El Vilot és un tossal testimoni, amb capes d'argiles protegides per una capa superior de gresos -efecte de pilar cofat.
La vegetació és simple. Hi ha matoll sec de siscall Caroxylon vermiculatum (L.) Akhani & Roalson i espartars -Lygeum spartum L.- amb estipes.
Espigues extemporànies o postestivals. Ho he vist recentement, a la Catalunya central. Passat l'estiu o a finals d'aquesta temporada, la majoria de panolles de l'estipa capil·lada estan ja seques i en molts casos també completament desballestades.
Mes en algunes mates hi surten, aleshores, noves panolles, ben verdes, com si l'empenta de la represa vegetativa tardoral dongués, accidentalment?, una escadussa florada tardana, que, no obstant, fa tota la fila, no sabria dir per què, de ser estèril.
Naturalment, de les espigues de les estipes del Vilot només en restaven, a mitjan desembre, algunes glumes, però la panícula de la imatge es veia quasi completa!, amb glumes i lemmes -de fet les espigues, encara estaminades, fan la fila de ser xarbotes.
N'he fet la determinació amb aquests lemmes, els caràcters externs dels quals el lector pacient podrà veure'ls, si li vaga, en aquest capítol, precisament centrat en aquest tema.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
