Molts claustres i poques clarícies. Només el veurem d'esquitllèbit i parcialment, el tema d'avui, perquè hi ha implicats diferents insectes i complexes qüestions ecològiques, una matèria que no coneixem. I sobretot perquè no voldríem pas pretendre explicar fenòmens ecològics complexos d'una manera excessivament simplificada, atès que, quan ens fixem en relacions duals o ternàries no ens podem fer càrrec de les possibles incidències d'altres factors concurrents.
Sobre els fonaments i la història del coneixement de les relacions ecològiques entre l'olivarda Dittrichia viscosa i l'olivera Olea europaea no en sabem pràcticament res. Això sí, l'interessat podrà trobar, a la xarxa, molta informació relativa a les virtuts i l'eficiència de l'ús de determinades espècies d'insectes relacionats amb l'olivarda que són útils per al control biològic de la mosca de l'olivera.
Tanmateix, tampoc no ens estranya pas molt, si considerem el devessall d'insectes de tota mena que festegen les inflorescències tardanes d'aquesta mata, possiblement per això mateix, per oferir molt d'aliment i en una època d'escassesa general.
Així doncs, ens centrarem únicament en el cecidi de l'olivarda, l'aspecte extern i també el dels estadants: cuca i mòmia sòpita de la mosqueta i un carnisser parcialment al descobert.
☰
La plenitud floral de l'olivarda, pròpia de finals d'estiu, del setembre i encara de l'octubre, s'esvaeix, es descoloreix i s'asseca totalment a l'hivern, quan una part dels nutrients es redirigeix a engreixar l'òrgan reservant de l'olivarda, una rabassa força engrossida. Però al llarg de les inflorescències seques solen trobar-s'hi, sovint, els cecidis provocats pel dípter Myopites stylata. Larves de mosquetes que, com és natural, han d'haver-se engreixat i convertit en nimfes no gaire temps després de que la planta deixi de sabar.
Desenvolupant-se, aquests cecidis, als capítols de flors i amb les cambres -o lòculs- obertes, aparentment, als ovaris mateixos de les flors, els ouets es deuen beneficiar, si més no al principi, de la natural demanadissa de nutrients de les inflorescències. Precisament ara ja és temps de trobar nimfes de la mosqueta, quan els cecidis ja són molt endurits, llenyosos.
☰
Dittrichia viscosa (l.) Greuter. Asteraceae. Subfam. Asteroideae. Nanophanerophyta. Semicaducufoli.
Els cecidis plegats són de les mates de la imatge, d'un voral de camí, a prop de Vacarisses (Vallès Occidental). Plantes seques, fruitades, amb abundor de cecidis, però no gens vistents de color, entre brunenc i burell. 16.1.2022.
☰
Introducció. Les flors de l'olivarda són seu d'una mosqueta que hi provoca cecidis globosos, de la mida d'una olivella arbequina. Les larves i nimfes d'aquests cecidis són víctimes de diferents insectes carnissers -parasitoides-. Les larves d'aquests insectes carnissers creixen i arriben a la plenitud menjant-se les de la mosqueta, en una manifestació curiosa, però no pas rara, de depredació precoç.
Així doncs, dels cecidis de l'olivarda que han estat inoculats amb ouets d'aquests carnissers, en surten finalment noves lleves de parasitoides que reprodueixen l'estil de la mena, però ara ponent ous en d'altres plantes, per exemple, a les olives, preuat fruit on hi té ensems l'estatge i el rebost una altra mosqueta, el dípter que ha de ser el pastiu, és clar, de la descendència del novell carnisser. Així es van succeint els cicles.
© XVIII Symposium Cientifico-Técnico de Expoliva. Jaen (España) 10-12 mayo 2017.
☰
Als cecidis badats hi hem trobat, no en tots però sí en la majoria, nimfes de la mosqueta, potser dues de mitjana. La majoria de cambres són buides. Hi ha també unes larves de color taronja molt viu, però minúscules i sense llucs de vitalitat; suposem que poden ser larves de la mosqueta malreeixides.
☰
Ben estructurats i farcits dels verms de les mosquetes, els cecidis són relativament pesats i en alguns casos colltorcen els pedicles que els sostenen.
Cecidis pluriloculars en forma de botet, corresponents als receptacles acrescuts i trasmudats. Les capces estan cofades per les romanalles endurides d'unes flors (o aquenis, segons Vilarrúbia), entre 3 i 5, en molts casos en nombre de 4, que fan ben bé la fila dels braons d'un bot. S'hi aprecien els pinzellets dels plomallons o vil·lans de les flors. Per dessota son una mica inflats i pilosos, més aviat escabrosos. Les cambres o lòculs dels estadants corresponen, aparentment, als ovaris rebotits de les flors que han estat inoculades, aplegats i immersos en una massa de teixit més clara, d'aspecte esponjat, fibrós.
'Cada llavor té el seu corc' (Ramon Margalef). No són llavors ni corcs, però sí dues nimfes o cuques en estat de sopitesa, embolcades d'una camisola fina, de color courenc, d'una tal tenuïtat que s'hi poden veure els estadants, les cuques esblaimades, grassones i molt blanes.
La mosqueta de l'olivarda és Myopites stylata, d'uns 3 mm de talla. És víctima habitual de diversos himenòpters carnissers.
Larva blaníssima que encara no duu la camisola de l'estadi de sopitesa.
Un parell de nimfes de Myopites. De les 3-5 florelles formadores del cecidi, sol haver-ne dues o tres d'habitades o ocupades. La paret dels habitatges és dura, llenyosa.
Jalar a la cuca sòpita i també al carnisser. En aquesta fotografia, himenòpter carnisser pernabatent, en veure's de cop mancat de part del seu fosc claustre d'hibernació. A diferència dels veritables paràsits, que sagnen les seves víctimes permetent que segueixin actives, aquest carnissers, anomenats, potser molt generosament, 'parasitoides', fan tot el seu cicle, del tendre estadi de larva al d'adult, ja cuirassat i ben relluent, com el de la fotografia, alimentant-se de la carn de la larva o la cuca sòpita de la mosqueta. Aquest estil de depredació dilatada en el temps es pot posar en pràctica de dues formes, segons la mena del carnisser, aferrat al defora del cos o de dins estant. El de la foto seria un ectoparasitoide.
Observant imatges per la xarxa hi hem vist semblança amb un dels carnissers de la mosqueta de l'olivarda, potser el més cepat: Eupelmus urozonus. Deixem clar, però, que no ho podem saber del cert.
Eupelmus, a més, ultra acarnissar-se en la cuca i la nimfa de la mosqueta, sembla ser prou fort per a viure a costelles, també, d'altres himenòpters carnissers (hiperparàsit, en expressió de l'autor del powerpoint que ens servirà per a cloure aquest capítol més aviat animalesc). Aquesta activitat s'oposaria a la beneficiosa per al control de la mosca de l'olivera, atès que es podria acarnissar en d'altres parasitoides que també contribueixen al control de la mosca de l'oliva. Podeu veure aquestes complicades relacions en els esquemes de les diapositives que tot seguit enllacem.
