21 d’agost de 2019

Flora dels badalls del ciment (1)

El món roda. A la pell de món hi hem posat uns pegats de ciment que ronquen, es queixen i badallen. Als badalls del ciment també hi arrelen algunes plantes. Surten a la junta del panot que badoca, al peu de murs i façanes, als escocells regaladament pixats...arrelen de fet a qualsevol lloc, per exigu i escanyat que sigui. En veurem algunes mostres.


En aquesta imatge hi veiem un exemplar de Filamaria Erodium sp. No és una flora especialment atractiva, probablement, però només cal que fem un petit saltiró, un capgirell de l'esguard que ens permeti, com diu Daniel Climent (1) en aquest vídeo, 'canviar la manera de mirar', per a que allò que ens semblava mancat d'interès, tot d'una deixi, inesperadament, una petita empremta al nostre magí. La bellesa del món també hi és en aquestes plantes, per molt petites, grisenques o fumoses que ens puguin semblar. I inoportunes, perquè eixint tan avorades als marges, voreres i racons, semblen posseir un caràcter furtiu, sospitós; però en realitat són exponents d'un fenomen molt interessant: les plantes poden conquerir qualsevol espai capaç d'acollir un sarpat de partícules de terra, per pobre i magre que sigui. Fenomen recolzat molt especialment en allò que expressa el terme de la botànica angiosperma. Doncs sí, la llavor encabida en un got té l'eficiència quasi absoluta de poder arribar, gairebé, a qualsevol lloc.


Exemplar d' Olivarda Inula viscosa a l'avinguda Meridiana (Barcelona). Aquesta composta pot arrelar en sòls urbans i industrials carregats de substàncies estranyes. Destaca molt per tolerar sòls carregats de metalls pesats, com el mercuri i el plom, sòls que la majoria de plantes no poden suportar. En els espais on viu hi pot haver altes concentracions d’altres elements, com ara el cadmi, l’antimoni, el zinc o l’arsènic. És tal la capacitat de l’olivarda per concentrar aquests elements a les seves poderoses arrels que se la considera un bon corrector d’aquests desequilibris del sòl.
Aquesta tolerància, més pròpia de bacteris i fongs, a concentracions altes d’elements tòxics, que comparteix amb el melilot blanc, el bedoll, salzes i altres plantes, la fa molt valuosa en la rehabilitació de sòls contaminats i dipòsits o residus miners, costosa i complicada si es fa per processos industrials.

Insòlit efecte fertilitzant. Oxalis corniculata en un carrer de Sabadell. Vegetació molt ben adaptada a altes concentracions d'un component aromàtic tot especial, el nitrogen en forma d'amoni dels pixats dels gossos.

Col Brassica oleracea arrelant al carrer Praga de Barcelona. La base de parets i façanes rep l'aigua que s'escola per la superfície de l'edifici. Si en fem l'inventari, dels possibles elements que poden concórrer en la dispersió de vegetals, hi podem tenir: gossos, gats, ocells, formigues i altres insectes, cotxes, bicicletes, patinets, cotxets d'infants, sabates, roba de vianants, treballadors de jardineria i neteja, carretons de repartidors de mercaderies (alimentació, jardineria i plantes, forns, cafeteries...), vent, pluja, aigua d'escolament... 

Flora suburbana, un recull a peu de carrer 
El febrer de l'any passat vam fer un recull, en dues parts, de plantes ruderals d'uns barris de Barcelona. La primera tramesa la podeu llegir en aquest enllaç. Com sigui que tant en aquesta entrada com en l'article enllaçat hi citem a Daniel Climent, ens ha semblat que era una bona oportunitat per fer-ne una breu presentació, en la següent nota.

Nota i enllaços 
(1) Daniel Climent Giner (Alacant, 1952) és químic i professor de ciències naturals. Investigador del camp de l'etnobotànica, ha publicat diversos llibres i nombrosos articles relatius a la fitonímia, la simbologia de les plantes, els costums i usos populars de les plantes, les seves virtuts medicinals i guaridores, el paper que hi fan en la iconografia pictòrica, etc. És particularment destacable la vinculació que manté amb dues publicacions de divulgació científica, la revista 'Mètode', publicada per la Universitat de València, i la revista de divulgació científica en línia 'Espores', publicada pel Jardí Botànic de la Universitat de València.
Trobareu una bona ressenya de la seva personalitat en aquest enllaç.
Climent és un divulgador nat, de suculenta expressivitat, molt dedicat a fer conferències i també al guiatge d'activitats populars d'iniciació al coneixement de la natura. Com a escriptor, poleix els articles amb una pulcritud i un detallisme notables i els basteix amb una documentació molt sòlida. En aquest enllaç hi teniu una mostra, d'un text publicat a 'Mètode'. 
També us recomanem la visita a la seva pàgina de Facebook 'Etnobotànica Lucentina i..'.
Us passem els enllaços de les publicacions esmentades: 
'Revista Mètode'. Universitat de València. 

Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol