17 de gener de 2020

Salix atrocinerea Brot.: antesi masculina

Portem avui imatges de flors masculines del Gatell Salix atrocinerea Brot. És un tema força vistent que convida a fer-ne una exposició succinta.
Tipus d'inflorescència: amentiforme. Un ament és una inflorescència concentrada, més o menys cilíndrica, espiciforme o vermiforme, amb flors simples, densament arramadades a tot el volt d'una barrusca que resta oculta.
Borró floral. Consta, en aquesta espècie, d'un únic catafil·le; és gruixut, rebotit, d'extrem afuat, fusiforme, de color de closca d'ametlla (1), lluent, enterc i cartaci a la maturitat. Aplicat a la tija, s'obre per aquest costat. El pinzell sedós emergeix, doncs, entre la tija i l'escut del borró.
Les sedes. L'ament és al principi una espiga de sedes fines, d'admirable lluentor i tenuïtat, de tonalitats grisenques o rosades. Perfectament pentinades quan es despleguen, aviat s'embullen i queden depassades pels estams. Les sedes formen part de les bractèoles.
Les flors. Són nues -aclamídies-. Consten de dos estams amb els filaments de color crema, una mica coherents a la base, i les anteres grogues; una esquama o bractèola membranosa, amb la meitat superior a la primeria vermella o vinosa, atropurpurina a la maduresa; i un nectari truncat, digitiforme, de color verd, brillant.
Precocitat. Les flors surten aviat, a principis d'any, abans del desplegament dels borrons vegetatius, els portadors de ramells de fulles, però més tard acaben coexistint les fulles noves amb les flors.
Dioècia i proteràndria. Els salzes són unisexuals, uns peus són masculines i altres femenins (dioics). Els aments de flors masculines surten abans que els femenins.
Pol·linització: Entomògama i anemògama secundària. Sobre aquest punt, us remetem al nostre capítol 'Flors de salzes'.
Observeu-hi la diferència en els borrons. El de dalt és del ramell de la propera temporada. La maduració dels borrons vegetatius és paral·lela, doncs, a la dels aments masculins. Quan aquells es desvetllen, aquests ja es mustiguen. La desclosa dels borrons i l'emergència dels pinzells de sedes fan un gran efecte estètic. Les sedes fan la funció de protegir les flors dels meteors, abans del desplegament. Els rams de borrons florífers tenen una gran estima en el camp de la planta ornamental. 12.1.2020.
Emergència dels estams per damunt de les sedes de les bractèoles. 

Sorpresa. L'hem tinguda observant alguns d'aquests borrons i aments. En uns hi hem vist les anteres, arraulides entre les bractèoles i les sedes, ben botides, de color groc viu. Però altres, de fet la majoria, són buits, no duen rastre d'estams; només els nectaris i les esquames filoses.
D'això en podem deduïr que hi ha força aments sense estams, però amb nectaris. Aquest punt suggereix alguna consideració.
Feble fertilitat. Sembla que la literatura recull una baixa taxa de viabilitat en els fruits dels salzes. Les llavors són molt menudes i es malmeten fàcilment. En canvi, tenen en general una gran vigoria vegetativa, una notable capacitat d'arrelada i, també, facilitat per a multiplicar-se a partir d'esqueixos i fragments que es mobilitzen amb l'aigua.
Demanadissa desfermada. La segona observació a fer es relaciona amb els pol·linitzadors. Les flors dels salzes de floració hivernal són molt festejades pels insectes. Sembla natural que alguns aments no facin flors i, en canvi, mantinguin les glàndules nectaríferes, per a satisfer la fretura d'aliment.

Observeu-hi les petites cicatrius, a la base dels borrons, en forma d'arc, de les fulles de l'anyada passada, en procés de retraïment. Ens indiquen que les bases dels pecíols són força planes i una mica corbades. 12.1.2020.

Amentiflores. Les plantes que tenen les flors en aments s'anomenen amentiflores. Ho són els salzes i pollancres, de la família de les salicàcies; l'avellaner, el bedoll i el vern, de les betulàcies; els roures, les alzines, el faig i el castanyer, de les cupul·líferes o fagàcies. Molts d'aquests arbres fan aments masculins pengívols -versàtils-, però en els salzes hi ha els dos tipus, uns que els tenen sèssils i d'altres pènduls. Naturalment, això està relacionat amb el sistema de pol·linització. Els aments versàtils són una adaptació a l'anemofília (=anemogàmia).
El nom. Salix atrocinerea Brot. consta, a la flora dels PPCC, amb el nom d'arrel linneana Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreigth. Mantenir els noms subordinats als tàxons linneans és una tendència força arrelada en els botànics catalans. 
La plurinímia té els seus fonaments taxonòmics. El resum fet a 'Flora Iberica', a peu d'article, aporta interessants clarícies sobre aquest punt:
Font: ©️ Castroviejo, S (coord.gen.) 1986-2012. Flora Iberica 1-8, 10-15, 17-18, 21. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid

Ament de flors masculines ja plenament desplegat. En badar-se el borró (=gemma), els estams estan inclosos al dedins de les esquames sedoses. Les anteres llavors són de color groc intens. A mesura que l'ament creix també ho fan els filaments i, exposades a l'aire, les sedes es retreuen una mica, perden la dreturança  i s'embullen. Es fan visibles els punts foscos de les bractèoles purpurines, que actuen com a guies de nèctar. Finalment, les anteres rebenten i empal·lideixen. Resten buides i rebregades a l'ament. Lògicament, l'esquinçada de l'antera es veu estimulada per les maniobres dels visitants. 12.1.2020.

Detall de l'interior de l'ament que revela uns nectaris, un cop s'han separat estams i sedes. Destaquen força les taques fosques de les bractèoles. Com  hem dit abans, la flor és extremament simple: dos estams, un nectari i una esquama pilosa. Res més.

Aments masculins i brotada foliosa. 1.4.2019.
Nota 1. Aquests borrons florífers són de formació molt llarga. Surten a l'aixella de les fulles de la temporada passada i llavors són de color groc. Amb el pas del temps es van torrant i finalment passen, del color d'aram actual, al color de l'avellana.

Sabadell
textos i fotografies: ©️ Romà Rigol