Els ramats afaiçonen el paisatge. Amb el pas recurrent del bestiar es produeix l'enrariment o la desaparició de les plantes de millor palatabilitat -terme pecuari-, les abellidores, les que els animals esbrosten amb més delectança.
 |
| Els xais novells no s'aparten gaire de l'esquellada. 6.4.2017 |
Aquesta mena de selecció negativa tendeix
a produir un augment de la presència de les plantes que el bestiar no menja o no gosa tocar, per tòxiques, desagradoses -tanins abundants- o punyents. Avui veurem una d'aquestes plantes amb defenses físiques, tota ella eriçada d'espines.
a produir un augment de la presència de les plantes que el bestiar no menja o no gosa tocar, per tòxiques, desagradoses -tanins abundants- o punyents. Avui veurem una d'aquestes plantes amb defenses físiques, tota ella eriçada d'espines.
 |
| Erm a tocar de la carretera de la Roca. Montcada i Reixac. 13.7.2019 |
Bienni-herbetum. A la imatge de dalt hi veiem un cardassar de cardot d'ase en un erm del tram final del torrent del Poio (Montcada i Reixac. Vallès Oriental). Per aquí hi passa regularment, potser cada dia, una ramat d'ovelles local, potser també cabres. El bestiar imprimeix un segell: dissemina llavors i aporta xerri, normalment farcit de restes vegetals i llavors que, sotmeses al confit digestiu, estan ben preparades per al profit de les formigues.
 |
| 5.6.2017 |
Onopordum illyricum és un gegant de tija enravenada que fa una espectacular exhibició d'ertesa, agudesa i espinescència. És una herba biennal que en estacions favorables pot depassar els 2,5 m. Primer treu una sèrie de fulles basals radiants, després passa un període d'aparent deturada i finalment lleva una tija dreturera i ramosa, portadora de grans carxofes coronades de flors filiformes de color lila. Tota ella està eriçada d'espines finíssimes. S'hi pot veure, a la imatge de dalt, com les branques són més llargues com més inferiors són, de manera que el conjunt té un tipus , com de corimbe, força peculiar.
Aquests cardassars s'associen a la vegetació ruderal viària que sol portar margalls abundants, ripoll, olivardes, fonoll, cebollins, etc. Són propis de sestadors i espais molt pasturats, de sòl argilós, sec però profund, amb cremes ocasionals. Devem a Oriol de Bolòs l'observació de la concurrència d'aquest darrer factor, en el clàssic 'El paisaje vegetal Barcelonés' . No descartem que l'impacte tèrmic del foc n'estimuli la germinació dels aquenis.
 |
| 5.6.2017 |
Bràctees atropurpúries, morades, inferiorment ebúrnies, reflexes, guia molt seguidora per navegar per les claus del gènere. Recorden força, tan atenuades, apuntades i blegades, a les descomunals fulles de les atzavares Agave.
Cap part de la planta, ni les fulles, ni les tiges, ni les carxofes, no resta pas indefensa davant del queix delerós de l'herbívor. Les tiges tenen una sèrie d'ales primes i estretes a tot el llarg, semitranslúcides, travessades, com el fil d'un vidre armat, per espines fines, agudes i emergents, d'allò més clavadisses. Sense l'auxili dels complements del jardiner, no es pot pas agafar-ne cap mostra.
A l'esquema de baix hi hem representat les fases fenomenològiques del cardot d'ase. Ara, al juliol (3), els cards duen encara alguns capítols en flor, però són els darrers i la major part ja han fructificat. De manera que possiblement les llavors germinin en el període estiu-tardor, quan declina la inclemència tèrmica estival i les típiques pluges d'agost i setembre -potser ara ja no tan típiques- tenen un gran efecte refrigerant, estimulador del desvetllament de l'embrió. En la fase de la germinació els brots tendres no podrien resistir les intenses assolellades del pic de l'estiu. En aquesta fase (1), doncs, la planta treu la corona de fulles basals i inicia la formació de l'arrel.
En la fase d'hivern (2, sol baix) la planta sembla deturada però suposem que deu ser una planta que agafa embranzida, tot regruixant l'arrel a compte de la humitat de les rosades, generalment abundoses en els espais herbosos, alhora que desplega amb tota la ufana la rosassa basal. La corona de fulles esteses és ideal per aprofitar l'escalf de la terra i la humitat edàfica, atesa l'extrema brevetat dels internodis, i també, si l'espai és ben obert, per engaltar la llum solar. Amb les fletxes hi hem volgut representar, precisament, aquesta introspecció hivernal que permet concentrar energia a l'arrel.
En la fase definitiva (3) -és una monocàrpica-, emergent, aèria, la planta reprèn el creixent a la següent primavera i s'eleva, en un procés ascendent perllongat dellà del solstici. Finalment floreix i fructifica, tot deixant les fulles basals exhaurides, cloent el cicle quan ja fa temps que el sol ha fet el ple. Llavors les bràctees es tornen a plegar i les pinyes o carxofes es clouen, tot desant a l'interior, curosament, l'arramadat aplec de fruits, els dissemínuls codificats que cal administrar de manera dosificada, en subtil conjuminació amb l'ambient.
 |
| 13.7.2019 |
Declivi estival. El card de la fotografia ja té la majoria de capítols fruitats i les fulles basals totalment esgotades. A l'estiu la planta mor, però ja hi ha disponible, per a una altra anyada, un estol d'embrions enclaustrats en càpsules codificades (n1). Porten plomallons per volar i per enganxar-se als animals de pèl. La casuística de la dispersió, però, no permet fer-ne cap simplificació, donat que la majoria de mecanismes tenen una polivalència que generalment no és gaire considerada (les formigues, per exemple, traginen llavors anemocores, epizoocores, herpautocores...).
La seqüència exposada sembla més pròpia d'un hemicriptòfit, planta que regruixa cada any la part soterrada, però el cardot d'ase aposta fort per la producció de fruits. Aquest faneroteròfit ultra-anual té un estil de vida que es troba a mig camí, entre l'herba de temporada, apressada i petita, i l'hemicriptòfit perenne o perennant.
Cards i ases
Pel que fa a la relació dels cards amb els ases, sembla que es fonamenta en la flaca que tenen aquests animals per menjar-ne les carxofes i les fulles tendres. Precisament és a l'entorn de les corraleres, amorriadors, pletes, etc, on solen sortir aquest cards, de manera que és possible que els rucs (si, com es diu, tenen tal desfici per menjar-ne els brots tendres) fossin els encarregats de mantenir-los a ratlla. Sigui com sigui, la fitonímia en va plena, de noms com ara 'escardot de burro', 'cardot de burro', 'cardot d'ase',....
 |
| Del diccionari llatí-francès de Gaffiot. Hachette. Paris. 1934. |
Un nom explosiu
Onopordum és un mot compost de dues paraules originalment gregues equivalents a ase i pet. Hem llegit en diferents llocs (n2) que els cards provoquen en els rucs una combustió tumultuosa i expansiva, qualitat detonant que Linné volgué recollir en el seu nom genèric i que nosaltres hem aprofitat per titular aquest article amb el nom en versió transcrita i completa: pet d'ase d'Il·líria, regió de la costa oriental de la mar adriàtica.
El fruit de les compostes s'anomena cípsela (n3). Quan els puputs que coronen els aquenis, anomenats vil·lans, encara no han desplegat les sedes, tal com veiem a la imatge de dalt, tenen una forma de tub o cilindre ben regular, amb aspecte de pinzell. Sí, en aquest estat s'assemblen força a una brotxa d'afaitar artística, obrada en fusta.
Aquenis amb arrugues transversals, ondulades, i costelles molt marcades, especialment una, carenada, la recollida a la foto. No hem sabut aclarir prou bé el patró formal d'aquestes fruits cantelluts. No presenten simetria aparent, de manera que es veuen com prismes quadrangulars que haguessin estat deformats.
Visió de detall d'una seda del vil·là, tota eriçada de petites fibril·les. Probablement siguin aquestes fibril·les les que li proporcionen, al conjunt, una gran adherència, especialment si el contacte és lleu.
(n1) L'any 2006 es va publicar la primera edició del llibre de Wolfgang Hermann Stuppy i Rob Kesseler 'Semillas, la vida en cápsulas de tiempo', traduïda al castellà el 2012. Es tracta d'una excel·lent història natural de les llavors, guarnida amb una espectacular galeria de microfotografies, fetes amb microscopi. El podeu llegir i admirar per Internet.
(n2) Val la pena consignar l'article dedicat a aquesta espècie a la pàgina 'Flora i fauna de Malpica del Tajo', que trobareu en aquest enllaç. L'exhaustivitat de la descriptiva desplegada és notable, el recull d'imatges també i, a més, hi ha algun apartat molt curiós, dedicat a les lleis matemàtiques en les senyals de les implantacions de les flors en el receptacle.
(n3) La cípsela és un aqueni provinent d'una flor bicarpel·lar d'ovari ínfer. L'aqueni és un fruitet sec monosperm, no badadís (indehiscent).
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
