26 de març del 2020

Resum d'antobiologia de Salix atrocinerea Brot.

En el capítol anterior vam assajar de fer un balanç sobre la fenomenologia floral d'uns salzes observats aquest hivern i el passat 2019. 
En el capítol d'avui ens proposem fer un resum de la fenomenologia floral en Salix atrocinerea Brot., amanit amb noves imatges, d'un gatell femení festejat per les abelles. 
És un assaig de síntesi que fem amb la intenció de constatar els principals factors que hi concorren i donar idea, així, de la notable complexitat del fenomen global, floració, pol·linització, fecundació i fructificació.
Volem que el resum sigui una revisió del fet a l'entrada anterior; però ara ens centrarem en el gatell, passarem el podall per algunes conjectures i aportarem dades temporals.

GALERIA D'IMATGES
Les dades. Les fotografies són de la ribera del riu Ripoll. S'han pres a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, 180 m, estació primera (Sabadell, El Vallès Occidental) i del veïnat de Les Arenes, 360 m, estació segona (Castellar del Vallès, El Vallès Occidental).
Totes les imatges duen la data. 

Fig. 1: 16.1.2020
FLORACIÓ HIVERNAL
Figura 1. Els primers arbres en florir són masculins. A mitjan gener es produeix l'eclosió dels gatells -aments- sedosos, mentre que molts borrons es mantenen encara tancats i els més avançats, en canvi, ja estenen i despleguen els estams.

Fig. 2: 16.2.2020
MADURACIÓ DE LA FLORACIÓ MASCULINA
Figura 2. Es manté la floració però amb un caràcter diferent. La majoria de flors han empal·lidit, perquè les anteres s'han marcit.
Mentrestant, surten nous aments i fins i tot encara s'obren alguns borrons tardívols.

Fig. 3: 16.2.2020
DECANDIMENT DELS ESTAMS
Figura 3. Els estams de la majoria d'aments s'han marcit. No tenen la plenitud ni la intensa coloració groga del gener (no ho vam recollir en fotografies). A més, els estams dels aments del febrer no semblen tenir gaire empenta i fins i tot n'hi ha que no acaben de desplegar-los.

Figures 4 i 5: 13.2.2020
FASE NECTARÍFERA
Figures 4 i 5. Moltes abelles recapten el nèctar dels aments d'estams mustigats o tardívols. Ho fan de forma molt aplicada i metòdica. Els aments podrien qualificar-se, en aquest estat, de nectarífers.

Fig. 6: 16.2.2020
COL·LECTA DE NÈCTAR
Figura 6. Abella xuclant el nèctar. No duu pol·len carregat a les corbícules -els cistellets de les potes-, però en porta, en abundant polsim, al pèl de tot el cos. Vector potencial de pol·linització.

Fig. 7. 13.2.2020
ELS PRIMERS RAMELLS FOLIOSOS
Figura 7. L'eixida de les primeres fulles novelles es produeix quan a la capça hi ha encara abundor d'aments, principalment del tipus marcit o tardívol, molts d'aquests darrers de creixent anòmal, més o menys incomplets, essencialment nectarífers.

Figures 7, 8 i 9: 17.2.2020
FLORACIÓ FEMENINA
Figures 8, 9 i 10. El gatell femení de les imatges es troba al cop de la florida, quan els mascles ja van de baixa. Hi ha força abelles fosques -negres- que festegen els nectaris de les flors. Les que prèviament hagin visitat gatells mascles aniran empolsades de pol·len i podran pol·linitzar les flors femenines.

Fig. 11: 17.2.2020
ELS PRIMERS BROTS VEGETATIUS EN PEU FEMENÍ
Figura 11. Els gatells femenins es troben receptius i ja surten els primers brots foliosos.

Fig. 12: 1.4.2019
EL CICLE A LA SEGONA ESTACIÓ
Figura 12. A l'estació natural de les Arenes, tot va més tard. La floració masculina va de baixa, hi ha aments tardívols i els primers llucs foliosos.

Fig. 13: 1.4.2019
GRAN BORINOR
Figura 13. Hi ha una gran borinor i una activitat febrosa d'abelles, borinots i borinots negres de la fusta, justament quan els gatells ja es veuen pansits, traspostats. És la fase nectarífera en la segona estació.

Fig. 14: 1.4.2019
DECANDIMENT FLORAL
Figura 14. Tot hi haver, encara, molts gatells en capça, també n'hi ha molts al terra, exhaurits.

