Ante las dudas que parece tener Pau sobre la Arenaria loscosii, cuenta Loscos que con la Exsiccata regaló al botánico Teixidor una Arenaria sp. nv., “él me consultó o más bien le invité con objeto de que me dedicase esa planta, así lo hizo, lo mismo que Costa con Delphinium loscosii y Tremols con Cressa loscosii: todo con objeto de dar en cara a Miguel Colmeiro a quien predige hace 30 años que, llegaría un día en que el escarabajo haría rodar por la peña los huevos del águila altanera: Colmeiro en efecto desde entonces me mira sino con respeto, con miedo. Es la causa agrupar amigos dejando bien aislado a Colmeiro. Bien hace V. en creer mentira lo de Arenaria loscosii”.
Fragment de l'article de J. M. de Jaime Lorén sobre la relació epistolar entre F. Loscos i C. Pau, que dona idea del caràcter d'aquests farmacèutics i destacats botànics de la flora ibèrica. El podeu consultar en el següent enllaç: Flora Montiberica 31: 14-35 (XII-2005)
☰
Fixem-nos què li diu l'eminent botànic aragonès a l'apotecari de Sogorb: "Bien hace V. en creer mentira lo de Arenaria loscosii".
No fa gaire dèiem que també en les ciències hi interfereixen qüestions personals de tota mena. En la botànica potser això es pot veure, sobretot, a l'hora d'aplicar la llibertat de posar nom a una espècie nova o tinguda per tal. Loscos reconeix, en aquesta carta a Carlos Pau, que havia invitat a alguns botànics a que li dediquessin determinades plantes, i això pel particular sentiment que tenia per Colmeiro, águila altanera de qui deia, en citació recollida en el mateix article de la revista de Gonzalo Mateo, amb ironia: se conoce que herboriza mucho desde su cuarto.
☰
Ambient de l'arenària de codina, en imatge presa en un pedregar del massís de Sant Llorenç. Aquest ambient l'hem pintat en altres capítols, per exemple en els tres que vam dedicar a l'erosió en el massís. El lector interessat pot trobar-ne dades en diverses etiquetes: Sant Llorenç, codina i erosió.
☰
Sembla que a casa nostra hi ha dos tàxons subordinats al Arenaria conimbricensis de Brotero, la subespècie de la nominal i la viridis, però Bolòs i Vigo van proposar transferir o subordinar el tàxon de Teixidor a la nominal, amb categoria de varietat: Arenaria conimbricensis Brot. var. loscosii (Teixidor) comb. nova = Arenaria loscosii Teixidor, "El Restaurador Farmaceutico", Barcelona, 31-V-1878., suggerint, d'aquesta manera, que el tàxon del territori català mereix aquesta distinció i correspon al Arenaria loscosii de Teixidor, tàxon de combinació d'escassa credibilitat, segons el mateix dedicatari.
De manera que el nom d'aquesta arenària de codina resulta així: Arenaria conimbricensis Brot. subsp. conimbricensis varietat loscosii (Teixidor) O. Bolòs & J. Vigo.
La planta que breument recollim avui creiem que correspon a aquest tàxon; considerar l'oportunitat o no de la varietat és cosa dels taxònoms. Segons els botànics catalans (Flora dels PPCC, vol 2, pàgina 642, nota al peu), la varietat de Loscos seria del llevant ibèric, mentre que la de la nominal seria de ponent.
☰
L'arenària de codina és una herba gràcil. La primesa o linealitat li donen un cert aire flotadís. L'arrel és feble. De fina arquitectura, l'herbeta s'esbranca força i ben a prop de la base, donant rames escamarlades, d'elevació semblant a la central, però amb branquetes d'ordre menor; primeta i laxa, fa una fila que sembla posar a prova els corpuscles sensibles de l'ull que controlen l'enfoc de la visió.
☰
Hi ha dos aspectes morfològics característics d'aquesta arenària: l'indument heteròtric i la dimòrfia sepalina, però són detalls que no veurem avui. És una planta amb abundants pèls glandulosos, patents, de llargària desigual, alguns força llarguets, tots amb gotelles rogenques i lluents. A més d'aquests pèls n'hi ha d'altres, presents sobretot a les fulles, petits, no gaire densos, antrorsos, de fila una mica unguiculada, de base ample, progressivament afuats.
Alguns sèpals tenen una àmplia vora membranosa o escariosa; són els sèpals interns o encavallats pels altres. Altres aspectes, per exemple forma i talla de les fulles, són molt menys característics i destriables.
☰
Oriol de Bolòs tenia, en els seus texts, una expressió tan singularment senzilla, precisa i clara, que produeix un gran efecte. L'arenària de codina és una planta característica d'una comunitat rupestre que l'olotí anomenà així: asociación de Arenaria conimbricensis Erodio-Arenarietum conimbricensis. Ell i son pare Antoni van ser-ne els descriptors, el 1950.
"La especial desagregación de las pudingas y conglomerados parece que dificulta la formación de suelos profundos sobre dichas rocas. En ellas las superfícies algo inclinadas aparecen con frecuencia desnudas de suelo y vegetación (codinas) o, a lo sumo, cubiertas por una delgada capa de tierra, de escasos centímetros de profundidad, que se aguanta gracias al poder de retención de líquenes y musgos xerófilos. (...)
En primavera la asociación se reconoce fácilmente porque en ella el suelo aparece constelado por millares y millares de florecitas blancas en forma de estrella de la gràcil Arenaria conimbricensis, diminuta especie anual erecta que es una de las principales plantaqs características de la asociación. Otras muchas plantitas anuales, varias especies perennes suculentas (Sedum) o bulbosas (Muscari, Dipcadi, etc.) y algunas matas completan la comunidad."
El paisaje vegetal barcelonés. Oriol de Bolòs. Universidad de Barcelona. 1962.
☰
Herba diplostèmona: corol·la pentapètala i androceu amb nombre doble d'estams, 10, cinc alternipètals i cinc epipètals.
Les imatges són del dissabte 24 d'abril. Són petites, d'un eixem o menys de llarg. En el lloc visitat comparteix espai, entre d'altres, amb la falguereta de fenc Cheilanthes acrostica.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
