El nom comú del ricí, com el científic Ricinus, prové del mateix mot llatí que significa paparra o llagasta, Ixodes ricinus, l’àcar de cos rodó i potes corbades que xucla la sang dels bens, gossos i, a voltes, de qui els tracta. L’homonímia es deu, possiblement, a la retirada entre l’àcar, quan està inflat i sadoll de sang, i la llavor, de forma bombada i fons de color de cacau clar.
 |
| Diuen que l'homonímia compartida pel ricí i la paparra es deu a la semblança entre l'animaló aferradís i la llavor. |
Pius Font reporta, al seu famós 'Dioscórides', els noms 'llagasta' i 'rènega', al·lusius a les llavors del ricí.
La paraula 'rènega' no és recollida, amb aquest significat, en els diccionaris habitualment grapejats. Però Joan Coromines consigna, en el seu 'Breve diccionario etimológico de la lengua castellana', a la pàgina 507 d'aquesta versió enllaçada, la paraula 'rezno', potser emparentada amb 'rènega', com una 'especie de garrapata'. 'Rezno', com 'ricino', haurien derivat del llatí ricinus.
Altres carnissers
El 7 de setembre de 1978, Georgi Markov, escriptor i dissident del règim búlgar, exiliat a Londres, es trobava en una parada d'autobús del pont de Waterloo, quan va notar un petit tust d'algú que es bellugava pel seu voltant. Passades unes hores d'aquell contacte, que ell suposà merament accidental, va sentir un intens malestar general i difús que l'obligà a rebre assistència immediata. El periodista va morir al tres dies del petit impacte, sense que els metges poguessin fer res per a salvar-lo.
El tust el va provocar un agent instruït pel govern búlgar, amb un paraigua especialment preparat per injectar un petit cos sota la pell.
El paraigua estava dissenyat com una pistola d'aire comprimit per a inocular una toxialbúmina: la ricina. L'escriptor va sentir una fiblada a la cuixa i tot seguit algú li va demanar perdó. Li van injectar una boleta metàl·lica petita, com un minúscul perdigó, farcida de ricina, amb un foradet tapat amb un tap de cera que amb l'escalfor del cos acabà fonent-se, permetent, així, que la droga es difongués pel reg sanguini de la víctima. La degeneració visceral provocada per la ricina sembla que és galopant i fatal.
El cas és conegut com 'el paraigua búlgar'. L'arma va ser concebuda per la KGB. A la xarxa hi trobareu manta informació. Fins i tot se n'ha fet, diuen, una pel·lícula.
Cautela
Uns pocs centenars de micrograms de ricina, substància continguda a les llavors i a les fulles, són suficients per produir la mort d'un adult. Diu Pius Font que el ricí conté, a més de l'albúmina hepatotòxica ricina, els alcaloides ricidina i ricinina. Si no coneixeu el ricí i teniu canalla, procureu fixar-vos-hi i evitar que els nens juguin amb llavors com les de la foto o semblants; en general cal vigilar amb les euforbiàcies, perquè algunes contenen un arsenal químic perillós.
Les plantes, però, no tenen la infernal voluntat que pot niuar al cor de l'home. Diuen que l'albúmina podria actuar, a la planta, com a protecció antibacteriana o dels insectes.
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
