Ruscus aculeatus L. Família Asparagaceae. Subfamília Ruscoideae. Alguns autors el consideren mereixedor de família a part: Ruscaceae. Faneròfit rizomatós, subarbustiu, amb fulletes membranoses, petites i temporeres. Estructura modular, amb eixos principal i secundaris que duen rames breus (braquiblasts), planes i foliiformes (cladodis), amb una espineta a l'extrem.
És característic dels alzinars i comunitats relacionades. De tendència esciòfil, també tolera els espais oberts.
☰
En el capítol d'avui hi veurem les flors del Galzeran Ruscus aculeatus. En fa de diversa mena i es distribueixen de manera també variable. Ens centrem en la morfologia externa o antologia descriptiva. L'antobiologia sembla singularment complexa; només en reportem alguna dada, presa d'un treball de camp consignat i enllaçat.
☰
El galzeran i les seves flors tenen tot un plec de característiques i una variabilitat molt interessants.
Sobretot perquè, ultra les variants morfològiques, les flors formen part de la sexualitat i la fenomenologia reproductiva. En el cas del galzeran la reproducció és una mica enigmàtica...Es parla obertament de reproducció fallida, amb taxes de fructificació molt baixes.
☰
Com hem exposat altres cops, entenem la flor com un procés. En aquest procés tendim de forma natural a fixar-nos en els extrems: la flor i el fruit. Passa com en la deriva cromàtica del tomàquet: transita del verd al vermell d'una manera enigmàtica. A l'entremig agafa un color que posa a prova el nostre lluc, alhora que els nostres mots.
D'aquesta manera, no podem evitar associar la flor marcida i fecundada amb la imperfecció, i, a més, imperfecció doble, de la flor pansida i del fruit incomplet. Segurament això forma part de l'essència del nostre estil de veure les coses, que funciona a la manera d'una auca o a còpia de fotogrames i de seqüències, unes triades i les altres omeses.
☰
El Galzeran Ruscus aculeatus L. és una planta que, com es diu ara, trenca esquemes. Fa flors unisexuals -diclines- però també d'hermafrodites -monoclines-, si bé es considera que en general aquestes solen ser funcionalment unisexuals o pseudohermafrodites, com, de fet, es pot deduir de la simple observació, ja que un dels dos òrgans sexuals sol veure's més o menys pansit.
☰
Pel que fa a la distribució el tema es complica i caldria fer observacions sistemàtiques de poblacions diverses per a fer-nos-en el càrrec que convindria. Hi ha peus masculins i peus femenins, distribució que correspon al terme botànic dioècia; peus amb flors masculines i flors pseudohermafrodites o hermafrodites, distribució que correspon al concepte d'andromonoècia; uns peus masculins i d'altres d'hermafrodites, distribució conceptuada com androdioècia...
En fi, potser és oportú recordar que a parer d'alguns autors aquest tàxon podria expressar actualment el trànsit entre l'hermafroditisme i la dioècia.
E. Martínez i G. Aronna van publicar un treball de camp (Revista de la Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 134, nº 3. 2000. Pàgs. 443-452.1) que els va permetre concloure que només un 3 per cent de les flors donaven fruit. A més, no van poder comprovar cap cas de fecundació per insectes, tot i que hi veien moltes mosques, a més de teranyines amb aranyes. A les càrregues de pol·len de les abelles tampoc no se n'ha trobat de flors de galzeran. Aquestes autores no descartaven, però amb moltes reserves, la possibilitat de transport del pol·len pel vent.
És clar que la impressió de fracàs biològic que podrien fer aquestes dades també s'ha de considerar amb reserves. És sabut que la multiplicació vegetativa és notable en aquesta espècie. Els jardiners saben que és una d'aquelles plantes que van brollant del terra sense que se sàpiga com ni com han vingut. Es parla de micropropagació de rizoma, però també de tija i cladodis.
☰
La flor. Els antofil·les de la flor de Ruscus són trímers, totes les peces formen grups de tres. El perigoni és biseriat. Hi ha tres tèpals externs, els més grossos; d'altres tres d'interns, més petits i més estrets; gineceu de tres carpels concrescents en un ovari globulós o en forma d'ampolla, de coll molt breu; androceu monadelf que abraça i envolupa enterament l'ovari, per concrescència de tres estams de cama tan eixamplada que el terme filament no resulta, en aquest cas, gens oportú.
A la imatge, flor aparentment hermafrodita, amb fila de ser funcionalment femenina. Hi veiem els tres tèpals externs (TE), en forma de llengua o d'el·lipse; els interns (TI); i la petita bola o globus al centre, amb els estams concrescents -monadelfs- que formen una capa a l'entorn de l'ovari, les anteres corrugades (A), de color pàl·lid, i l'estigma (E) al capdamunt, de color musc.
També hi veiem un pedicle floral sense flor, tret molt habitual. Les flors s'apleguen en raïmets o feixets, però el més habitual és que hi hagi o s'expressi una sola flor, o dues, per inflorescència.
☰
☰
Ovari vestit. Els estams -potser caldria dir estaminodis, perquè són esbossos incomplets d'estams- separats permeten veure l'ovari pàl·lid, amb l'estigma musc al capdamunt. Com que les anteres es veuen ben pansides, sembla que la flor és funcionalment femenina. La imatge permet veure la natura carnosa dels tèpals.
☰
Les flors masculines es reconeixen per les anteres de color de vori o blanquinós, coronant l'ovari vestit amb els estams, de color musc.
Les flors es fan a la cara inferior del cladodis o tiges foliiformes, aproximadament al terç inferior.
☰
Ruscus aculeatus es considera una romanalla de la flora tropical del terciari. És curiós que el grèvol Ilex aquifolium també pertanyi a aquest grup, perquè les dues plantes tenen algunes semblances: intensitat cromàtica; enravenada enterquesa; espinescència; separació de sexes o tendència a tenir-ne; fruit bacciforme vermell; notable perdurabilitat del fruit, d'aparent incorruptibilitat ...
☰
Període de floració i de les imatges de flors. Pot florir en qualsevol època de l'any. Probablement hi hagi més floració d'octubre a abril.
Aquesta imatge, com d'altres d'aquest recull, és del 6 de desembre d'enguany. També tenim imatges del febrer i de l'abril. L'amplitud de l'espectre de floració fa que puguem trobar al mateix temps flors i fruits.
☰
Les tres anteres conflueixen al centre de la flor; tenen les teques divergents i quan s'esquincen fan un dibuix característic, com de 'v' invertida.
☰
A la imatge hi veiem tres flors femenines de tèpals verdencs; algunes poncelles, emparades pels tèpals externs aplegats, fent una petita boleta, com un pèsol; i romanalles florals de flors fallides. De les 2-4 flors de cada feixet, prosperen fins a la plenitud 0, 1, 2...
☰
És molt destacable que, segons les autores del treball esmentat, hi hagi tan poca fecundació i tan escassa producció de fruits. En aquest estudi s'hi constata un major èxit reproductiu en plantes que disposaven d'una font de pol·len, o sigui de peus masculins o amb flors masculines, més propera.
Dioècia no reeixida? Tot plegat resulta força estrany. Per quin motiu el pol·len no hauria de resultar d'interès dels insectes? Si no hi ha nèctar ni tan sols perfum, què poden tenir les flors femenines que desperti l'interès dels insectes?
Tot plegat suggereix que en aquest mosaic potser hi falten peces. És una planta desfasada, que no troba en el marc actual els elements que van afaiçonar la seva biologia?
☰
☰
Veurem ara una galeria de flors femenines, totes amb l'estigma lluent, indicador de receptivitat. Es diu que l'exsudat estigmàtic és ric en calci i que aquest element és essencial per a la germinació del gra de pol·len. Observeu-hi les diferències en la forma i coloració dels tèpals. Els externs tiren cap avall -deflexes- i aparenten la forma d'un trípode escamarlat.
☰
☰
Clourem aquest capítol eminentment iconogràfic amb una flor especial, no implantada en un cladodi, sinó directament al nus que, si no hi hagués excepció, hauria donat la gemma que hauria originat el braquiblast foliiforme.
Vista així, sense l'emmarcament de la làmina del cladodi, qui diria que es tracta d'una flor de galzeran? Podria recordar la flor d'una orquídia.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
