Sant Julià d'Altura. Sabadell. 9.6.2019
Assagem de fer una passejada dominical per veure l'església de sant Julià, però la gran gernació concentrada i els camins terrers, poc aptes per a la cadira, ens decideix a fer-hi només una breu ullada. Això no obstant, aquesta breu ullada ha estat suficient per recollir dos temes que no deixen de tenir algun aspecte prou suggerent.
Abans, però, valdrà la pena destacar un fenomen social conspicu i interessant. Ens referim a les nombroses famílies que els diumenges i altres dies festius es congreguen en parcs de la riba del Ripoll habilitats per fer-hi menjars a la brasa -barbacoas-. Passen, d'aquesta manera, una folgada diada d'esbarjo a l'aire lliure i molt a prop de la ciutat.
 |
| Retalló de fasci-graminetum d' Stipa caudata. Aquesta estipa és, a bell ull, inconfusible. Fa forres de gran talla, amb les tiges esteses a tot el volt. És enorme la profusió de flors de les grans panícules, corbades cap avall. Hi ha un barrancó a l'esquerra. Aquesta estipa necessita sòls profunds, frescos o humits. Aquestes han prosperat damunt mateix de la mota del barranc. |
En altres temps, quan trobàvem alguna d'aquestes estipes, centràvem l'atenció en la planta mateixa; però ara ja hi anem veient algunes constants interessants. Ens referim a Stipa caudata -en endavant la consignarem, en pro de la uniformitat, amb aquest nom genèric, atès que és el recollit en el BDBC- i a Stipa papposa -el nom genèric rebutjat és, en aquest cas, Jarava-. Apareixen en llocs degradats i, especialment, indrets periurbans o suburbials molt freqüentats.
Però probablement el més interessant d'aquestes estipes, en constant, sinó galopant, procés de naturalització, sigui la corologia. Es troben sobretot al Vallès. Les hem trobat en gairebé tots els llocs dels encontorns que hem visitat breument: la riera de Caldes; erm de Castellar del Vallès; espai agrari de Gallecs; entorn del santuari de la Salut; Santiga i, avui mateix, Sant Julià d'Altura.
L'estipa amb cua, nom al·lusiu a l'eminència en forma de garronet que té al capdamunt la cariopsi, es fa en espais associats -bancs d'al·luvions- a la xarxa fluvial del sistema Congost-Mogent-Besòs. Pyke i Verloove van ser els primers en consignar algunes d'aquestes estipes i apuntaven una observació d'interès: potser han penetrat en aquest territori degut a la intensa activitat de la indústria del tèxtil, amb la importació de llana d'algun país d'Amèrica del sud.
Canicòria i rotacòria en plantes viàries
 |
| Flor hermafrodita -espigueta monofloral- d' Stipa caudata (=Amelichloa caudata), d'uns 4 mm de llarg. Lemma pubescent amb un lax puput al capdamunt, a la base de la columna, i també a l'entorn del cal·lus, la punxa inferior, fortament silicificada. Anteres atropurpúries, coronades amb una pestanyeta de pèls que no havíem vist abans. |
 |
| Fasci-graminetum d' Stipa papposa (=Jarava plumosa, nom rebutjat) en un erm a tocar de can Oliver, a la terrassa fluvial de Castellar del Vallès. Estipa molt més petita que l'anterior, d'aspecte molt gràcil. 13.4.2019. |
Són viàries les plantes que es fan en els vorals de vies de trànsit i camins. Com sia que trobem aquestes estipes, sempre, en espais molt freqüentats, va agafant cos una sospita que anem lentament peixant: que es difonguin, sobretot, amb el pas dels gossos (canicòria, perdoneu les llicències). En altres llocs ja hem apuntat que hi pot haver oviscòria -disseminació per xais- i no es pot descartar que no hi intervinguin, també, les rodes dels vehicles -rotacòria-, tal com ens va suggerir, en comunicació personal, Emili Laguna.
Fulles grosses vol dir, en general, gemmes grosses i rametes gruixudes. Recordem, per exemple, els grossos borrons de la noguera. En el centre de la imatge de dalt, connexió del ram de l'any -fusta nova- amb el de l'anyada passada -fusta vella. Com sia que les figues que duia, molt verdes encara, les duien les rames de l'any, concloem que es tracta d'una figuera unífera, d'un sol esplet. Les bacoreres en fan -les famoses figaflors o bacores- en la fusta de l'anyada passada, donat que s'han preformat abans de l'hivern i durant l'hivern es mantenen latents, en un estat deturat; després reprenen el creixement i són precoces. Les figaflor no són, doncs, figues primerenques, sinó alentides.
 |
| Les brotades de la figuera són espectaculars. |
Fulles grosses vol dir, en general, gemmes grosses i rametes gruixudes. Recordem, per exemple, els grossos borrons de la noguera. En el centre de la imatge de dalt, connexió del ram de l'any -fusta nova- amb el de l'anyada passada -fusta vella. Com sia que les figues que duia, molt verdes encara, les duien les rames de l'any, concloem que es tracta d'una figuera unífera, d'un sol esplet. Les bacoreres en fan -les famoses figaflors o bacores- en la fusta de l'anyada passada, donat que s'han preformat abans de l'hivern i durant l'hivern es mantenen latents, en un estat deturat; després reprenen el creixement i són precoces. Les figaflor no són, doncs, figues primerenques, sinó alentides.
