10 de juliol de 2019

Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 
Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.

Aquests carnussos s'anomenen, genèricament, eleosomes, és a dir, literalment, cossos d'oli o de greix. Diem genèricament perquè n'hi ha de menes diferents, carúncula, aril, etc, segons sigui la part de la sement que l'origina.

Una formiga festejant un fruit de ricí. Hi manca un dels carpels.
L'espermatologia és complexa. La història evolutiva dels espermatòfits s'ha orientat a produir una meravella que porta incorporada la dimensió temporal: un embrió encapsulat capaç de diferir el seu desenvolupament en plàntula. L'embrió viu a l'interior d'una càpsula codificada, de tal manera que primer i per un temps es manté en un estat d'endormiscament (dormició, latència), perfectament protegit, tant que n'hi ha de capaços de viure-hi milers d'anys; després i un cop rebuts uns determinats estímuls externs que podem comparar a la sèrie de números de la combinació d'una caixa de seguretat, es desvetlla, en surt i inicia el creixement (germinació).

Una altra formiga, a la cara interna d'una càpsula partida.

En alguns casos els eleosomes formen part de la combinació de números capaç de produir la germinació, quan són rosegats per les formigues, arrencats o simplement destruïts, per marciment, fregadís, patacs, etc.


Les llavors del ricí tenen uns escarabats de colors molts pujats, són lluents i duen adossat un carnús o eleosoma de color de vori, amb una fenedura central. Aquests carnussos contenen uns greixos molt nutritius. Les formigues recol·lecten les llavors per aprofitar-se'n, de manera que les escampen (mirmecocòria) i soterren. No sabem si a casa nostra hi ha formigues prou cepades per traginar aquestes llavors tan grosses.

(1) En aquestes petites llavoretes hi hem vist un fenomen de reacció superficial d'una plasticitat encisera: quan es descobreixen presenten una superfície tota espurnada, com si portessin una fina capa de cristalls de gebre. Però, exposades les llavors, de cop, a la llum i l'aire, ràpidament aquesta mena de puntets es fan fonedissos, com si rebentessin, de manera que la llavor que a la primeria es veia tota espurnada de pics blancs, passa a tenir, tot virant de forma col·lectiva, com ho fa un estol d'estornells, un color de gris marengo uniforme, com per obra d'encanteri. Notem-hi, daltra banda, l'ornamentació, habitual a la natura, de 'patró de cel·les de rusc'.


Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol