El pont del riu Ripoll que hi ha a l'altura de can Garriga i del torrent de Colobrers, a Sabadell, ens permet fer unes observacions a pleret de la floració d'uns gatells que estenen les branques damunt mateix de la barana, just al nivell de l'esguard, com si es tractés d'una escena de cine.
▤
Resum. Si al gener vam veure una munió d'abelles i borinots fent recapte del pol·len dels aments masculins dels gatells, ara, a mitjan de febrer, s'ha produït una transferència força interessant: les abelles que festegen els aments, actualment amb les anteres pansides o caigudes i els filaments blegats, de color de llard ranciós, repassen minuciosament els petits nectaris que, situats al peu mateix de les flors, pigallen, relluents, la superfície pelosa de l'ament.
▤
Aquest gener vam veure la floració masculina del gatell, florida molt precoç que un mes més tard encara segueix, però amb un caràcter una mica diferent que mirarem d'il·lustrar en aquest capítol d'avui.
▤
Vistes les capces de lluny ja no tenen aquell color groc brillant propi dels arbres que es troben en el cop de la florida. Ara es veuen d'un to apagat, d'un ocraci molt esblaimat, un punt llardós.
▤
▤
▤
La caiguda de les anteres. Aquesta coloració una mica esbarrellada es deu a la caiguda de les anteres. Ara el color dominant és el dels filaments estaminals, perquè, efectivament, els aments o gatells ja no estan, majoritàriament, pigallats pels punts grocs de les anteres.
▤
Comença la foliació. La brotada dels primers brots foliífers coincideix amb la dels darrers aments. Poc a poc, però, els aments esgotats i secs aniran caient i cobriran bona part del terra on s'alça l'arbre, permetent, d'aquesta manera, que les fulles novelles engaltin la llum sense noses.
▤
Aments nectarífers. Val a dir que encara hi ha força borrons florífers per obrir-se, amb aquell vellut sedós tan bonic que empara les poncelles, i d'altres que es troben en ple procés de desplegament de les flors.
▤
▤
Són aments tardans o de darrera fornada, però aquests aments no són del tot equiparables als que majoritàriament coincideixen en el cop de la florida.
Magresa. Si ens fixem en els aments actuals hi veurem alguns detalls interessants: són, de mitjana, de talla més menuda i tenen un desplegament dels estams molt irregular. Sembla que hi ha aments que treuen els estams amb els filaments molt curts i en alguns casos només duen anteres ben fetes les flors dels nivells inferiors, mentre que la resta no duu, al seu lloc, sinó petits rebrecs secs. Fins i tot les anteres farcides tenen una magresa conspícua -semblant a la del pneumàtic poc inflat-, molt allunyada de la plenitud de les anteres que estan botides de pol·len.
Tampoc la rojor que veiem a la foto, possible protecció solar, no l'ha recordem en els aments precoços.
Peculiar floració tardana. Veiem aquí un desplegament de les flors anòmal. En la progressió normal, surten i es mustiguen abans les flors situades més amunt de l'ament i sovint les més inferiors no arriben a tenir un desenvolupament com el de les altres.
Resumint-ho, diríem que aquests aments tardans tenen poca empenta i una productivitat de pol·len aparentment força inferior a la dels aments més precoços.
▤
Canvi en el recapte. No hi ha encara aquell bullidor i aquella borinor febrosa de les abelles, típicament primaveral, però la relativa suavitat de les temperatures -per damunt dels 10/12 graus ja poden fer vols per col·lectar- fa possible que una part dels eixams mantingui força activitat. En aquest estat, amb la majoria de flors sense pol·len, els aments segueixen sent festejats per una bona colla d'abelles i també per algun borinot negre, cepat i lluent, que suposem deu ser un borinot fuster Xylocopa sp. Si al cop de la florida l'aliment recaptat era el pol·len, d'elevada qualitat proteïnica, ideal per a nodrir les reines i la seva descendència, ara recullen el nèctar de les flors, per a processar-lo i fer-ne mel, suposem.
