperat aquest text, a tall d'introducció, del capítol dedicat als salats de Conill. Com seria aquesta testa molt finament papil·losa? Han calgut les observacions a la lupa esteroscòpica i al microscopi, per a poder desllorigar-ho i comprovar que, en realitat, no es tracta de papil·les.
Extremament furfuraci. És una herba arrebossada de granets, irregularment, pràcticament en totes les parts, també les capselles i les mateixes llavors!
Si llucar bé les llavors ja és prou difícil, per l'exigüitat de la talla, l'empolsat de sals encara ho dificulta i desfigura més. Aquest aspecte caspós -furfuraci- és degut a l'exsudació de sals, tret habitual en halòfits.
Talla. 0,6-0,9 mm de llarg.
Forma. De fus, més o menys el·lipsoïdal i afuada dels dos caps. Solcada en les dues cares. El solc, també de mal veure, presenta sovint dues vies.
Indument. Són esquàmules, tricomes aplanats, hialins, de gran tenuïtat, més abundants en els dos caps, que es despleguen més, aparentment, en la llavor hidratada.
Ecologia de l'indument. Naturalment, no hi ha certesa cabal sobre aquests aspectes, la funcionalitat o implicacions del patró -ornamentació- superficial de les llavors -les formes de les cèl·lules epidèrmiques, de la testa.
Ça com lla, hi ha, en general, unes implicacions bàsiques, que resumiria així:
- Llavors amb cèl·lules mixògenes -generadores de mucílags-, amb algunes qualitats conegudes, la fixesa o adhesió -per exemple al substrat-, la retenció d'humitat i la flotabilitat, relacionable amb la dispersió aquàtica.
- Tricomes emergents agafatosos, implicats en la zoocòria.
- Expansions alars, relacionades amb l'anemocòria.
- Tricomes emergents amb capil·lars hidròfils, implicats en la retenció d'humitat.
En el cas de la Frankenia, tot suggereix que es tracta de tricomes esquamulosos higroscòpics, que, versemblantment, podrien ajudar a mantenir una capa d'aigua al voltant de la llavor -i poder subvenir, d'aquesta manera, a les necessitats vitals de l'embrió.
Versemblantment, les càpsules s'obren -dehiscència- dins de l'embolcall calicinal i exteriorment, per tant, res no en revela la seva presència.
Podria tractar-se d'un cas més del fenomen, ja vist, en molts altres casos de càpsules dehiscents, de capsella oberta que dona una amollada gradual de les llavors, a mercè de factors tals com el vent, moviments, contactes, etc., si no és que la caiguda es produeix en darrer terme, quan els embolcalls acaben desintegrant-se.
Fotografia: Ⓒ César Pedrocchi Rius.
Fotografia: Ⓒ César Pedrocchi Rius.
Esquàmules cristal·lines. Tricomes esquamosos, hialins, higroscòpics.
Macrofotografies de 100 augments, fetes amb microscopi: Ⓒ César Pedrocchi Rius.
Text: Ⓒ Romà Rigol Muxart
