9 d’agost de 2019

Flors de salzes

Els salzes ofereixen al naturalista i a l'afeccionat a la fitologia tot un ventall de temes per esplaiar a cor què vols les observacions: la forma, conformació i color dels branquillons, dels borrons i les seves escates -catafil·les-, de les estípules, del fullatge i de l'indument que el vesteix, la forma de les flors i els bonics aplecs dels grups florals, semblants a una espiga, més tard les capselles badadisses i les menudes llavoretes, abillades amb plomallons d'una encisera tenuïtat...


També perquè, tant si ens plau com si ens desplau, és d'allò més fàcil trobar exemplars amb caràcters que no encaixen a la perfecció amb les descripcions de les espècies. Variabilitat i polimòrfia en bona part deguda a la tendència dels salzes a hibridar-se i que podria ser un bon esperonament a la curiositat, si poguéssim tenir l'esperit prou propens a acollir sense condicions el que la natura ens ofereix i no tant donat a esperar la trontolladissa confirmació d'allò que esperem veure. 


Els salzes són caducifolis, viuen en estacions o àrees geogràfiques que ofereixen en el període vegetatiu unes condicions hídriques més o menys estables, sense els dèficits que solen afectar als espais separats de les valls i a la regió mediterrània en general.
Les fulles dels salzes són simples. Del nervi mitjà se'n deriven tot de nervis menors que es van fent fins, com un delicat esborrany. Quasi tot en el salzes sembla orientat a l'exploració de la finesa: làmines poc gruixudes, fines venetes vasculars, estípules esfulladisses, pecíols poc engruixits, branquillons de llargs internodis, tot sovint elàstics i flexibles, fulles de làmina poc eixamplada...el que és petit s'ordena millor en l'espai (1), produeix una gran superfície fotosintètica a la capça, és menys comprometedor en cas de lesions i pèrdues i és més fàcil de reposar, en les periòdiques represes vegetatives, regularment puntualitzades per l'augment de la virtut dels raigs solars i les hores de llum. Són els beneficis que permet la disposició d'una bona refrigeració i un subministre d'aigua gairebé garantit. Els salzes han afermat un vell amistançament amb l'aigua i l'aire. En solem dir adaptació.


Aquesta primavera hem dedicat una mica d'atenció a les flors dels salzes. Hem assajat de pintar-ne amb paraules les flors i els aments i hem comprovat que les plantes que es fecunden amb la concurrència dels insectes no sempre fan flors proveïdes de vistoses draperies florals. Nosaltres sí, com els ocells, som essencialment retinians -el nervi òptic és la nostra fornal de la informació-, però els insectes posseeixen aparells perceptius que nosaltres, la majoria, desconeixem. En aquest foc d'interessos creuats nosaltres som uns admiradors que, en certa manera captius de la mateixa admiració, creiem que ens podem trobar fora de l'escenari de la vida, on neixen i creixen les plantes i els animals. Però no, nosaltres som com els salzes i els borinots, una petita brossa de fil en l'embarrat d'una història tan vella que, per molta distància que agafem, no aconseguim de veure més que fragmentàriament.



Els salzes expressen meravellosament la dolça blanesa de la primavera. Les flors dels salzes exploten la fecunditat de la petitesa i l'exigüitat i mantenen, assolida la fecundació, una aliança poderosa amb l'aire. Si voleu veure aquest recull dedicat a les flors dels salzes, el trobareu en aquest enllaç, en format de pdf. Confiem que sigui prou passador.

(1) Aquesta observació és un manlleu d' E. J. H. Corner. El botànic anglès tenia una notable capacitat per explicar, de forma molt personal i suggerent, la història de la vida de les plantes. El volum 'La vida de las plantas', de la 'Historia Natural Destino', és un fantàstic passeig per la història de les plantes, ple a caramull d'idees molt suggerents, amb el particular valor de l'originalitat més personal. El podríeu trobar, a preus irrisoris, en el mercat del llibre usat.

Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol