Sobre el disc de les taronges

Tots els que teniu llimoners o tarongers o qualsevol altre arbre de la família dels cítrics, haureu vist que al centre de la flor d'aquests arbres hi ha un disc prominent, una rodella que, a la manera d'una tarima o pedestal, dona assentament al pistil, al centre, i al feix d'estams, a tot el volt, com els radis d'una roda arrenquen del prominent nus central.
▤

Avui recuperarem alguna imatge per il·lustrar el disc de la flor del llimoner i hi afegirem les fetes a la fruita de casa, és a dir, imatges del ginòfor prominent i del disc persistent que solem trobar a la base del fruit, i dels senyals que hi deixen, bellament geomètrics, un cop els traiem.
▤

Flors de llimoner en diferents estadis de desenvolupament. A dalt, una flor encara vestida, amb totes les draperies -periant- florals. A sota d'aquesta, una altra en procés de despullament. Va perdent els pètals i també els estams, parcialment concrescents. A l'esquerra d'aquesta, una flor amb l'estil negre, totalment mustigat. I una mica per sota i a l'esquerra, una flor fecundada que ja ha perdut l'estil. Vegeu-hi, en algunes flors, el disc anul·lar o amb aparent forma de tortell, a la base dels pistil.
La imatge ofereix altres detalls d'interès. Al disc de la flor de l'esquerra s'hi veuen algunes lleus fenedures, com les d'algunes carabasses. Al lateral del disc o ginòfor hi van inserits els estams. A la flor parcialment despullada hi veiem que el feix d'estams, que sembla ben bé ensopegat en el moment de deseiximent, ha produït justament un esqueix en el disc, l'ha trencat. Finalment, a la flor de l'angle inferior dret hi veiem un anell verd al voltant del disc. És el disc nectarífer, una miqueta lluent, com el de la flor del mateix nivell.
Així doncs, el disc és doble o té dos nivells, com mirarem d'il·lustrar més avall. Avancem, però, que enlloc no hi hem trobat clarícies sobre aquest punt.
Veureu que valorem simplement una sospita, que el disc central és un ginòfor i el nectarífer és l'inferior. Sospita que no implica, és clar, que el prominent no es pugui considerar un disc. Seria, més aviat, una simple disparitat nominal.
▤

Proteràndria. Flors de taronger. A l'esquerra, damunt d'una fulla, un feixet estaminal, com el tram d'una corona. A la flor central hi veiem el deseiximent dels estams, ja completat en la flor de la dreta, mig oculta. En les flors d'aquests cítrics hi maduren primer els estams, després el gineceu -proteràndria.
▤
Disc intraestaminal. Així s'anomenen els discs que es troben situats a l'interior del verticil d'estams, com passa en aquest cas.
Aquest disc glandulífer és un tret destacat de la família i, per tant, el trobem també, per exemple, a les flors de la ruda o del gitam, per citar plantes de la flora autòctona.
▤

El tàlem. En terminologia botànica s'anomena tàlem la part, de natura axial, extrafloral, que dona assentament a la flor, mot equivalent a 'llit de noces', perquè aquest òrgan és el portador dels òrgans reproductius de la flor, si no de tot el conjunt, inclosos també els antofil·les estèrils.
Aquest tàlem o peçó el solem trobar a les taronges i llimones, parcialment entaforat al clotet de la base del fruit. Hi roman sempre un petit bocí del peduncle i el calze, en forma d'estel de 3-5 puntes. Vegeu-hi el regruix anul·lar, entre els sèpals i el bocí de peduncle.
Glàndules epidèrmiques. Les glàndules secretores d'olis aromàtics eteris, típiques de la família, es poden apreciar a la imatge, pigallant-ne tota la pell.
▤