▤
Recapte molt metòdic. Hem observat a pleret el comport d'algunes d'aquestes abelles, molt aqueferades i indiferents al nostre esguard, i hem vist que repassaven minuciosament les bases de les flors de cada ament visitat, de manera que sembla prou clar que es dediquen a prendre gotes de nèctar dels nectaris que, tal com vam veure, també, en un altre capítol, dedicat genèricament a les flors dels salzes, es troben al peu mateix de cada flor.
Tampoc la rojor que veiem a la foto, possible protecció solar, no l'ha recordem en els aments precoços.
Resumint-ho, diríem que aquests aments tardans tenen poca empenta i una productivitat de pol·len aparentment força inferior a la dels aments més precoços.
▤
▤
En la col·lecta del nèctar les abelles s'apliquen a l'ament i s'hi mouen poc a poc, xuclant nèctar de moltes flors abans no passen a un altre ament i totalment indiferents a la proximitat, d'uns pocs centímetres, de la lent de la càmera.
▤
Mentre que en aquest salze les abelles hi recullen nèctar, en d'altres salzes de la zona, per exemple en la sarga Salix eleagnos Scop., en recullen el pol·len.
Qüestió delicada. En les entrades anteriors dedicades a aquest tema, ja enllaçades més amunt, hi vam veure que també hi ha la possibilitat que es produeixi difussió del pol·len amb el vent -anemogàmia o anemofília secundària-. La lleugeresa dels granets es pot comprovar tustant una mica un ament. S'aconsegueix així provocar l'eixida d'unes asperges de pol·len, però, en qualsevol cas, no s'acosten gens a la qualitat finament vaporosa dels núvols de pol·len dels pins o ginebres, per exemple.
És una delícia veure com les abelles xuclen, un a un, els minúsculs nectaris d'aquestes flors. Llegim, en el volum de Wendy Zomlefer, en una frase un punt enigmàtica, que "en realidad, la aparente simplicidad de las flores (de les salicàcies) se debe a una extraordinaria reducción (Fisher, 1928)."
Entomogàmia. Per tot plegat concloem que els salzes i les seves flors pol·liníferes i nectaríferes estan estretament vinculats als insectes pol·linitzadors. La vella inclusió dels salzes en el grup de les amentiferae (=amentiflores), categoria artificial de fruticoses de flors menudes arramadades en gatells, es considera actualment un artifici sense fonament taxonòmic.
Generalitat i excepcions. Però la casuística de la transferència o difussió del pol·len deu ser, possiblement, molt més complexa del que podem suposar. Tenim, per exemple el cas de l'avellaner, una amentiflora versàtil, anemògama, clàssica. Garanteix això que les seves flors mai no siguin festejades per cap insecte?
Precisament hem llegit que a l'hivern, si la temperatura no baixa dels 10 graus, els aments pol·linífers de l'avellaner poden ser visitats per algunes de les abelles més espavilades, mentre que la majoria de ses companyes es dediquen, segons diuen, a la neteja i la preparació de la condícia indispensable per a poder oferir, qual el sol ja tingui prou virtut, l'oportuna acollença a la nova fornada de jovençanes.
▤
Sabadell
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol
▤
Qüestió delicada. En les entrades anteriors dedicades a aquest tema, ja enllaçades més amunt, hi vam veure que també hi ha la possibilitat que es produeixi difussió del pol·len amb el vent -anemogàmia o anemofília secundària-. La lleugeresa dels granets es pot comprovar tustant una mica un ament. S'aconsegueix així provocar l'eixida d'unes asperges de pol·len, però, en qualsevol cas, no s'acosten gens a la qualitat finament vaporosa dels núvols de pol·len dels pins o ginebres, per exemple.
Precisament hem llegit que a l'hivern, si la temperatura no baixa dels 10 graus, els aments pol·linífers de l'avellaner poden ser visitats per algunes de les abelles més espavilades, mentre que la majoria de ses companyes es dediquen, segons diuen, a la neteja i la preparació de la condícia indispensable per a poder oferir, qual el sol ja tingui prou virtut, l'oportuna acollença a la nova fornada de jovençanes.
▤
Sabadell
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol
