Si teniu a prop una mimosa Acacia dealbata, podreu observar-hi un òrgan petit però força interessant, que normalment, per la petitesa, ens passa desapercebut. Al nervi de les fulles, just on es troben els peciòluls de les pinnes, hi ha unes petites boletes o granets, amb un clotet al mig. Són nectaris, glàndules que en determinades condicions exsuden gotetes de nèctar.
 |
| Fragment d'inflorescència de ricí. En aquesta varietat vermella o sanguínia, els nectaris alineats, situats a la base dels pecíols, encara destaquen més que en les varietats verdes. |
Els nectaris foliars o caulinars sembla que res tenen a veure amb la pol·linització. Són per a peixar a alguns insectes que, naturalment, ofereixen, també, algun servei a la planta.
La relació més coneguda és l'establerta entre algunes acàcies i algunes formigues. El naturalista i divulgador David Attenborough, conegudíssim per una sèrie de documentals que va fer per a la BBC, en va gravar un que tractava aquest tema.
Mitjançant tècniques de gravació en aquells temps molt innovadores, l'espectador podia veure, per exemple, l'emersió d'una gran espina a pressa feta, en menys d'un segon.
En el documental hi veiem la girafa començant a rostar el fullatge de l'arbre; tot seguit, l'excitació de les formigues, en estat d'emergència general; les tropes desplegades es dirigeixen ràpidament a les parts brostejades, munten al mussell i als queixos de l'herbívor i es fiquen a glopades a l'interior de la boca i dels narius; finalment, les ruixades col·lectives d'àcid fòrmic provoquen tal coentor a l'animal que se li acaben les ganes i se n'aparta.
Les formigues són, per a aquestes acàcies (potser la del documental era A. drepanolobium), un cos zelós i diligent de guàrdia i de defensa.
 |
| Imatge d'un braquiblast de ricí, d'una opulència conforme a la general en la planta, que permet apreciar-hi els grups de nectaris, a les bases de les fulles. |
Ricinus communis és un arbust natural de l'Àfrica tropical que s'ha naturalitzat en bona part de l'àrea mediterrània, sempre en estacions temperades, sense fred greu. És una planta fredeluga.
A la base dels pecíols i també a la unió amb la làmina, el ricí té nombroses glanduletes en forma de tabalet o de formatge. No disposem de dades o d'informació puntualitzada sobre el cabal funcionament d'aquestes glàndules.
Aquests nectaris o, més ben dit, les gotetes de saba dolça que extravasen, serien la compensació que ofereix la planta a les formigues pels serveis de viligància i defensa dels herbívors (possiblement insectes fitòfags, principalment). Zeloses defensores del seu aliment, les formigues defensen a les plantes de l'atac dels insectes menjadors de teixits vegetals, en una estreta relació de mútua conveniència.
Hem llegit, per exemple en aquest interessant treball, que himenòpters dels grups Vespidae i Halictidae, també els munyen, aquests nectaris; de manera que cal demanar-se si, en aquests casos, les vespes ofereixen algun servei al ricí o simplement se n'aprofiten. I davant d'aquesta hipotètica possibilitat, potser d'escassa versemblança, també ens demanem si les formigues tenen algun codi secret en possessió exclusiva, per a munyir els nectaris.
Vam trobar clarícies sobre aquests nectaris, per primer cop, en el bloc de Joan Bibiloni, inclòs a la relació de blocs de la columna de la dreta. En deixem constància. Bibiloni no grapeja matèria estolonífera reescalfada; aporta dades i visions personals, sovint sobre temes molt poc tractats i de gran interès.
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