Vascularització de la flor i del fruit. Aquest disc és un distribuïdor central dels fluids interns dels òrgans reproductius de la flor, del gineceu i de l'androceu. Els senyals que hi deixen els feixos vasculars estan distribuïts de manera ben regular. El disc és un òrgan glandulífer, tot pigallat de glàndules secretores de nèctar i olis aromàtics eteris.
Els més vistents són els clotets de la vora del botonet central, que, com dèiem, potser és un ginòfor (1).
Fixem-nos en les diferents parts d'aquest peçó. Hi veiem el bocí de peduncle, tan regularment present que indica un punt constant de deseiximent o abscisió; per damunt hi ha els verticil dels sèpals, concrescents a la base o inserits directament al tàlem; per damunt hi veiem un primer nivell anul·lar que suposem que deu correspondre al nivell d'implantació dels pètals; després hi veiem un disc verd, una mica ciatiforme -forma de copa-, amb les vores aixecades; finalment hi ha el botonet central, amb forma de tabal i tot pigat de senyals de feixos conductors. Els feixos centrals estaven incardinats als carpels del gineceu, mentre que els de la vora, regularment distribuïts i ben rodons, com ulls de bou, podrien correspondre als estams, però sospitem que aquest verticil podria anar inserit al disc inferior.
▤

Esquema del disc amb les diferents parts representades. Hi ha el botonet central atabalat, diguem-li ginòfor o simplement disc, amb els senyals dels feixos vasculars dits axials, de l'ovari i dels estils; a la vora o costat del tabalet -els hem vist situats a nivells diferents del lateral- hi ha altres feixos, esbrancats dels primers, que podrien ser estaminals; al disc inferior hi ha altres senyals, potser de feixos estaminals -hi ha dos rengs o sèries d'estams- o corol·lins. Els feixos del periant, corol·lins i calicins, s'esbranquen igualment dels axials, però ho fan abans que els estaminals, segons llegim al document referenciat més avall.
En definitiva, pel peduncle i el tàlem hi puja la xarxa vascular de tots els antofil·les.
▤

A l'esquerra, el peçó i les seves parts: G, ginòfor o disc atabalat; D, disc nectarífer anul·lar; C, romanalles del verticil corol·lí; S, sèpals, calze; T, tàlem; P, peduncle. A la dreta, representació esquemàtica dels verticils en flor i en fruit. La part superior del pistil (P), formada per la cama i l'estigma, són caducs. En transformar-se l'ovari (O) en fruit, envolupa el ginòfor i el disc, tot deixant-los reclosos en el clotet de la base del fruit. Al defora hi resta el calze i el tàlem (o receptacle, en molts llocs).
En conseqüència, al clotet del fruit s'hi reconeix, quan en llevem el peçó, el senyal del disc anul·lar i el clot cilíndric, com un pou de glaç, del ginòfor. Ho veurem més avall, fetes unes observacions prèvies.
▤

Dificultats per termenejar. No hem trobat clarícies oportunes sobre les parts del peçó. A la primeria preníem el botonet central i prominent del peçó pel disc nectarífer; després, però, i observada amb més atenció la rodella que li dona assentament, ens sembla més versemblant que el disc sigui aquesta rodella, en forma de tortell, i aleshores el botonet central seria el ginòfor, òrgan de forma atabalada que sosté la flor.

▤

Resum. En el clotet dels fruits, de taronges i llimones, alternant en aquestes imatges, hi veiem els senyals dels feixos vasculars. Les empremtes centrals són del gineceu o l'ovari. A la primera -taronja- i a la quarta -llimona- imatge hi veiem bé l'empremta anul·lar deixada pels disc nectarífer.

Sigui d'un ginòfor o no, el disc d'aquestes plantes té clarament dos nivells, el del botonet central i el basal. L'ovari s'insereix en el botonet-pedestal; els verticils d'estams s'insereixen al lateral del botonet o al disc basal. Confiem poder aclarir-ho més endavant. No cal dir que agrairíem qualsevol clarícia que, sobre aquest punt, volgués comunicar-nos algun lector amistós.

▤

Ens ha servit de guia l'apartat 5.2. del següent document en pdf:

'Histología y citología de los citricos'

D'altra banda i com sol ser habitual, la consulta del 'Diccionario...' de Pius Font resulta interessant. A l'article dedicat al disc hi ha una bonica il·lustració d'una flor seccionada de llimoner, treta de Baillon. En aquesta il·lustració s'hi indica que el disc és el botonet central sobreelevat.

▤

Sobre els cítrics és bo de recomanar un treball monogràfic sintètic, editat per la revista 'Mètode':

'Los cítricos'

▤

Nota

(1) El ginòfor és la part allargada del tàlem que sosté o porta el gineceu. Com que el gineceu fecundat es converteix en fruit, l'òrgan sostenidor s'anomena, llavors, carpòfor, és a dir, portador del fruit.

▤

Sabadell

Text, il·lustracions i fotografies: ©️ Romà Rigol