Fig. 15: 1.4.2019
FRUCTIFICACIÓ
Figura 15. Mentre que en alguns peus mascles encara hi ha una gran bonior d'himenòpters, alguns gatells femelles ja han completat el cicle: floració, pol·linització, fecundació i fructificació.
RESUM D'ANTOBIOLOGIA
  • Salix atrocinera  Brot. és precoç, floreix a l'hivern i les femelles tarden poc o molt poc en fruitar.
  • Els peus masculins són els més primerencs. Tan bon punt es despleguen els estams, les anteres estan llestes per a esquinçar-se -dehiscència. Aquests gatells són promptament festejats per les abelles, quan s'assoleix el llindar tèrmic que els permet volar (inferior en els borinots).
  • En exemplars masculins de Salix alba i Salix elaeagnos, florits de feia poc, hi hem vist abelles amb les tíbies carregades de pol·len. No ho hem pogut veure, per ara, en Salix atrocinerea, però sospitem que la primera floració és principalment pol·linífera. No hi ha encara flors femenines i el pol·len, ric en greixos, proteïnes, etc., és recollit per les abelles per al manteniment hivernal de les colònies.
  • La floració masculina es manté però canvia de caràcter poc a poc. Els estams es mustiguen aviat. Van apareixent nous aments però mostren diferències respecte dels primerencs. En general, els estams d'aquests aments de noves fornades es mustiguen molt promptament. Hi ha molts aments de creixent anòmal, que no completen el desplegament de totes les flors. En alguns casos floreixen només les del tram inferior; en d'altres només les superiors. Anomenem tardívols -tardans- a aquests aments. 
  • En aquesta fase avançada, d'aments madurs, pansits i tardívols, que anomenem nectarífera, les abelles no recullen el pol·len, sinó el nèctar. Ho fan amb una tal aplicació que permet l'acostament de la lent de la càmera a tan sols uns pocs centímetres, detall que podria indicar una freturança especial.
  • La fase de maduració general i pansiment dels aments mascles, coincideix amb el perfeccionament de les flors femelles (proteràndria). En la fase nectarífera, doncs, es produeix la pol·linització d'aquestes flors, perquè les abelles que col·lecten nèctar en aments mascles, s'empolsen abundosament de pol·len romanent, adherit al pèl.
  • Com podeu veure, alguns punts d'aquest resum són supòsits. No podem assegurar, per exemple, que aquestes fases estiguin sempre ben diferenciades; tampoc que aquest esquema sigui necessàriament el general en aquest salze. Sigui com sigui, si no volem perdre passada només hi ha una possibilitat: mantenir aquest lluc ben viu, fins a la propera anyada.


Esquema hipotètic de la floració en Salix atrocinerea Brot. Hi hem volgut representar: la floració masculina és anterior a la femenina; en la floració masculina hi ha, primer, una preeminència dels estams, que progressivament va minvant, mentre es manté o augmenta la vitalitat dels nectaris; en la fase final de la floració masculina, els nectaris es mantenen actius i hi ha, també, un romanent de pol·len; aquesta fase coincideix amb la floració femenina, l'activitat dels nectaris de les flors femenines i la receptivitat del gineceu. Aquesta hipòtesi suposa, doncs, que la major part del pol·len l'aprofiten els insectes per a les seves necessitats, una mena de garantia -fidelització- de la pol·linització.

Precocitat i menudesa. A la terra baixa, doncs, el cicle es pot donar per acabat a l'abril/maig. Això només sembla possible pel fenomen de la polvorització, o, en paraules d' E. J. H. Cornerl'exploració de la menudesa que han fet el salzes.
El gineceu ampuliforme és menut; un cop eixugada la càpsula, s'obre per dalt, com un buirac, lliurant a l'ambient -anemocòria- unes poques llavoretes, minúscules i proveïdes d'un puput de sedes de gran tenuïtat.
Profusió i inutilitatEs diu que moltes d'aquestes llavoretes són xarbotes, estan mancades de capacitat per a germinar. Si per un moment valorem la vertiginosa quantitat produïda, de fruits i llavors, el fenomen no resultarà gaire estrany.
A la fotografia, llavoreta de gatell amb sospitosa pinta de no ser plena.

Cuita! Cal deseixir-se aviat del material exhaurit, per a permetre el desplegament dels rams foliosos amb esplaiosa folgança, mentre els peus femelles amollen o amollaran a l'ambient enormes quantitats de llavoretes voleiadisses. Si les fagàcies i altres arbres han de covar els fruits al llarg de molts mesos, els salzes poden completar el cicle generatiu en només tres.

Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol